Radiografia del despoblament valencià: els 171 municipis en risc

Les comarques de l'interior nord són les més afectades per la pérdua de població, un fenomen que no s'ha acabat amb l'arribada de la pandèmia

Imatge d'arxiu d'Ares del maestrat
Imatge d'arxiu d'Ares del maestrat

Ni tan sols la Covid, que ha fet possible que per primera volta en dècades els pobles guanyaren població en detriment de les grans ciutats, ha aconseguit frenar una tendència apressant: el despoblament de l’entorn rural. Un fenomen que ha deixat 171 municipis valencians en una situació en risc de quedar-se sense població en un futur no tan llunyà. 

La memòria sobre la situació socioeconòmica i laboral de la Comunitat Valenciana en 2020, del Comité Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana (CES-CV) ha tornat a incidir enguany en el "greu" problema que suposa l’envelliment i la emigració dels municipis rurals menys poblats. La situació és especialment preocupant per als municipis, ubicats bona part a l’interior nord de la Comunitat Valenciana, en què l’informe valora com a molt alt el nivell de risc de despoblament. 

La selecció dels prop de 200 pobles que l’informe del CES-CV destaca per estar en una situació de risc ha patit poques variacions respecte a l’any anterior. En la llista entren Agres, Andilla, Benaixeve, Benimarfull i Benissuera, mentre que ixen Almiserà, la Font de la Reina, Xèrica, Llocnou de Sant Jeroni i Sant Rafel del Riu.

L’ens consultiu de la Generalitat insisteix també en la memòria en la necessitat d'implementar mesures com ara la construcció d'un nou discurs de la ruralitat, l’adopció d'un enfocament territorial supramunicipal i el foment de la iniciativa empresarial, entre altres propostes. 

L’interior i la costa: dos escenaris oposats

L'informe del CES-CV destaca l'existència d'una concentració d'habitants a les comarques costaneres, on viuen 4 milions de persones, el 78,49% de la població valenciana. De fet, només quatre comarques costaneres acumulen quasi el 40% del total. 

Entre 2019 i 2020, totes les comarques costaneres han incrementat la població, i sis de l’interior n’han perdut. Durant aquest període la costa ha experimentat un creixement demogràfic d’un 1,16%, mentre que a l’interior només un 0,75%. Si la comparativa es fa des de 2014 el balanç és encara més greu, ja que a les comarques de l’interior la població només ha crescut un 0,13%. 

En aquestes comarques, amb major presència de l’entorn rural i una estructura demogràfica amb un greu problema d’envelliment, es registra una important pèrdua de veïns i veïnes, principalment pel descens dels naixements i l'emigració als grans nuclis urbans, a la costa o a les zones industrials per a buscar treball. L'aïllament, la llunyania de serveis públics bàsics i la manca de connectivitat en aquest xicotets municipis són els principals obstacles a l’hora de fixar o atraure població.

La pandèmia ha ajudat a alentir la tendència, però no suficient

L’assot de la pandèmia mundial va frenar la tendència demogràfica a l’alça i va causar que a 2020 la Comunitat Valenciana perdera prop de 8.000 habitants. Aquesta pèrdua demogràfica, però, no va ser uniforme. Segons el padró continu de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el descens de població es va concentrar fonamentalment a les ciutats de més de 50.000 habitants, i en concret, als nuclis urbans de més de 100.000 habitants –Alacant, Castelló de la Plana, Elx i València– que van perdre 17.763 habitants. 

Els grans beneficiats en termes relatius van ser els municipis de menys població i, en especial, els que tenen entre 2.000 i 5.000 habitants, on la població va incrementar en un 3,35%. 

A més d’un éxode urbà motivat per la pandèmia, l’increment de la mortalitat -que s’ha encebat amb les grans ciutats-, i les restriccions de mobilitat -que han frenat els fluxes migratoris-, han tingut molt a veure amb la reducció de la població a les ciutats.

L’informe també que assenyala que "la gestió padronal per part dels ajuntaments, de la qual es nodreix l'Estadística de Migracions, ha quedat afectada perquè els ajuntaments no han pogut treballar amb normalitat i perquè els terminis administratius sobre caducitat i comprovació de residència d'estrangers s'han vist ampliats". En el cas de les persones nascudes fora d'Espanya, és especialment dràstica la diferència en les últimes dades del padró de les persones de 16 a 44 anys, que s'ha reduït en 15.498 habitants.

Però, tal com demostra la memòria del CES-CV, aquesta lleugera disrupció no pareix tindre un efecte determinant en la tendència de despoblament rural que s’ha agreujat en els últims anys. De fet, el president del CES-CV, Carlos Alfonso, apunta que, durant els mesos marcats per la pandèmia, "han augmentat les mancances en zones rurals i s'han evidenciat els problemes en serveis com la falta d'oficines bancàries, la llunyania dels centres mèdics i falta d'altres equipaments públics que potencien la despoblació".

L'accés a internet i a serveis públics: els principals reptes

La planificació dels serveis públics basada en ràtios complica l'accés a l'educació, la sanitat i l'administració als territoris menys poblats. Per tractar de revertir que la població en aquests territoris cada vegada siga menor, el CES-CV proposa la construcció d'un nou discurs de la ruralitat; l'adopció d'un enfocament territorial supramunicipal o subregional que complemente la visió municipal; el reforç de la cooperació publico-privada per a maximitzar la mobilització dels recursos territorials i escometre una política integral de foment de la iniciativa empresarial, entre altres estratègies.

També destaca la necessitat d’establir una política fiscal diferenciada en els territoris en risc de despoblació; la millora de la mobilitat i connectivitat per a l'equitat en l'accés als serveis públics; i impulsar mesures que permeten captar el talent jove, i especialment el femení, al medi rural incentivant la professionalització.

Precisament, un dels reptes per a aconseguir-ho és la connectivitat de l’entorn rural i l'accés a les infraestructures de telecomunicacions, elements necessaris per a afavorir el teletreball, una modalitat que ha experimentat una important evolució des de l’arribada del coronavirus. 

Segons l'enquesta sobre equipament i ús de tecnologies d'informació i comunicació a les llars, publicada per l'INE, existeix un 91,4% de cases a Espanya amb connexió a Internet, però en les poblacions de menys de 10.000 habitants el percentatge és només del 86,8%. En el cas dels pobles més xicotets, els que tenen menys de 100 habitants, aquest percentatge descendeix al 51%. 

A més, tal com destaca la memòria, “les zones rurals es caracteritzen sovint per patir una triple bretxa digital: les connexions de banda ampla, el desenvolupament de les capacitats i la utilització”. Així, a més de la falta d'ofertes de xarxes d'accés a Internet, s’afig el perfil dels veïns d’aquestes poblacions, d’avançada edat i escasses nocions de l’entorn digital. 

També et pot interessar