L'espionatge a Sánchez va coincidir amb els indults del 'procès' i la crisi marroquina

El terminal mòbil del president del govern espanyol va patir dos atacs al maig de 2021

Imatge d'arxiu de Pedro Sánchez a l'eixida del Congrés
Imatge d'arxiu de Pedro Sánchez a l'eixida del Congrés / Juan Carlos Hidalgo (Efe)

L'espionatge al telèfon mòbil institucional del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, mitjançant el programa Pegasus va coincidir amb el moment en el qual havia de decidir si indultava els líders del procès i amb la crisi amb el Marroc que va derivar en l’arribada massiva de persones immigrants a Ceuta.

El terminal mòbil de Sánchez, segons ha informat l'executiu, va patir dos atacs el maig de 2021, que se sumen al que es va cometre també al juny del mateix any al telèfon de la ministra de Defensa, Margarita Robles. Ha sigut el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, qui en roda de premsa ha informat aquest dilluns de l’atac.

Bolaños ha evitat especular i fer "conjectures" sobre l'origen o els motius de l'espionatge i si guarda relació amb el procés independentista a Catalunya. El moment dels atacs sí que coincideix amb els prolegòmens de la decisió de l’executiu espanyol d'indultar els líders del procés independentista.

Després de mesos en què s’especulava que s'anaven a concedir, va ser el mateix president qui va fer una sèrie de declaracions que apuntaven a aquesta mesura de gràcia. Entre elles, la del 28 de maig de 2021 en la qual apuntava que per a decidir tindria en compte valors constitucionals com els de "la concòrdia, el diàleg i l'enteniment", però no "la venjança ni la revenja".

Tres dies després va restar importància al cost polític que podria tindre per al seu executiu l'indult i va apostar per obrir "una nova etapa" que deixara arrere "un mal passat". Va ser a Barcelona, el 21 de juny, quan va anunciar que un dia després el Consell de Ministres aprovaria els indults, una mesura que va considerar necessària i que va justificar per la seua utilitat pública per a la concòrdia.

Uns dies abans, el 17 i 18 de maig, Espanya vivia un dels moments de major tensió amb el Marroc quan van arribar a les costes de Ceuta 6.000 persones migrants sense que les forces de seguretat marroquina ho impediren. Va ser la resposta del Marroc a l'ingrés en un hospital espanyol i sota identitat falsa del líder del Front Polisario, Brahim Gali.

Aquesta crisi s'ha donat per tancada amb el viatge a l'abril de Sánchez al Marroc, durant el qual es va entrevistar amb el rei marroquí, Mohamed VI.

També et pot interessar

stats