Unes eleccions fetes a mida eternitzaran Putin fins al 2030
Arranca la tercera i última jornada de les eleccions presidencials russes
Rússia celebra aquest diumenge la tercera i última jornada de les eleccions presidencials, en les quals ja ha participat més de la meitat dels 112 milions de ciutadans cridats a les urnes.
En aquest país amb onze usos horaris diferents, els col·legis van obrir a les 20:00 h GMT del dissabte en la península de Kamtxatka i tancaran a les 18:00 h GMT del diumenge en l'enclavament bàltic de Kaliningrad, moment a partir del qual es coneixeran els primers resultats oficials preliminars.
Segons va informar la Comissió Electoral Central (CEC), divendres i dissabte van exercir el dret al sufragi més del 50% dels votants, mentre que 2,6 milions ho han fet amb més antelació, molts d'ells soldats i habitants de les regions ucraïneses annexionades per Rússia.
Les primeres 24 hores de votació van estar marcades per una vintena d'incidents com el llançament de còctels Molotov contra col·legis electorals i el ruixat de tinta i pintura en les urnes, que van invalidar uns pocs centenars de paperetes. Per a aquest diumenge, malgrat l'advertència de la Fiscalia, l'oposició al Kremlin ha mantingut la convocatòria "Migdia sense Putin": acudir a la porta dels col·legis electorals a les 12:00 h del diumenge per a mostrar la repulsa a Putin, acció que va ser secundada abans de morir pel líder opositor, Aleksei Navalni, i ara per la seua vídua, Iúlia. Una concentració que s'ha reproduït en moltes ciutats arreu del món, com ara a València on l'oposició russa s'ha citat en el Monument a les Víctimes de la Riuada del Túria, a l'avinguda d'Aragó. "Les eleccions a Rússia són completament il·legítimes perquè no existeix una oposició real. És molt difícil en una dictadura lluitar o guanyar unes eleccions contra Putin", ha expressat Vladislav Feklin als micròfons d'À Punt NTC.
Diversos sociòlegs i experts han reconegut que no esperaven una participació tan alta en aquests comicis; els observadors independents han denunciat alguns casos de manipulació electoral i l'oposició sospita que les autoritats han recorregut al recurs administratiu a l'hora d'obligar a votar als empleats del sector públic, principal graner electoral del candidat del Kremlin, Vladímir Putin. No obstant això, tant la CEC com el Defensor del Poble rus han negat l'existència d'irregularitats.
Putin es perpetuarà en el poder fins al 2030
Vladímir Putin, que compta amb una intenció de vot de més del 80% segons els sondejos oficials, podria aconseguir la victòria electoral més folgada des que va arribar al poder l'any 2000. De fet, la reforma constitucional del 2020 va deixar a zero tots els mandats acumulats des del 2000 i encara podria seguir en el Kremlin fins al 2036. A més, els seus únics tres rivals són el representant del partit Gent Nova, Vladislav Davankov, i el comunista Nikolai Kharitónov, que compten amb el suport del 6% dels enquestats, i l'ultranacionalista Leonid Slutski, que ronda el 5%. La resta de candidats de l'oposició estan vetats i no participen en les eleccions.
Al voltant de 4,5 milions d'electors poden votar en les zones ocupades per l'exèrcit rus en les quatre regions ucraïneses annexionades per Moscou (Donetsk, Luhansk, Kherson i Zaporíjia). Uns comicis que Ucraïna va titllar de "farsa" en aquestes regions, que suposen una cinquena part del territori del país. De fet, la Plataforma Europea per a les Eleccions Democràtiques (EPDE) reclama a la comunitat internacional que no reconega els comicis per produir-se en terreny ocupat i l'oposició russa ha fet una crida a Occident a no reconéixer els resultats electorals.
