El quint mandat de Putin l'aproxima als governs dels tsars

El líder rus Vladímir Putin, ha pres possessió este dimarts com a president per un quint mandat de sis anys, després de ser reelegit amb un resultat històric, de més del 87% dels vots. Si bé el seu futur polític i el del seu país depén –en gran mesura– del desenllaç de l'actual guerra a Ucraïna, el fet és que este nomenament l'acosta un poc més als tsars.

Putin, que va arribar al poder l'any 2000, va reformar la Constitució el 2020 per a eliminar l'obstacle legal que li impedia seguir en el càrrec. Precisament la mateixa damunt de la qual ha jurat este dimarts "protegir la sobirania i la independència, la seguretat i la integritat de l'Estat, servir fidelment al poble".

En cas de concloure el mandat, haurà estat trenta anys en el poder. Amb això superaria Ióssif Stalin (1927-53), que teòricament va assumir el càrrec quan va emmalaltir greument Vladímir Lenin el 1922, però no va ser fins al 1927 que es va desfer dels seus enemics, en particular de Lev Trotski, que s'exilià a Mèxic.

Si Putin continua fins al 2036, també superaria Caterina la Gran, la sobirana que va fomentar la il·lustració a Rússia i que va dirigir els destins de l'imperi durant 34 anys (1762-1796). També governaria més que Miquel I, el primer tsar de la dinastia Romànov (1613-1645). Lluny queden Pere el Gran, que va ser coronat el 1682, va ser nomenat emperador el 1721 i va morir quatre anys després, i Iván IV, més conegut com el Terrible, el primer tsar i el que va estar més temps en el tron: mig segle (1534-84).

Un acte ple de pompositat

L'acte ha estat ple d'enlluernament: s'ha celebrat a la sala de Sant Andreu del Gran Palau del Kremlin, construïda a mitjan segle XIX com el saló del tron de Nicolau I, on les parets són d'or. Putin ha fet esperar els assistents durant minuts, mentre recorria el Kremlin a peu i amb cotxe. La caminada l'ha retransmesa la televisió russa en directe i amb tota classe de detall. Com a testimonis hi estaven els caps de la Duma (la cambra dels diputats), el Senat i el Tribunal Constitucional, que li han fet entrega d'una creu d'or amb l'escut de la nació, el símbol presidencial.

El cap d'Estat ha fet un breu discurs davant de 2.600 convidats, entre els quals figuraven els principals alts càrrecs del país i els dirigents de les quatre regions ucraïneses annexionades per Moscou (Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia). En les seues paraules a penes ha mencionat la guerra d'Ucraïna, però sí que ha oferit diàleg "al món occidental".

Després han hissat l'estandard presidencial damunt de la cúpula del Kremlin, al so de l'himne del país. La guàrdia d'honor li ha rendit honors a la plaça de les Catedrals. Finalment, ha quedat beneït com a president a la catedral de l'Anunciació del Kremlin, en una cerimònia que ha oficiat el patriarca ortodox Ciril, que ha dit de Putin que és "elegit per Déu per a servir el poble rus".

Contra tot pronòstic, els Estats Units i els països de la Unió Europea han estat convidats a la cerimònia d'investidura, al Gran Palau del Kremlin, però tots han rebutjat la invitació (llevat de França, Grècia, Malta i els prorussos Hongria i Eslovàquia). Occident ha qüestionat la seua victòria, que ha tingut lloc un mes després de la mort sobtada a la presó del líder opositor, Aleksei Navalni. La viuda de Navalni, Iúlia, va denunciar que "Rússia és governada per un mentider, lladre i assassí".