L'Audiència de València absol el 'ionqui dels diners' i quatre acusats més pels contractes de la Regidoria de Cultura de València

L'Audiència de València ha absolt l'exgerent d'Imelsa Marcos Benavent, autodenominat ionqui dels diners, i quatre acusats més en la peça E del cas Taula, dins de la macrocausa Imelsa, que jutjava possibles irregularitats en els contractes de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de València entre els anys 2003 i 2006.

Els altres quatre absolts dels delictes de prevaricació, suborn i malversació són Vicente Burgos, exdirectiu de la Fundació Jaume II el Just, i tres representants legals o apoderats d'empreses adjudicatàries: Enrique Aleixandre, Carlos Turró i Carlos Vicent.

El tribunal e la secció quinta de l'Audiència ha conclòs que les proves exposades no han permés acreditar el frau en les contractacions ni el cobrament de comissions il·legals a canvi, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).

La Fiscalia i l'Ajuntament de València, que exercix l'acusació particular, havien sol·licitat penes de tres a onze anys de presó. La sentència no és ferma, i hi cap en contra recurs de cassació davant de la sala segona del Tribunal Suprem.

Contractes adjudicats per la difunta María José Alcón

Els contractes sota sospita tenien per objecte obres de neteja, manteniment i restauració d'edificis i monuments històrics de València com la Llotja i les Torres de Quart, així com la logística i la publicitat de la XXVII Mostra de València. Els va adjudicar la Regidoria de Cultura, que dirigia María José Alcón, llavors parella de l'acusat Vicente Burgos, i va arribar a estar investigada en la causa. Tanmateix, va morir el juny del 2018.

El tribunal considera que tampoc no ha quedat acreditat "degudament" que Marcos Benavent no treballara entre el 2003 i el 2007 en la Fundació Jaume II el Just. L'entitat, dedicada a la recuperació del patrimoni valencià, particularment del monestir de Santa Maria de la Valldigna (Safor) la va extingir la Generalitat en desembre del 2017, amb pèrdues de 13.585.385 euros, que van assumir els comptes públics. Els magistrats també dicten l'absolució per entendre que el delicte de malversació amb què podrien tipificar-se els fets estaria prescrit.

Les converses entre implicants no es consideren prova suficient

La sala descarta, en canvi, la nul·litat d'actuacions. Les defenses l'havien al·legada, entre altres motius, demanant que no s'incorporara a la causa de les gravacions d'àudio que van donar origen a la investigació del cas Imelsa en el 2015 i a l'obertura posterior de les peces connexes.

Tanmateix, després de l'analitzar les gravacions, les declaracions de testimonis i perits i els documents aportats, el tribunal considera que no s'ha provat la concurrència de delictes de prevaricació i suborn pels contractes de la Regidoria de Cultura. "No s'ha detectat cap "grollera evasió o allunyament dels tràmits procedimentals, ni una adjudicació contrària als criteris d'adjudicació' per a determinar l'existència d'un delicte de prevaricació", s'afirma en la sentència sobre la Mostra de Cinema del Mediterrani.

Els magistrats tampoc veuen provades les suposades "comissions" que hauria cobrat Marcos Benavent pels empresaris encausats. Al parer de l'Audiència, no han sigut "degudament acreditades", perquè les "converses entre dos implicats" no resulten "suficients" per a considerar-les provades. A més, subratlla que, en funció del tipus penal concret per suborn que s'aplicara, podrien haver prescrit.

S'admet que algunes són altament sospitoses de "tripijocs" o fins i tot de conspiració, però s'advertix que hi ha certes imprecisions sobre la data de gravació i altres elements que impedixen associar-les inequívocament a algunes de les conductes investigades. En la valoració d'estes proves també ha pesat, segons el tribunal, el fet que no s'ha pogut esclarir com estos "desitjos" es van traslladar a les taules de contractació i les comissions de valoració en què es va decidir la puntuació de les adjudicacions. Advertix que no han interrogat totes les persones que hi van participar i que a aquelles a les que sí, han negat cap pressió.

"No podem estimar provat, sense cap gènere de dubtes, que aquella conversa es corresponga amb la realitat ni, si és el cas, necessàriament amb la contractació", afirma en relació amb treballs a la Llotja de València sota sospita.