Torna als jutjats Marcos Benavent per presumptes comissions en contractes: "Jo no soc zombi, ho són altres"

La macrocausa de corrupció Taula ha tornat als tribunals este dilluns. Marcos Benavent, l'autodenominat ionqui dels diners, ha tornat a acudir a l'Audiència de València, a la Ciutat de la Justícia, per a ser jutjat per presumptes irregularitats en contractes de l'Ajuntament de València dins d'una peça separada del cas Imelsa, la E. S'enfronta a una petició de sis anys i mig de presó per la presumpta implicació en un frau en les adjudicacions de la Regidoria de Cultura entre els anys 2003 i 2007, època en què estava a càrrec la difunta María José Alcón.

En arribar, al voltant de les 09:45 hores, ha proclamat davant dels mitjans de comunicació que l'esperaven a les portes dels tribunals, que ell no és un zombi de la Fundació Jaume II el Just, on estava contractat: "Jo no soc un treballador zombi, ho són altres". A la pregunta de si treballava en l'empresa, ha respost: "Clar que hi treballava, i ho diré dins en el seu moment", ha dit, en referència a la sala del tribunal. La seua declaració està prevista per al 10 de febrer.

Els contractes que centren el procés judicial se centren en l'execució d'obres de neteja, consolidació, restauració i manteniment de diversos monuments de València, com la Llotja, les Torres de Quart i els ponts de Serrans i de la Trinitat. També guarden relació amb la construcció del Centre Cultural La Rambleta i la XXVII edició del festival de cinema Mostra de València.

A més de Benavent, hi ha quatre acusats per delictes continuats de suborn, malversació i prevaricació Vicente Burgos, exdirectiu de la Fundació Jaume II el Just, i tres representants legals o apoderats d'empreses adjudicatàries: Enrique Aleixandre Chumillas, Carlos Vicent Gil i Carlos Turró Homedes.

En l'escrit d'acusació, la Fiscalia sol·licita sis anys i sis mesos de presó per a Benavent per delictes continuats de suborn (com a cooperador) i malversació de cabals públics, així com per un delicte de prevaricació administrativa. Sosté que hi actuava com a intermediari i recaptador de les comissions, mentre que els empresaris abonaven quantitats en metàl·lic una vegada assegurada l'adjudicació. El ministeri públic aprecia en el cas de l'exgerent d'Imelsa l'atenuant analògic de confessió per col·laboració amb la investigació.

D'altra banda, la Fiscalia sosté que Burgos va permetre que el ionqui dels diners cobrara durant anys un salari públic sense exercir funcions reals, mentre feia tasques per al Partit Popular. Per a ell el ministeri públic demana cinc anys de presó, mentre que per als tres empresaris restants en demana tres, una multa de 29.000 euros i penes d'inhabilitació. L'escrit de qualificació descriu el frau de contractes i atribuïx un paper central a l'exregidora de Cultura de l'Ajuntament de València María José Alcón, morta en el 2018, motiu pel qual la seua responsabilitat penal està extingida.

Burgos, en arribar als jutjats, ha insistit que és innocent i ha remarcat que el jutge instructor va determinar que no veia indicis de delicte "en esta xicoteta circumstància" de la peça, en concret si Benavent estava sota la seua responsabilitat en la Fundació Jaume II el Just. "Sí que hi treballava", ha assegurat l'exdirectiu, que ha aclarit que feia "funcions" en el gabinet del conseller relacionades amb el seguiment de l'expedient del claustre de Torrelodones. Un assumpte, ha dit, "francament complex". "Cal tindre en compte que el senyor Benavent que vam vore tots deu anys després no té res a vore amb el d'aleshores. Les circumstàncies de la vida van fer que [Benavent] adquirira una altra personalitat", ha dit en referència al ionqui dels diners. A més, Burgos ha afirmat: "Jo no vaig contractar Benavent ni tampoc el patronat. Ho va fer el conseller de Cultura com a president de la fundació i com a conseller".

La defensa demana la prescripció de la causa

En la vista que ha començat este dilluns a la secció cinquena de l'Audiència Provincial de València, dedicada a qüestions prèvies, les defenses han al·legat prescripció de delictes i nul·litats en escorcolls de domicilis i empreses. En concret, l'advocat de Benavent ha impugnat la investigació duta a terme per l'exconsellera Rosa Pérez, que va aportar un llapis de memòria USB a la Fiscalia amb diverses gravacions i imatges que han sigut qüestionades i que van originar el procediment. Així mateix, este lletrat ha demanat la nul·litat de l'acte d'entrada i registre de data 25 de gener del 2016, fet a la residència particular d'Alcón, a la resta d'empresaris acusats i la Fundació Jaume II. Ha al·legat que el document no està "prou motivat" i s'ha produït una infracció del dret a la inviolabilitat del domicili que afecta la tutela judicial efectiva.

Per la seua part, l'advocat de Burgos ha al·legat prescripció del delicte imputat al seu client perquè entén que ja han transcorregut els deu anys que preveu la llei. Els lletrats dels altres tres empresaris acusats en la causa s'han pronunciat en la mateixa línia, demanant també la prescripció.

Davant d'això, la Fiscalia ha defensat la validesa de les gravacions aportades per Rosa Pérez i els escorcolls efectuats tant en cases particulars com en empreses. Ha negat, igualment, qualsevol classe de prescripció i ha recordat que Benavent "estava cobrant sense estar treballant". "Està acusat d'un delicte de malversació perquè tenia perfectament coneixement que no treballava en l'entitat. Deia que treballava per al PP", ha exposat. El tribunal ha exposat, després d'estudiar els arguments, que les peticions i nul·litats s'abordaran en la sentència.