La causa judicial de la dana, una investigació penal amb dos responsables del Consell imputats

"Els danys materials no es podien evitar, les morts sí". Esta frase, tan concisa com terminant, sintetitza "l'objecte" de la investigació judicial sobre la dana. L'afirmació amb esta contundència ja és marca de la casa en les resolucions de Nuria Ruiz Tobarra, la magistrada encarregada d'aclarir si es poden extraure responsabilitats penals per les 229 morts confirmades de la barrancada del 29 d'octubre.

Les primeres indagacions judicials apunten en sentit afirmatiu. La titular del jutjat d'instrucció 3 de Catarroja veu "indicis aclaparadors d'una conducta negligent". Advertix d'una "palmària absència d'avisos a la població que no va poder prendre cap mesura per a protegir-se", i d'un "l'avís notablement tardà" i "errat en el seu contingut" a la ciutadania [l'Es-Alert enviat a les 20:11], què es va llançar quan "ja s'havien produït la pràctica totalitat de les defuncions".

Ruiz Tobarra, de 52 anys, té a l'esquena la responsabilitat d'un procés històric. Ha passat de gestionar un jutjat "de poble" a liderar la causa penal més important en la història recent de la Comunitat Valenciana, per la dimensió destructiva de la catàstrofe, la voluminosa xifra de víctimes i les derivades polítiques connectades. Se la descriu com a "hipermeticulosa" i dona compte d'un capacitat de treball fora de l'habitual, amb la producció, amb freqüència diària, de noves resolucions i diligències.

L'acompanyen quaranta acusacions, una desena d'elles "populars", entre les quals hi ha els principals partits polítics (amb l'excepció del PP) sindicats, associacions i col·lectius. D'entre les acusacions particulars, l'Associació de Damnificats Horta Sud lidera la representació de víctimes, amb 174 afectats.

La investigació arranca d'una situació judicial inèdita. El mateix jutjat de Catarroja va ser arrasat per la dana i va reprendre l'activitat en dependències provisionals a València. L'alçament dels primers cadàvers va fer-se en precari, per una magistrada de guàrdia de Torrent, Lucía Mayordomo, en una taula improvisada a una gasolinera, a què va arribar a fosques la matinada i de la qual no va moure's en dos dies. Diversos jutjats van començar a processar denúncies de familiars de víctimes fins que a les acaballes de gener, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va ordenar centralitzar el procés a Catarroja, a què ha incorporat mitjans de reforçament per a l'escomesa.

Des d'eixe moment, resolució rere resolució, la titular del jutjat d'instrucció 3 ha marcat una veritat judicial que refuta l'argumentari del Consell i compromet, entre acusacions de mala praxi, els dos alts càrrecs de la Generalitat investigats: l'exconsellera Salomé Pradas i l'exdirector de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, Emilio Argüeso, número dos de la titular de Justícia i Interior.

Ruiz Tobarra nega que la dana fora un fenomen meteorològic "imprevist" i discrepa de "l'apagada informativa" dels organismes de l'Estat (l'Aemet i la Confederació Hidrogràfica de Xúquer) en què la Generalitat excusa la seua gestió. Una "gravíssima inactivitat" en paraules de la jutgessa, que creu que els anuncis de la "gravetat de la situació" es van produir "en diversos àmbits i amb una antelació suficient".

La magistrada ha constatat la "competència exclusiva de la Generalitat" en la gestió de l'emergència, la condició de "garant" de l'administració valenciana en la seguretat col·lectiva i el "comandament únic" de Pradas en la direcció de l'emergència.

"Sobrada informació" i un Cecopi en una "bambolla"

A l'exconsellera l'ha retret que convocara el Cecopi (acrònim del Centre de Coordinació Operatiu Integrat, l'òrgan que centralitzava les decisions) "amb una gran demora" [a les 17 hores] malgrat la preemergència del dia anterior, l'avís roig de l'Aemet de bon matí i les primeres inundacions, a la Ribera Alta i la Plana d'Utiel-Requena. Al Cecopi l'ha situat en una "bambolla" impermeable a la realitat exterior que mostraven en directe televisions com À Punt i relataven els milers de telefonades que van col·lapsar la centralitat de l'112, ubicada en el mateix recinte on es reunia la plana d'emergències.

