Una iniciativa busca crear museus naturals d’art rupestre per a lluitar contra el despoblament

L'Associació de Municipis Forestals de la Comunitat Valenciana (Amufor) ha presentat un estudi que busca crear museus naturals d'art rupestre que cuiden de l'entorn i alhora ajuden en la lluita contra el despoblament. Tot i que la proposta és extrapolable a qualsevol zona boscosa que compte amb aquests tresors, aquesta iniciativa se centra en 17 municipis de les comarques de l'Alcoià, el Comtat, la Marina Baixa i la Marina Alta.

A més de la presència d'art rupestre, totes aquestes poblacions tenen en comú ser part de l'Agenda Valenciana Antidespoblament (Avant). Totes sumen vora 5.800 habitants i en la darrera dècada han perdut el 17,5% de la població.

Així doncs, Amufor convida els ajuntaments a blindar els jaciments, convertir-los en museus naturals, i fer-los servir de "palanca de reversió socioeconòmica que genere riquesa i ocupació". Consuelo Alfonso, presidenta de l'associació, explica que "els recursos són molt pocs" i que depenen dels pressupostos municipals. En aquesta línia, reivindica el paper dels municipis forestals com a gestors dels boscos i custodis d'aquests museus naturals, fet que ara com ara "no reverteix econòmicament" en els consistoris.

Amufor reivindica el paper dels municipis forestals com a gestors dels boscos i custodis d'aquests museus naturals

Javier Martínez, tècnic d'Amufor, remarca que l'objectiu és que "amb el temps, es consolide una destinació turística important al voltant de l'art rupestre". Primer, però, cal netejar un perímetre d'aproximadament 200 metres de l'entorn de cada jaciment perquè es puguen "posar en circulació" aquells que no es poden visitar actualment.

Una vegada habilitats aquests espais museístics en la natura, s'ha de crear una oferta turística d'allotjament i restauració "d'acord amb la destinació turística Muntanya d'Alacant" que es vol impulsar des d'Amufor, explica Martínez.

Tot i que no s'ha realitzat una estimació de la despesa que suposaria aquesta iniciativa, sí que s'ha xifrat l'impacte positiu en l'ocupació. En cinc anys es crearien un centenar de llocs de treball que inclourien la gestió forestal sostenible, la conservació del patrimoni i serveis turístics públics i privats.

Castell de Castells n'estudiarà la implantació

Vicent Tomàs, alcalde de Castell de Castells, ha expressat l'interés d'aquest consistori de la Marina Alta en el que consideren un "bon projecte". El primer edil ha anunciat que estudiarà la manera de desenvolupar la iniciativa i ha emfasitzat la importància del jaciment dels Plans de Petracos per al turisme del poble.

La intervenció dels bombers va impedir que l'incendi de la Vall d'Ebo arribara a pintures neolítiques de huit mil anys d'antiguitat

L'any passat, l'incendi de la Vall d'Ebo va posar en perill aquesta joia de l'art macroesquemàtic europeu. De fet, només la intervenció directa dels bombers va impedir que les flames arribaren a cinc pintures neolítiques de més de huit mil anys d'antiguitat.

Les quatre pintures d'art macroesquemàtic i una d'art llevantí que acull el santuari dels Plans de Petracos van ser declarades patrimoni de la humanitat de la Unesco i bé d'interés cultural ara fa vint-i-cinc anys. Entre totes destaca la figura de L'Orant.