Èxode urbà en temps de Covid: així ha crescut la població rural a la Comunitat Valenciana

Mentre que quasi 20.000 persones han deixat de viure a les grans ciutats valencianes, la població dels municipis menuts ha crescut un 1,07%

Evolució de la població rural a la Comunitat Valenciana durant la pandèmia
Evolució de la població rural a la Comunitat Valenciana durant la pandèmia

Després de dècades d'èxode rural, s'obri la porta a l'esperança en la lluita contra el despoblament dels pobles més xicotets. En un any marcat per la pandèmia en què la Comunitat Valenciana ha trencat la dinàmica de creixement poblacional amb un total de 7.938 persones menys vivint al nostre territori respecte a gener de 2020, el conjunt de municipis de menys de 50.000 habitants ha incrementat la població.  

A les tres províncies valencianes, la pèrdua demogràfica s'ha concentrat fonamentalment a les ciutats de més de 50.000. En total, en aquests municipis viuen ara 21.448 persones menys que a principis de l'any passat. És més, el major descens d'habitants en termes absoluts s'ha produït en les quatre urbs de més de 100.000 habitants –Alacant, Castelló de la Plana, Elx i València– que han perdut 17.763 habitants (-1,15%), un 83,43% dels quals corresponen només a la capital i ciutat més poblada, València. 

El grup de municipis de la Comunitat Valenciana que més s'han beneficiat en termes relatius d'aquest transvasament poblacional han sigut els que tenen entre 2.000 i 5.000 habitants, on s'han traslladat a viure en l'últim any 8.627 persones, el que suposa un increment del 3,35%. 

Així ho revela el padró continu que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) va actualitzar dimarts amb dades provisionals d'aquest 1 de gener, en què a més s’observa que als municipis on viuen menys de 5.000 habitants s’ha produït un augment d’un 1,07% de la població.

En xifres absolutes han sigut els municipis de 10.000 a 20.000 habitants els que més població han guanyat entre 2020 i 2021, amb 11.378 veïns i veïnes més al seu padró.

Entre els factors que poden explicar un canvi en la dinàmica que afavoreix l'increment de població en les zones rurals podríem destacar les iniciatives que estan naixent de diferents municipis menuts per a lluitar contra el despoblament. Un exemple és el de lla Torre d’en Doménec, a la Plana Alta, un municipi d'uns 160 veïns que ofereix casa i faena a una família nombrosa que vulga instal·lar-se al poble. Però més enllà d'un increment progressiu de la població rural gràcies a l'impacte positiu d'aquest tipus d'incentius i una tendència social que propicia l'arribada dels anomenats neorurals en molts pobles de l'interior, l'efecte disruptiu de la pandèmia i el confinament han fet més atractiva per a la ciutadania la tornada a la vida en els pobles.

Castelló, la província més rural i la que més creix

Si anem al detall de les variacions anuals per províncies, podem intuir que l’èxode urbà valencià es produeix principalment des de grans ciutats de la província de València cap a localitats poc poblades de les comarques del nord. 

Castelló és l'única província que guanya població de tota la Comunitat Valenciana durant l’any de pandèmia. Destaca notablement l’increment demogràfic d’un 8,73% que s’ha produït als pobles de la província que es troben en la franja d’entre 2.000 a 5.000 habitants, on ara viuen 2.408 persones més que el gener de l’any passat. És important assenyalar que de les tres, és la província amb més proporció de localitats menudes, amb quasi un 80% dels seus municipis amb menys de 2.000 habitants, una proporció que no arriba al 50% en el cas de les altres províncies.

En l’altra cara de la moneda ens trobem la capital, València, que ha perdut 14.819 persones des de gener de 2020, una reducció que suposa l'1,87% de la seua població. La de València, que és la província amb més proporció de ciutats altament poblades, és també la que més població perd en les localitats de més de 50.000 habitants, amb un 1,33% enfront del 0,81% de Castelló i el 0,51% d’Alacant. A més a més, és la província en què menys creixen els pobles de menys de 5.000 habitants, amb només un 0,8% enfront del 1,21% d’Alacant o l'1,45% de Castelló. 

L'impacte de la Covid i la immigració en el descens de la població

Cal destacar que l'augment de població als municipis menys poblats s'ha produït en un any en què Comunitat Valenciana ha perdut població per primera volta des de 2017, en concret hi viuen 7.938 persones menys.

L'impacte de la pandèmia, que ha deixat ja més de 7.000 morts al nostre territori, així com el descens de la població estrangera que ha vingut a viure a les nostres comarques a causa de les restriccions en la mobilitat, poden explicar aquest descens generalitzat. En el cas de les persones nascudes fora d'Espanya és especialment dràstica la diferència en les últimes dades del padró de les persones d'entre 16 i 44 anys, que s'ha reduït en 15.498 habitants. La mateixa franja d'edat durant en el període de 2019 a 2020 va incrementar la seua població empadronada en quasi 100.000 persones.

Pel que fa

També et pot interessar