"El problema residiria no en l'absència d'informació, n'hi havia de sobrada, i per innombrables mitjans, en temps real, a l'abast dels responsables, ni si la informació venia d'òrgans dependents de l'administració central (CHX o Aemet) o autonòmica (l'112), sinó en el fet que davant esta informació, o bé s'ignorara la mateixa, no es comprenguera el seu abast (el que resultaria igualment greu)", va escriure en l'acte del mes de març en què va justificar la citació com a imputats de Pradas i Argüeso.

En la declaració judicial l'exconsellera va al·legar desconeixement en emergències i va traslladar la responsabilitat de la gestió en els tècnics de l'112 i la presumpta apagada informativa dels organismes de l'Estat. Argüeso, a qui la investigació atribueix un paper discret en la gestió, malgrat les responsabilitats que implica el seu càrrec, va admetre que es va tardar una hora a redactar el missatge Es-Alert.

El jutjat de Catarroja ha escoltat més de 350 familiars de les víctimes mortals. Per les instal·lacions han desfilat, ja en el paper de testimonis, una legió de tècnics amb responsabilitats en l'emergència, així com representants públics testimoni de la reunió del Cecopi: el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, i els alts càrrecs de l'Estat qüestionats per la Generalitat (la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, el cap de l'Aemet José Ángel Núñez i el president de la Confederació Hidrogràfica de Xúquer, Miguel Polo). Estos últims han dibuixat un Cecopi caòtic, amb debats eterns en què no es prenien decisions.

L'orde i els detalls de l'Es-Alert, la falta de vigilància dels barrancs i la retirada prematura dels pocs bombers que els van supervisar han centrat l'atenció en les últimes setmanes, fins que la revelació recent de nous vídeos de la reunió del Cecopi ha alimentat els dubtes sobre la versió de l'exconsellera de Justícia i Interior.

L'aval de l'Audiència de València

Res no ha canviat en la situació processal de Pradas i Argüeso, que mantenen la condició d'imputats. Les seues protestes contra els pronunciaments de la magistrada i la petició d'arxivament de les seues defenses han xocat contra el mur de l'Audiència de València, que ha avalat la gran majoria de les decisions de la jutgessa i l'ha donada suport en la denúncia d'una "campanya difamatòria", en què Ruiz Tobarra ha situat l'advocat d'Argüeso i mitjans de comunicació com Ok Diario.

El TSJCV també ha emparat la jutgessa contra l'acusació de prevaricació de la plataforma Manos Limpias, expulsada de la causa per "frau processal", sota l'argument que pretenia actuar no com acusació, sinó com a defensa d'Argüeso.

La incògnita Vilaplana, una ombra sobre Mazón

L'única gran correcció a la instrucció de Ruiz Tobarra l'ha feta l'Audiència de València, precisament en l'aspecte més controvertit que sobrevola el procediment: la responsabilitat per omissió o acció del president de la Generalitat. Contra el criteri de la jutgessa, esta instància ha ordenat citar Maribel Vilaplana, la periodista que va dinar amb Carlos Mazón en El Ventorro durant més de tres hores de sobretaula i pot donar testimoni dels moviments del president abans de marxar al Cecopi.

Fins ara la instructora havia esquivat la figura de Mazón amb reiterades ofertes de declaració voluntària. Tanmateix, l'interrogatori a Vilaplana podria accelerar la col·lisió amb el president, que ha anat confirmant amb comptagotes i a colp de revelació periodística, algunes de les omissions i contradiccions del seu relat original.

La número dos del Consell, citada a declarar

Hi ha un altre pes pesant en joc. La jutgessa ha ordenat la citació com a testimoni de la número dos del Consell, la vicepresidenta de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, Susana Camarero. La portaveu del govern valencià, responsable de les residències de majors (en què van morir una desena d'ancians) i de les persones amb teleassistència, va desconnectar-se de la reunió telemàtica del Cecopi a les 17:40 hores per a anar a uns premis. És el principal càrrec del Consell citat a declarar i, junt amb Vilaplana, la peça estrela en el calendari d'interrogatoris.

En les pròximes setmanes s'espera també que el procés acote de manera més precisa les morts en la barrancada. La magistrada està pendent de quatre informes forenses que podrien elevar a 233 la xifra oficial de víctimes. S'està revisant el cas de dos ancianes (residents al geriàtric) i una dona, que van faltar després de ser hospitalitzades, i el cas d'un home, el fill del qual reclama la condició de víctima. La instrucció està prorrogada fins al mes d'abril i tot apunta que es decretarà una nova pròrroga.