Llum verda a la reforma de l'avortament i la llei trans
El govern de coalició vota unit al Congrés per a tirar avant definitivament ambdues normes a pesar de la fractura entre el PSOE i Unides Podem pel "només sí és sí"
Llum verda definitiva a la reforma de la llei de l'avortament i la llei trans, la primera en la democràcia espanyola. El ple del Congrés ha aprovat ambdues normes aquest dijous, dos dels projectes legislatius insígnia del Ministeri d'Igualtat aquesta legislatura, després d'un tens debat amb l'oposició més conservadora i després d'una llarga i turbulenta tramitació.
El ple del Congrés ha aprovat per 185 vots a favor, 154 en contra —PP i Vox— i tres abstencions de diputats del PDeCat la reforma de la llei orgànica a través de la qual es modifica la llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs. La nova legislació arriba just quan el model de terminis impulsat el 2010 pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero acaba de ser avalat pel Tribunal Constitucional, tretze anys després que el PP el recorreguera. La reforma ha rebut el vistiplau final del Parlament espanyol, blinda l'accés a l'avortament, consagra el sistema públic com a centres de referència i posa fi a la necessitat de comptar amb el consentiment patern per a les menors de 16 i 17 anys en cas que vulguen interrompre l'embaràs, requisit introduït pel PP el 2015. Així, l'avortament és lliure a partir dels setze anys durant les primeres catorze setmanes de la gestació.
La llei de l'avortament ha unit els socis de govern de coalició, el PSOE i Unides Podem, que han votat junts en la cambra baixa en una setmana marcada pels frecs constants a causa de la reforma de la llei del "només sí és sí". La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha celebrat el suport de la majoria feminista del Congrés a la reforma, però ha alertat que hi haurà resistències a l'hora d'aplicar la llei, tal com ha passat en totes les normes feministes. Per això, ha assenyalat que ara toca treballar amb les comunitats autònomes, els centres sanitaris i les administracions competents per a garantir que en tots els hospitals públics hi haja personal suficient per a practicar avortaments, respectant el dret a l'objecció de consciència dels sanitaris.
El text recull la creació d'un registre d'objectors de consciència per al personal sanitari i elimina l'obligació d'informar la dona sobre les prestacions i ajudes de suport a la maternitat, així com el termini de reflexió de tres dies. Aquest últim punt ha sigut un dels més qüestionats pels partits de la dreta. El debat parlamentari i en els corredors del Congrés ha estat marcat pels equilibris dialèctics i l'ambigüitat del PP i el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, sobre si l'avortament és o no un dret.
Durant el ple, abans de la votació, hi ha hagut un acte de protesta organitzat per la Fundació Més Vida a les portes del Congrés, durant el qual s'han sentit els batecs del cor dels bebés de dues dones embarassades a través d'uns megàfons.
Majoria folgada per a la llei trans
Més complex ha sigut el camí parlamentari de la llei trans i de garantia dels drets LGTBI. La norma, que incorpora el principi d'autodeterminació de gènere, ha tirat avant definitivament amb una majoria àmplia, 191 vots a favor, només 60 en contra i 91 abstencions. Però el viatge ha sigut molt tumultuós, ja que cap llei ha generat més fractures i tensions internes en el govern de coalició, així com dins del parlament, el PSOE mateix i el moviment feminista.
Durant el ple celebrat al Congrés, s'han votat les esmenes que venien del Senat i que realitzen una correcció tècnica del text. Totes han comptat amb el suport majoritari de la cambra baixa, tot i que entre els suports no es comptabilitzava el de l'exvicepresidenta del govern, la socialista Carmen Calvo, que ha tornat a abstindre's en ambdues votacions, igual que ja va fer el desembre, quan el text legislatiu passava per primera vegada al Congrés.
La llei trans consagra la lliure autodeterminació de gènere i despatologitza el procés de transició. Això vol dir que qualsevol persona major de setze anys podrà canviar el sexe i el nom en el Registre Civil sense necessitat de presentar informes mèdics o psicològics ni sotmetre's a processos d'hormonació.
