El PP governarà quatre de cada deu ajuntaments valencians

Els populars han obtingut 173 majories absolutes i han format 57 governs en minoria o en coalició amb formacions com Vox o Ciutadans 

El president del PPCV, Carlos Mazón, ha acompanyat aquest dissabte la nova alcaldessa de València, María José Catalá, en el ple d'investidura
El president del PP de la Comunitat Valenciana, Carlos Mazón, ha acompanyat aquest dissabte la nova alcaldessa de València, María José Catalá, en el ple d'investidura / Partit Popular

Després de la constitució aquest dissabte de la pràctica totalitat dels ajuntaments valencians, el Partit Popular governa 230 dels 542 consistoris. Així, segons les dades de la formació, quatre de cada deu pobles i ciutats tenen un alcalde o alcaldessa del PP. 

La formació ha marcat com a eixos principals de les seues polítiques en l’àmbit municipal la reducció d’impostos, les polítiques socials, la millora de la sanitat pública i garantir la "llibertat en l’educació". En els 173 consistoris en què ha obtingut una majoria absoluta ho podrà fer sense pactar amb cap altra força, però en els 57 ajuntaments que governarà en minoria o en coalició amb altres partits haurà d’arribar a acords. 

A Alacant, Castelló de la Plana i València, les capitals de província, la fórmula escollida ha sigut el govern en minoria, que es va poder formar perquè van ser la llista més votada. A Elx (Baix Vinalopó), d’altra banda, el popular Pablo Ruz ha pactat l’alcaldia amb la líder il·licitana de Vox, Aurora Rodil. Els governs encapçalats pel PP gràcies a un acord amb la formació ultradretana s’han repetit en altres ciutats com ara Torrent (Horta Sud) i Oriola (Baix Segura)

Aquesta entesa, en la línia del govern autonòmic bicolor, ha tingut variacions a la comarca del Camp de Túria. A Nàquera, han sigut els tres edils populars els que han donat la vara de comandament al candidat de Vox. Aquest acord ha sigut celebrat com a una fita pels d’Abascal, ja que és la primera alcaldia que han obtingut a la Comunitat Valenciana. A Loriguilla, el seu únic regidor ha facilitat la investidura per a la candidata d’UCIN —la germana— i no la del candidat popular, en contra del criteri del partit. Vox ja ha obert un expedient d’expulsió. 

L’aritmètica i característiques de cada consistori han fet que fructifiquen pactes amb altres formacions i fins i tot alcaldies rotatòries. Així, a Orpesa (Plana Alta), un acord entre PP, Ciutadans i Vox ha servit per a investir Araceli de Moya, cap de llista dels taronja a la ciutat. Després de dos anys de govern, el càrrec passarà al popular Rafael Alberto fins que acabe la legislatura. 

Nous projectes a València i Castelló de la Plana, continuïtat a Alacant

Els nous governs municipals es posen a treballar a partir d'aquest dilluns. En el cas de València i Castelló de la Plana, per a posar en marxa nous projectes. En el cas d'Alacant, per a donar continuïtat a la faena feta. En els tres casos, sense majories absolutes, necessitaran consens i diàleg per a governar. 

L'alcaldessa de València, María José Catalá, s'estrenarà aquesta setmana recuperant el topònim en castellà de la ciutat i tradicions del Nou d'Octubre. També ha anunciat una reducció de 67 milions en impostos, un pla de xoc per a agilitzar la concessió de llicències d'obres i un altre de neteja.

A la capital de la Plana Alta, la nova alcaldessa, Begoña Carrasco, es compromet a treballar per a millorar la seguretat, la neteja o la il·luminació dels carrers de Castelló de la Plana. S'ha fixat com a prioritat un pla especial per a la Marjaleria i assegura que el seu objectiu és que la ciutat torne a ser una capital mediterrània.

En el cas d'Alacant, Luis Barcala es compromet a continuar la faena feta fins ara com a alcalde i a millorar els serveis públics, un dels aspectes més criticats de la seua gestió. A més, ha emfasitzat que reclamarà més inversions a la Generalitat i a l'Estat. El primer edil busca fer d'Alacant una ciutat per a les persones.  

També et pot interessar

stats