Mor sobtadament a la presó l'opositor rus Aleksei Navalni als 47 anys

Els serveis penitenciaris de Rússia confirmen el decés, ocorregut a la presó àrtica d'alta seguretat on estava tancat des de desembre

L'opositor rus, Alexei Navalny, en una pantalla que el mostra en la presó IK-6 a la regió russa de Vladímir
L'opositor rus, Alexei Navalni, en una pantalla que el mostra a la presó IK-6 / Reuters
À Punt NTC
À Punt NTC @apuntnoticies
16 de febrer 2024 - 12:46 Actualitzat: 16 de febrer 2024 - 19:03

El líder opositor rus Aleksei Navalni ha mort aquest divendres de manera sobtada a la presó d'alta seguretat a Sibèria en què estava tancat des de desembre, segons han informat les autoritats penitenciàries de Rússia.

L'agència russa RIA Nóvosti, que cita el departament del Servei Penitenciari Federal del Districte Autònom de Iamàlia-Nenets, apunta que el conegut dissident i polític s'ha sentit malament després de fer un passeig i, poc després, ha perdut el coneixement. És, almenys, la versió oficial. Navalni tenia només 47 anys. "Se li han practicat els procediments necessaris de reanimació, que no han donat cap resultat. Els metges d'urgències han constatat la mort del condemnat. S'estan establint les causes de la defunció", assenyala el comunicat oficial sobre el decés de Navalni.

Navalni ha sigut el líder més prominent de la dissidència a Vladímir Putin, en el poder des de l'any 2000, durant la darrera dècada. L'agost passat la justícia russa el va condemnar a dènou anys per extremisme polític i altres càrrecs, tot i que arrossegava també condemnes anteriors que sumaven en conjunt trenta anys de presó. Actualment, estava reclòs en el penal IK-3 de la localitat de Kharp, tocant al cercle polar Àrtic.

La portaveu de Navalni, Kira Yarmish, ha assegurat que els seguidors de l'opositor no tenen encara confirmació del decés i que l'advocat eixirà immediatament cap a Iamàlia-Nenets. Des del Kremlin han assenyalat que els serveis penitenciaris estan fent totes les comprovacions pertinents per a esclarir la mort del reu i que s'ha enviat a la zona una comissió de funcionaris de presons i metges per a determinar en quines circumstàncies ha tingut lloc.

Va ser el desembre passat quan traslladaren a Navalni des d'una presó a la regió de Vladímir, a menys de 200 quilòmetres de Moscou, fins a una altra d'alta seguretat en el cercle polar Àrtic, prop de la serralada dels Urals i ubicada a Kharp. Aquesta població russa remota té uns 6.000 habitants i es troba a quasi 2.000 quilòmetres de Moscou o unes 45 hores amb tren des de la capital russa. El penal on ha estat el dissident en els últims moments de la seua vida, en condicions infrahumanes, s'ha batejat popularment amb el malnom Llop polar i es considera un dels més llunyans de la civilització de tota Rússia.

Navalni va tornar al país el 2021 després que l'any anterior l'enverinaren i de passar mesos a Berlín recuperant-se. Els seus aliats atribueixen aquest intent d'assassinat al Servei Federal de Seguretat. Els funcionaris del govern rus el detingueren només posar el peu a Rússia i l'internaren en una presó a la regió de Vladímir, però després d'anunciar una campanya contra la reelecció de Putin, el traslladaren a una penitencieria més remota. Tant els Estats Units com la Unió Europea o Amnistia Internacional havien expressat inquietud per la seua sort, ja que era l'enemic número u del Kremlin.

El passat 7 de desembre, l'activista va demanar des de la presó votar contra l'actual president rus en les eleccions del 17 de març de 2024. També va anunciar la posada en marxa d'una pàgina web (neputin.org) que demanava als russos fer costat a qualsevol candidat a la presidència, excepte a Putin.

La UE responsabilitza Moscou

Des del moment en què ha esclatat la trista notícia s'ha generat una allau de reaccions en cadena des de diverses institucions, organismes internacionals i països. La Unió Europea no ha tardat a assenyalar el règim de Putin com a responsable de la mort de Navalni, a qui el Parlament Europeu va atorgar el Premi Sàkharov a la llibertat de consciència en octubre de 2021.

En un missatge en la xarxa social X —abans Twitter—, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s’ha mostrat commocionat per la notícia. “El meu condol a la família, amics i a tots aquells que a Rússia defensen els valors democràtics i paguen per això el més alt dels preus”, ha manifestat. 

L'esposa de Navalni amenaça Putin de portar-lo a la justícia

L'esposa de Navalni, Iúlia Navàlnaia, ha dit que el president Vladímir Putin i el seu entorn “pagaran” per la mort del seu marit. "Són notícies terribles que ens arriben, notícies que només rebem de mitjans oficialistes. Des de fa molts anys [...] no podem creure ni Putin ni el seu govern. Menteixen seguit seguit. Però si això és veritat, voldria que saberen Putin i tot el seu entorn que seran castigats pel que han fet amb el nostre país, la meua família i el meu marit", ha sentenciat.

"Seran portats a la justícia, i el dia arribarà prompte", ha insistit Navàlnaia en una breu declaració en la Conferència de Seguretat de Múnic, on ha rebut el suport dels assistents. A més, ha fet una crida a la comunitat internacional i a totes les persones en el món per a demanar-los unitat en la lluita contra el "mal" que representa Putin.

També et pot interessar

stats