Les agressions feixistes del Nou d'Octubre del 2017: un lustre a l'espera de judici

La dificultat per a analitzar l'extensa causa i posar d'acord les parts estan retardant el judici de les 28 persones acusades, que no s'espera fins a la tardor del 2023

Imatge de la contramanifestació del 9 d'octubre del 2017
Imatge de la contramanifestació del 9 d'octubre del 2017 on s'exhibeix simbologia feixista / À Punt NTC

La causa judicial contra les 28 persones identificades que van cometre agressions i altres incidents el 9 d'octubre del 2017 compleix cinc anys estancada en els jutjats. Una situació que podria allargar-se i complir-ne sis, ja que es continua a l'espera que la Secció Tercera de l'Audiència Provincial assenyale la data per a un judici que no pareix que vaja a celebrar-se fins a la tardor del 2023.

El jutjat d'Instrucció número 15, responsable del cas, i que és el mateix del cas Emarsa o el de la causa de Mónica Oltra, va concloure la instrucció el gener del 2021 amb el processament de 28 persones. Tanmateix, els nombrosos recursos i la dificultat per a analitzar aquesta extensa causa i posar d'acord les parts estan retardant el judici.

L'origen d'aquest procés judicial està en les agressions i amenaces que va cometre un grup d'extrema dreta contra mitjans de comunicació i assistents a la manifestació convocada per la Comissió 9 d'Octubre. Aquesta es va produir en un context de tensió política pel procés independentista català iniciat després del referèndum de l'1 d'octubre i el desplaçament a Catalunya d'una gran quantitat d'agents de policia amb experiència en el control de manifestacions.

Alguns dels investigats van accedir a la plaça de Sant Agustí de València, tradicional lloc d'inici de la marxa reivindicativa, en aparent formació, corejant càntics i crits i, en alguns casos, realitzant la salutació feixista, segons es reflecteix en l'ordre de processament.

Molts dels encausats formaven part de l'extinta Peña Yomus, d'aficionats ultra del València CF, i exhibien simbologia neonazi i d'extrema dreta. Entre ells també figura el locutor José Antonio García Herrero, que els dies previs havia publicat diferents missatges en les xarxes socials en què feia una crida per a impedir la manifestació.

"El seu propòsit no era cap altre que assetjar i enfrontar-se als qui acudiren a la manifestació convocada per la Comissió 9 d'Octubre. Dificultar i impedir, fins i tot mitjançant l'ús de violència, la celebració d'aquesta manifestació", tot això "per la seua radical discrepància ideològica amb els convocants de la manifestació i la seua hostilitat al que representen", tal com relata l'instructor en la interlocutòria.

Els investigats van aconseguir trencar els cordons de seguretat establits per les forces de seguretat. Van acorralar i van agredir diversos manifestants i periodistes.

De fet, la marxa no va poder completar el recorregut previst i acabar com és habitual a la plaça d'Alfons el Magnànim "per una acció concertada de diferents investigats", d'acord amb la investigació judicial.

Fiscalia i acusació demanen condemnes de tres a onze anys

En la causa consten com a acusació particular, a més dels manifestants i un diari els periodistes del qual van ser agredits, la Comissió 9 d'Octubre, organitzadora de la marxa, que està formada per les associacions Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Associació Cívica Tirant lo Blanc, Ca Revolta, Federació d’Escola Valenciana, Plataforma pel Dret a Decidir, Plataforma per la Llengua i Societat Coral El Micalet; els sindicats CCOO-PV i Intersindical Valenciana, i els partits Compromís, ERPV, EUPV, Podem i PSPV-PSOE. Com a acusació popular, s'hi ha personat Moviment contra la Intolerància.

La fiscal especialitzada en delictes d'odi, Susana Gisbert, ha demanat per als processaments unes condemnes que van des dels tres fins als set anys i mig de presó per delictes d'odi, desordres públics, coaccions, amenaces lleus, lesions i maltractament d'obra, Reclama, a més, multes i el pagament d'indemnitzacions entre 100 i 3.200 euros.

L'acusació que exerceix Acció Cultural del País Valencià, en representació de la Comissió 9 d'Octubre, reclama penes de cinc a onze anys.

També et pot interessar