Així es governarà Castell de Cabres: el municipi valencià menys poblat passa a ser un consell obert
El Consell autoritza que la localitat adopte el règim d’autogovern, que sols poden tindre el pobles amb menys de cent de veïns, i és el mateix veïnat qui decidirà els assumptes municipals
El poble valencià amb menys veïnat, a penes una vintena de persones, es constituirà com a consell obert. El ple del Consell ha donat llum verda perquè Castell de Cabres, situat entre les muntanyes de la Tinença de Benifassà, adopte aquest règim, cosa que permetrà que tota la ciutadania participe directament i a través d’una assemblea en la gestió dels assumptes municipals.
Segons l’INE, a Castell de Cabres hi havia dènou persones empadronades en tancar-se el 2023. És el municipi que menys cens té de tot el territori valencià. Aquest enclavament muntanyenc, que resisteix a la despoblació entre els pinars de les muntanyes escarpades i els paratges pintorescos de la Tinença, creu que el règim de consell obert és el més adient perquè siga tot el veïnat el que puga decidir, de manera directa, sobre els assumptes municipals. Així ho feia constar l’expedient administratiu que reclamava aquesta forma d’autogovern.
Així, aquest règim permet que siga una assemblea de veïns, integrada per tots els electors, la que impulse les polítiques del poble. És una fórmula de govern que queda limitada als municipis de menys d’un centenar de veïns, donat que resultaria més complicada de dur a terme en nuclis de població més grans. El poder municipal radica en l’assemblea, que és qui escull l'alcalde.
La petició de Castell de Cabres, que va comptar amb el vot favorable dels tres únics membres de la corporació municipal, ha arribat aquest dimarts al ple del govern valencià.
Els representants municipals volien impulsar aquest règim, contemplat en la legislació, perquè consideren que és “el règim organitzatiu de major eficàcia en la gestió municipal”, donades les característiques demogràfiques d’aquest municipi que té en la ramaderia i l’escassa hoteleria de la zona les principals fonts d’ingressos dels dènou veïns censats.
A més, argumenten que el fet que Castell de Cabres siga un consell obert també constitueix “un element de lluita contra la despoblació en un municipi que, per la localització geogràfica, requereix la major cogeneració de polítiques públiques possible”. Aquesta és, precisament, una de les circumstàncies que contempla la llei per a atorgar aquest règim de govern municipal.
I és que a Castell de Cabres saben ben bé què és ser consell obert. Era històricament el règim que tenien fins que es va modificar el règim electoral general el 2011, quan aquest règim de funcionament s’aplicava, de manera automàtica, als pobles amb menys de cent residents. Però en entrar en vigor la llei del 2011, només poden acollir-se al règim de consell obert aquells pobles menuts que ho sol·liciten.
Ara, més de vint anys després de l’entrada en vigor d’aquesta norma, i amb el suport de la majoria dels electors del municipi, Castell de Cabres ha tornat a reivindicar aquesta forma d’autogovern, que està molt estés en altres regions espanyoles, com Castella, amb àmplies zones despoblades.
