Suspés fins a març el juí per les agressions feixistes del Nou d’Octubre, per la falta d'acord sobre les conformitats

El juí contra els 28 acusats per les agressions del Nou d'Octubre del 2017 s'ha suspés després que haja fracassat l'acord perquè n'assumiren la culpa. 26 dels processats, relacionats amb la ultradreta, s'havien obert a acceptar penes de conformitat per a evitar l'ingrés en presó. En les últimes setmanes havien començat a avançar les indemnitzacions per a assegurar la rebaixa de pena, que inicialment oscil·lava entre els tres i els set anys de reclusió. No obstant això, al començament de la vista s'han traslladat discrepàncies sobre els detalls, en particular les ordes d'allunyament, que han portat el president del tribunal a suspendre la jornada i citar els processats a juí l'any que ve. Se celebrarà durant cinc dies consecutius, entre el 4 i el 8 de març de 2024.

Les defenses havien qüestionat la distància preventiva de 300 metres sobre les víctimes i les seus de les entitats que integren la Comissió Nou d'Octubre (organitzadora de la marxa cívica atacada), per considerar que en la pràctica impediria els acusats entrar a la ciutat de València. El jutge ha entés com una "broma" que en aquest moment processal es continuara valorant l'acord i ha decidit tallar de soca-rel la vista oral. Entre els dos processats que no han acceptat el pacte i han continuat mantenint la innocència hi ha el locutor José Antonio García Herrero (conegut com Pepe Herrero), un cronista faller amb vincles amb l'extrema dreta. La Fiscalia l'assenyala com a presumpte inductor de l'atac, que suposadament va instigar des del seu compte de Facebook. S'enfronta a una pena de tres anys de presó.

Una protesta antifeixista, convocada per Acció Cultura del País Valencià (que participa en la Comissió Nou d'Octubre), ha rebut els processats a l'arribada a la Ciutat de la Justícia de València, on aquest dilluns havia de començar el juí. Els acusats, que han entrat al recinte judicial amb el soroll de fons de proclames com "València serà la tomba dels feixistes" i "Fora feixistes dels nostres barris", han respost als manifestants majoritàriament amb la indiferència, fora d'algun gest desafiant. L'exlíder d'Ultra Yomus, el neonazi Vicente Estruch, l'Alfarrasí, un dels principals imputats en la causa, ha fet burla cap a la concentració. "Tot el dia plorant", els ha dit, mentre es portava les mans als ulls, imitant el gest de netejar-se les llàgrimes. Estruch, per a qui la Fiscalia demanen quatre anys i sis mesos de presó, ha accedit als jutjats després d'apartar d'un colp de mà els micròfons dels mitjans de comunicació que l'esperaven a la porta. Un altre dels processats ha increpat els reporters gràfics al crit de "venedors de misèries, busqueu-vos un treball de veritat". La concentració ha guanyat intensitat a l'eixida dels acusats de la Ciutat de la Justícia. Alguns dels assenyalats han acabat presumint d'ideologia neonazi, exhibint tatuatges i fent la salutació feixista.

Rebaixa de penes a canvi d'assumir la motivació política

Els acusats són activistes d'ideologia feixista, neonazi i amb arrels amb l'extinta penya ultra del València, els yomus. Havien negociat l'acord de conformitat per a reduir les peticions de condemna a canvi de reconéixer que l'atac contra la manifestació la Comissió 9 d'Octubre tenia una motivació política, com demanen les acusacions. És a dir, assumirien la culpa per pegar i amenaçar manifestants i periodistes a canvi d'una reducció de pena que els evitaria assistir a la vista oral i entrar a la presó.

L'assumpció d'haver comés un delicte per qüestions polítiques està en la base de la proposta d'acord. El portaveu de la Comissió 9 d'Octubre, Toni Gisbert, destaca que “seria la primera sentència, el primer pronunciament, el primer cas i el primer juí des de la Transició” en què es donaria aquest fet. Seria, per tant, el primer cas d’aquestes característiques a l’Estat espanyol.

La fiscal del cas veu complicat, però no impossible, tancar un nou acord amb els acusats. "Mai es pot dir que no hi ha possibilitats" però "tot l'avançat se n'ha anat arrere (...) Possibilitat n'hi ha, però com més cremes la nau, més difícil es fa", ha afirmat Susanna Gisbert. Fracassat el pacte, el ministeri públic ha recuperat l'escrit de qualificació inicial, en què demana penes que oscil·len entre els tres i els set anys i mig de presó per delictes d'odi, desordres públics, coaccions, amenaces lleus, lesions i maltractament d'obra. L'acusació popular, que exerceix ACPV, eleva la petició fins als onze anys de presó.

Segons el relat de la Fiscalia, Pepe Herrero, locutor especialitzat en informació fallera i amb connexions amb l'extrema dreta, va encoratjar des de Facebook un boicot contra la manifestació cívica de la Comissió 9 d'Octubre, en els dies previs a aquesta i amb el referèndum d'independència a Catalunya fet una setmana abans, l'1 d'octubre, com a teló de fons. "Vull viure un moment històric, el primer any sense estelada per València el 9 O. Conte amb vosaltres?" (...) "Els independentistes han despertat el gegant. VALÈNCIA DESPERTA! El dilluns a les 18 a la plaça de Sant Agustí", escrivia a la xarxa social en vespres de l'efemèride. El mateix va fer des del compte d'Ultra Yomus VCF el llavors president de l'Associació Curva Nord, Javier Cervera Sales. Almenys una trentena de persones, entre els quals hi ha els acusats, arreplegaren el guant. Segons el ministeri públic, al matí marxaren cap al centre de València darrere d'una pancarta [Yomus CN10] amb "el propòsit d'obstaculitzar el desenvolupament de la manifestació i enfrontar-se als que hi assistiren per raó de la seua ideologia".

De vesprada, el grup ultra, presumptament liderat per l'Alfarrasí, va protagonitzar diversos intents de rebentar la marxa cívica. Primer, amb insults i amenaces a la capçalera, decorades amb salutacions feixistes. Després amb estampides i agressions contra alguns participants, fins i tot informadors que cobrien l'acte. Entre aquests hi ha quatre col·laboradors del Diari Jornada, interpel·lats perquè no parlaven el castellà, als quals també trencaren part del material. Tot està registrat. 1.200 vídeos i fotografies són el testimoni de la batalla que va organitzar la ultradreta aquell 9 d'octubre a València i estan en la base fonamental de la instrucció de la causa.

“Estem parlant d'odi per qüestió d'ideologia, d'agressions a mitjans de comunicació i del dret de manifestació”, recordava Susanna Gisbert, fiscal especialitzada en delictes d’odi, en vespres de la vista oral. “Es tracta d’una situació concreta, però es pot extrapolar a qualsevol moment”.

Des de la Comissió 9 d'Octubre són taxatius: “Aquesta minoria violenta ha de ser assenyalada i ha de pagar el crim de la violència”.