El segle XXI agreuja la sagnia del despoblament valencià: quasi 200 municipis perden habitants des del 2001

El fenomen s'acarnissa amb set comarques de l'interior nord i el centre mentre les veus expertes reclamen convertir els nuclis rurals en "espais atractius" per a desenvolupar projectes vitals amb accions "sistèmiques" i "transversals"

Herbés és un dels 36 municipis valencians que es mantenen lliures de Covid-19
Panoràmica d'Herbers, un dels municipis valencians més afectats pel despoblament / À Punt NTC

El Racó d'Ademús, l'Alt Maestrat i els Ports. Són les tres comarques valencianes més afectades pel despoblament valencià aquest segle, la punta de llança d'un fenomen que castiga sobretot els entorns rurals. Pràcticament, tots els municipis que les integren tenen el 2021 menys població que el 2001 i la variació conjunta en cadascuna de les tres supera el 10%. És a dir, que aquests territoris han perdut més d'un de cada deu residents des que va començar el nou mil·lenni. 

Una autèntica "sagnia", en paraules del director de la càtedra de Bretxa Digital i Territori de la Universitat Jaume I (UJI), Vicent Querol, que és "sistèmica". I que a pesar de no ser tan significativa en termes quantitatius com l'èxode rural que va marcar les dècades dels seixanta i setanta perpetua una lògica demogràfica que premia les grans ciutats i posa en risc la pervivència dels pobles menys habitats en un futur no tan llunyà.

Des de l'any 2001 un total de 196 municipis valencians han patit pèrdua poblacional, segons les últimes xifres definitives de població publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) —corresponents a l'1 de gener del 2021—. En suma, la davallada en aquestes poblacions és de 21.007 habitants. 

El fenomen no és homogeni en tot el mapa valencià ni afecta igual totes les zones on el cens evidencia una minva en els residents. El despoblament deixa una víctima clara, l'entorn rural, i es concentra fonamentalment a l'interior nord i centre del territori. Fins a onze comarques registren ara menys habitants que el 2001, però en set d'elles la baixada supera el 8%. A la tríada que encapçala el rànquing —el Racó d'Ademús, l'Alt Maestrat i elsPorts— els segueixen, per aquest orde, la Canal de Navarrés, la Plana d'Utiel-Requena, l'Alcalatén i la Vall de Cofrents-Aiora. També els Serrans, l'Alt Palància, el Comtat i l'Alt Millars tenen una variació negativa en els últims vint anys, però dibuixen una caiguda poblacional més baixa, entre el 6 i el 2%. Un èxode de què escapen, en canvi, tota la costa valenciana i gran part de les comarques del sud. 

Si aterrem directament en l'àmbit municipal, destaquen alguns nuclis que han perdut quasi la meitat del veïnat des que entràrem en el segle XXI. Són Herbers, Matet, Millars, la Vall d'Ebo, Cases Baixes i Castielfabib. Tots, pobles ja menuts, per als quals la sagnia no cessa i que, a més, continuen sobreenvellint-se, explica el sociòleg Vicent Querol.

El despoblament és juvenil

Darrere del despoblament actual hi ha un fenomen clau: l'èxode juvenil. La manca de gent jove arrelada en els entorns rurals, que fuig massivament a les grans urbs a la recerca d'oportunitats i que, alhora, és fonamental per a revitalitzar aquests espais. "Per a aconseguir que siguen socialment sostenibles cal fixar sobretot població jove. Si no tenim joves qualificades a qui se'ls oferisca un espai atractiu per a viure, serà molt difícil revertir el model que acaba abocant les persones a les ciutats", alerta l'expert. 

I aquest és, justament, un dels cavalls de batalla en la lluita contra el despoblament: convertir els espais rurals en llocs atractius per a la societat on poder viure, socialitzar-se i treballar. On poder, al remat, desenvolupar un projecte vital. Suposa una línia prioritària en el treball que desenvolupen des del Fòrum de la nova ruralitat, que coordina el catedràtic junt amb huit persones expertes més amb un objectiu comú: conscienciar que el despoblament rural és un problema social i que es pot revertir. 

Claus de la lluita contra el despoblament

La proliferació en els últims anys de plataformes ciutadanes i moviments polítics per a denunciar la situació d'abandó que pateixen els espais rurals d'interior —per exemple Terol Existeix o l'Espanya Buidada— ha contribuït a visibilitzar el fenomen del despoblament com una preocupació social que a poc a poc s'ha anat fent lloc en les agendes de les administracions. A la Comunitat Valenciana, per exemple, s'han articulat polítiques públiques com la creació d'una direcció general específica en Presidència de la Generalitat per articular l'Agenda Valenciana Antidespoblament, el fons de cooperació municipal destinat a la lluita contra el despoblament o la recentment presentada Ruta 99, un recorregut turístic pels 24 municipis menys poblats del territori. 

