El Senat de l'Argentina aprova per la mínima la reforma de Milei per a desmantellar l'estat del benestar

La polèmica llei encén els carrers i tira endavant enmig d'un clima de protestes i disturbis que s'han saldat amb catorze detinguts i diversos ferits

Tensió i un cotxe cremat en les rodalies del Congrés argentí, este dimecres
Tensió i un cotxe cremat en la rodalia del Congrés argentí, este dimecres / Mariana Nedelcu (Reuters)

En una jornada històrica, el Senat argentí ha aprovat este dimecres per la mínima l'esperada Llei de bases, l'ambiciós projecte legislatiu del govern de Javier Milei que estableix el marc legal per a escometre una transformació profunda del model econòmic i social cap a un sistema ultraliberal que, en la pràctica, desmantellarà part de l'estat del benestar i retallarà de manera dràstica els drets laborals i les prestacions.

Després d'onze hores de debat ininterromput en la cambra alta, i en paral·lel a una gran mobilització en contra en els carrers que ha reunit milers de manifestants per a protestar en contra, la norma —anomenada llei de bases i punts de partida per a la llibertat dels argentins i també coneguda com a llei òmnibus—, ha tirat avant només per un vot de diferència. En concret, ha rebut 36 sufragis en contra i 37 a favor, inclòs el vot de qualitat de la presidenta del Senat i vicepresidenta de la república, Victoria Villarruel, que ha hagut de desfer l'empat en una segona votació.

La iniciativa, presentada per l'executiu de Milei com una peça fonamental per a "modernitzar i dinamitzar" el país sobre la base del liberalisme econòmic i reduir del rol de l'estat en l'economia, ja va passar el tràmit en la de la Cambra de Diputats. Perquè tirara endavant, Milei ha hagut de fer una concessió important: renunciar a privatitzar la ràdio i la televisió públiques, Correus i la principal aerolínia del país. Este era un dels punts més polèmics de la iniciativa i, en eliminar-lo, ha aconseguit convéncer una majoria suficient de senadors perquè li donaren suport.

Tot i això, el malestar en els carrers contra el president Milei i tot el seu gabinet ha quedat palés. Milers de persones s'han concentrat davant de l'edifici del Congrés des de primera hora del matí i la tensió s'ha anat acumulant fins que, finalment, ha esclatat. En saber-se el resultat de la votació, centenars d'activistes s'han enfrontat a la policia, llançant-los pedres i fent barricades. Els agents han respost disparant bales de goma i emprant gasos lacrimògens, en una repetició dels episodis violents que han tingut lloc al llarg de la jornada.

Tensió dins del Senat, incidents als carrers

La sessió al Senat s'anticipava tibant i prolongada, amb milers de persones manifestant-se en els voltants del Parlament en contra de les iniciatives governamentals. El desafiament era significatiu per al partit de Milei, l'ultradretà La Llibertat Avança, que és minoria en el Parlament. Dels 72 senadors, es preveia que la meitat votara a favor de les lleis i l'altra meitat en contra, si bé persistien alguns dubtes sobre el vot d'alguns legisladors. Finalment, ha sigut el vot de qualitat de la presidenta de la cambra el que ha desfet l'empat.

La polèmica llei de bases fa quasi mig any que està en tràmit parlamentari. En minoria, l'oficialisme ha hagut d'eliminar diversos aspectes del projecte original. Després de múltiples revisions, la iniciativa va ser aprovada en la Cambra de Diputats a finals d'abril amb 142 vots a favor, 106 en contra i 5 abstencions.

En trets generals, la norma declara l'emergència pública en matèria administrativa, econòmica, financera i energètica per un any, i atorga a l'executiu àmplies facultats en estos àmbits. També permet la reforma de l'Estat, la privatització de diverses empreses, canvis en la legislació laboral i de jubilació, i ofereix incentius per al sector d'energia i hidrocarburs i grans inversions. Juntament amb este projecte, el Senat també ha debatut un paquet fiscal que inclou un blanqueig de capitals i una moratòria impositiva i duanera.

El paquet legislatiu enfronta una forta oposició de diversos sectors polítics, sindicals i socials, que s'han congregat fora del Congrés. Les mobilitzacions han derivat en episodis violents i enfrontaments entre manifestants i les forces de l'orde. També s'han reportat nombrosos actes de vandalisme, incloent-hi tres vehicles incendiats. La jornada s'ha saldat amb catorze detinguts i diversos ferits, entre ells cinc diputats que han hagut de ser hospitalitzats per l'ús de gas pebre.

També et pot interessar

stats