Rècord femení i èxit massiu a la Marató de València: Joyciline Jepkosgei firma la millor marca mundial de l’any
Més de 36.000 corredors de 150 països omplin els carrers en una edició històrica que corona John Korir i confirma València com a paradís del 'running'
La Marató València Trinidad Alfonso Zurich ha viscut este diumenge una de les edicions més brillants. Més de 36.000 atletes procedents de més de 150 països han pres els carrers de la ciutat i, per primera vegada més de 30.000 atletes —en concret, 30.777— han completat la prova passant la línia de meta, la xifra més alta de les 45 edicions. Una prova que ha estat marcada per una fita extraordinària: el rècord femení de la cursa i millor marca mundial del 2025, aconseguit per la kenyana Joyciline Jepkosgei amb un temps de 2:14:00. A més,
La campiona, ha assegurat, després d'aconseguir la millor marca mundial a la Ciutat de les Arts, que la preparació “era excel·lent” i que des del primer moment va intuir que podia ser un gran dia. “La gent anima molt i és tot un impuls. València m'ha tornat a anar molt bé. El recorregut és perfecte per fer grans cronos”, ha celebrat, recordant que ací ja va batre el rècord mundial de mitja marató el 2017.
En categoria masculina, el kenyà John Korir ha dominat la prova amb 2:02:25, la tercera millor marca mundial de l’any. Després del pas per la mitja marató, el ritme encara era discret, però al quilòmetre 25 Korir ha trencat la carrera i s’ha escapat en solitari. “He decidit arriscar i provar-me per a comprovar fins on podia arribar. Quan he trencat el grup, m’he trobat fort i he pogut córrer a ritme de 2:02”, ha explicat el campió, que no descarta intentar el rècord mundial a València en pròximes edicions.
El podi masculí l’han completat l'alemany Amanal Petros, amb 2:04:03, i el debutant noruec Awat Kibrab. El millor espanyol ha sigut Ibrahim Chakir, amb 2:07:21.
València, referent mundial i crida per al talent femení
L’alcaldessa de València, María José Catalá, ha destacat que la marca de Jepkosgei és “una referència perquè altres grans corredores vinguen a València”, i ha celebrat que les dones representen ja el 23% de la participació. “Estic molt emocionada, la ciutat ha respost i els corredors viuen una de les millors experiències de l’any”, ha afirmat.
Paco Borao, president de SD Correcaminos, ha reivindicat que l’ambició continua intacta: “Aspirem a ser més grans, però sense perdre ni un gram de la qualitat i el nivell que hem aconseguit. Qui ve ací, ve al paradís”.
Un èxit esportiu, organitzatiu i econòmic
L’empresari Juan Roig, mecenes de la prova, ha subratllat que la demanda per a participar-hi és enorme: “Tenim 60.000 persones que voldrien córrer, però no pot ser. La ciutat i l’organització donen el que donen”. També ha remarcat que la marató és sostenible econòmicament: “La prova es manté per si mateixa. Això és un gran objectiu complit”.
Roig ha demanat disculpes als ciutadans afectats pels talls de trànsit però ha insistit que “és molt bonic pel bé comú de tota la ciutat”. Sobre l’opció d’augmentar el premi d’un milió d’euros al rècord mundial, ha sigut clar: “Quan es traga, parlarem. De moment, està molt bé així”.
Una edició que consolida València en l’elit mundial
Amb un clima ideal, una organització meticulosa i una massa de públic entregada, la ciutat ha reafirmat el seu estatus com una de les grans capitals mundials de les maratons. Les imatges de corredors arribant a meta durant hores han reflectit l’abast d’una festa esportiva que cada any atrau més participants i més expectació internacional.
València no només ha oferit marques excepcionals, també un recorregut i una atmosfera que la convertixen, un any més, en un escenari privilegiat per a la història de l’atletisme.
Problemes de mobilitat
Tot i que la Marató ha conclòs, València continua plena de visitants que han aprofitat per a quedar-se un dia més i allargar el pont, fet que manté l’activitat intensa als carrers i zones turístiques. D'altra banda, els problemes de mobilitat han sigut constants: les aglomeracions en el transport públic han marcat el dia, especialment a Metrovalència, on més d’un usuari ha tingut dificultats fins i tot per a accedir als combois en hora punta.