Iniciatives que, tot i ser un pas avant, es queden curtes per a les veus expertes i no pal·lien una problemàtica que és estructural. "Estem posant pegats a una sagnia que és sistèmica", opina Vicent Querol, qui aposta per anar més enllà i treballar d'una forma "més sistemàtica i transversal", amb accions i polítiques des del desenvolupament rural, per a implicar totes les institucions i conselleries en els seus respectius àmbits de competència, així com la societat civil i el teixit empresarial. Destaca el paper dels grups d'acció local en aquest procés, una figura que ja s'ha demostrat d'èxit a Europa per a aglutinar tots els actors i "aconseguir lideratges col·lectius que permeten moure i remoure el que hi ha en les comarques per a capgirar les coses".

Les línies fonamentals que cal abastar es resumeixen en quatre eixos, segons detalla l'expert. Primer, garantir l'accés a la mobilitat i el transport públic, el que implica també revertir els actuals dèficits en la xarxa i adequar les freqüències dels serveis a les necessitats dels espais rurals. Segon, l'habitatge: dotar aquests municipis d'una oferta d'habitatge adaptada, diferent de la de les grans ciutats, per a oferir possibilitats d'emancipació a la població més jove. També és important assegurar l'accés als serveis bàsics, fonamentalment atenció sanitària primària, educació, dependència o seguretat ciutadana, així com dotar-los de professionals que es puguen mantindre en el temps en el municipi. I finalment, millorar la connectivitat a la xarxa per a acabar amb la bretxa digital, responsable de l'aïllament informatiu i que impedeix la proliferació de determinats perfils laborals que no són viables sense internet. 

En aquesta direcció va, per exemple, el Pla 100/30/30 que proposa Terol Existeix per a estendre la banda ampla, les vies d'alta capacitat i els serveis públics bàsics a tota l'Espanya Buidada. L'objectiu és dotar d'un mínim de cent megues de connexió internet a tot el territori i que cap municipi estiga a més de 30 minuts de desplaçament respecte dels serveis bàsics o a 30 quilòmetres d'una via d'alta capacitat. 

El sociòleg també remarca la importància d'implicar la ciutadania en la lluita contra el despoblament a través de processos participatius i aprofitar el potencial que té com a "motor de canvi". Un cas d'èxit impulsat des de la societat civil, per exemple, el trobem a Almedíxer, un xicotet municipi amb a penes 250 habitants empadronats situat al cor de la Serra d'Espadà (Alt Palància) on el 2020 van aconseguir-se reobrir l'escola després de més de set anys tancada gràcies a un projecte de poble.

La covid-19, miratge o oportunitat?

L'esclat de la pandèmia de coronavirus i l'inèdit confinament de quasi tres mesos a què va obligar la societat en 2020 han desafiat les dinàmiques demogràfiques tradicionals i han revifat la lluita contra el despoblament. Les dades de l'INE relatives al primer any de crisi sanitària donaven indicis d'un potencial èxode urbà cap a les àrees rurals. A la Comunitat Valenciana quasi 20.000 persones deixaren de viure a les grans ciutats, mentre que la població dels municipis més menuts va créixer un 1,07%. Un transvasament que Vicent Querol explica per l'atractiu que oferien aquests espais en plena pandèmia, ja que s'associaven amb un risc menor de contagi. 

Caldrà estudiar millor aquests canvis residencials per a comprovar si es mantenen en el temps, però les primeres investigacions acadèmiques realitzades al respecte ja alerten són simplement "conjunturals" i no suposaran una reversió del despoblament rural. És, almenys, la conclusió d'un estudi preliminar liderat pel Centre d'Estudis Demogràfics i la Universitat Autònoma de Barcelona

Miratge o realitat, el que no es pot negar és que la pandèmia ha suposat una mirada nova per als espais rurals: "Hi ha gent que ha provat de viure al poble per primera vegada i això pot ser bo", destaca el professor Vicent Querol. I ací és on radica la vertadera lliçó per a l'expert: la importància de generar espais atractius: "Quan una família, una parella o una persona individualment prove de viure al poble hem de procurar que tinga les condicions adequades per a viure perquè, si no, aconseguim l'efecte contrari. Per això cal treballar en les quatre línies estratègiques de forma transversal", defensa. 

Els espais rurals com a solució a les crisis actuals

L'expert recorda, finalment, l'important paper que poden jugar els xicotets municipis en les múltiples crisis —ambientals, climàtiques, energètiques, sanitàries...— que haurà d'afrontar la societat en els pròxims anys. "Un espai rural, dinàmic i viu pot esdevindre una de les claus per a fer front a tots aquests reptes perquè pot oferir models d'agricultura sostenible, construir models de pobles sostenibles socialment o suposar una via d'obertura a models de treball del segle XXI", conclou. 

També et pot interessar