Lerma, sobre la negociació de l'Estatut: "Després del colp d'estat calia ser ràpids, pensàvem que podíem queda-nos sense autonomia"

Quaranta anys després, l'expresident valencià recorda com va ser aquell procés i manté que l'objectiu era obtindre les màximes competències possibles per al territori

L'expresident Joan Lerma, entrevistat aquest divendres en 'Les notícies del matí' / À Punt NTC

L'1 de juliol de 1982, ara fa 40 anys, les Corts Generals aprovaven l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. Una efemèride que aquest divendres el Consell commemora traslladant l'habitual reunió setmanal a Benicàssim, on es va negociar el text. Per a evocar tot el procés, que va allargar-se anys, hem conversat en Les notícies del matí amb qui aleshores era president de la Generalitat, el socialista Joan Lerma. Segons ha apuntat, les converses que germinaren en el primer document que va regular l'autonomia valenciana tingueren lloc en un context marcat per l'intent de colp d'estat ocorregut al febrer del 1981, fet que irremeiablement va condicionar la via d'accés a l'autonomia. "Estàvem en un moment clau, podia haver una tornada arrere respecte al tema de les autonomies o avançar" ha resumit.

La intenció inicial del Consell preautonòmic era aconseguir l'autonomia a través de l'article 151 de la Constitució espanyola, el que utilitzaren les anomenades comunitats històriques —Catalunya, País Basc o Galícia—, però també Andalusia. Finalment, la via valenciana va desenvolupar-se mitjançant el 143, un mecanisme que limitava més l'autonomia. Després la temptativa colpista del coronel Fernando Tejero, el rellotge constrenyia: "Havíem de ser ràpids. En aquell moment estava en joc seguir endavant i ampliar les competències o fer cas als inspiradors del colp i tornar arrere en el desenvolupament de l'estat de les autonomies", ha argumentat l'expresident valencià. 

Pactàrem un Estatut de màximes competències per la via del 143 i, encara que molts l'han criticat, no hi havia cap diferència respecte a la resta de comunitats històriques tret de les nostres especificitats

La postura del PSPV en aquell moment, ha defensat, era aprofitar un "moment clau" en què pareixia haver-se desbloquejat la consecució de les autonomies de l'estat per tal d'aconseguir "les màximes competències possibles" i tindre "capacitat real" d'influència sobre la realitat. "Calia intentar consolidar el tema autonòmic i després, si era necessari, modificar-lo o ampliar-lo", ha precisat Lerma, que ara és senador autonòmic. I ha recordat que per a poder impulsar futures reformes de l'Estatut era necessari tindre una institució com la Generalitat. 

L'històric polític també ha assenyalat que, quan van començar les negociacions del primer estatut valencià, la referència dels socialistes era la constitució de la República, mentre que la UCD, l'altre partit majoritari, tenia una visió molt més restringida de l'autonomia: "Agafaren l'exemple de les regions italianes; això no era ni autonomia ni res". Finalment, la via del 143 és la que va tirar avant: "Pactàrem un estatut de màximes competències i, encara que molts l'han criticat tot el temps, no hi havia cap diferència respecte a la resta de comunitats històriques, tret de les nostres especificitats", ha argumentat Lerma. 

La UCD va agafar l'exemple de les regions italianes; això no era ni autonomia ni res

L'expresident valencià s'ha mostrat partidari de mantindre oberta la possibilitat d'una reforma estatutària i ha reconegut que hi ha aspectes com el finançament autonòmic que requereixen una revisió "immediata".

Bloqueig en la renovació d'organismes judicials

Lerma ha valorat a més temes d'actualitat com la cimera de l'OTAN que ha acollit Madrid o l'actitud de bloqueig que manté la dreta en la renovació de les institucions judicials de l'Estat, especialment el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Constitucional. Segons ha dit, la resistència del PP respon "l'intent de la dreta" de revisar les "polítiques progressistes" aprovades al llarg dels anys "amb un ampli consens social". Un fenomen que ha ocorregut, per exemple, als Estats Units, on la cort suprema ha derogat el dret a l'avortament en tot el país i ha endurit la capacitat del govern per a intervindre en la lluita climàtica. 

Finalment, el senador autonòmic ha explicat que els pactes del PSOE amb partits nacionalistes són perfectament legítims i emparats per la Constitució. "Pensar que es pot governar en contra dels interessos d'alguna comunitat espanyola és estar fora de la realitat i això s'aprofita massa políticament", ha lamentat, en referència a les crítiques de l'oposició parlamentària. 

També et pot interessar