Macron o Le Pen: comença la segona volta de les presidencials franceses

La segona volta de les eleccions presidencials franceses, en les quals estan cridats a participar vora 49 milions de francesos i franceses, podria donar la victòria a Marine Le Pen, una possibilitat que no només preocupa la comunitat musulmana al país per la intenció de la candidata d'ultradreta de prohibir l'ús del vel en els espais públics. Migrants valencians a França miren les enquestes, que situen Le Pen molt prop de Macron, amb preocupació i una mica de por perquè no saben, com a persones estrangeres, com els podria afectar.

Elvirín Romaguera, mestra jubilada de Silla (Horta Sud) que va arribar a París el 1962, ha contat a À Punt que els seus fills no tindran accés a la funció pública si Le Pen es converteix en la nova presidenta de la República. Per això considera que el que realment vol la candidata de l'Agrupació Nacional "és destruir Europa" i s'alegra que no hi haguera una figura com la seua quan ella era menuda i va arribar la seua família, perquè "no hauria quedat ningú".

Per la seua banda, el jove enginyer del Verger, Dani Sendra, que porta 10 anys a França, assegura que la bandera de Le Pen és "el francés primer" i que, "sens dubte, per a Europa, millor Macron".

Només poden votar els valencians i les valencianes que tenen la nacionalitat francesa, com és el cas d'Amparo Peiró, nascuda a París de pares del Grau de València, que afirma que no votarà Le Pen, sinó que votarà Macron per a no viure sota un govern de la ultradreta.

Uns comicis marcats per l'abstenció

Segons els sondejos, serà Macron qui celebre aquest diumenge la victòria. L'actual president ha anat per davant de Le Pen durant tota a la campanya, però no es preveu una victòria tan aclaparadora com la de fa cinc anys, quan li va traure 30 punts d'avantatge a la candidata de l'Agrupació Nacional.

En els resultats d'aquesta nit caldrà tindre en compte dos factors: l'elevada abstenció, que en la primera volta del 10 d'abril va ser la més alta des de 2002, i el que facen els set milions i mig de persones que en la primera volta van votar el líder de l'esquerra, Jean-Luc Mélenchon.

Les primeres dades de participació apunten cap a un lleuger increment respecte de la primera volta. Al migdia ja ha votat el 26,41% de l'electorat, vora un punt més, segons ha informat el Ministeri de l'Interior.

Macron contra Le Pen

En la primera volta de les eleccions, els resultats d'ambdós candidats van anar molt ajustats: Macron va aconseguir un 27% dels vots, enfront del 23% de Le Pen. Aquest diumenge un d'ells s'alçarà amb la victòria, cosa que per a Macron significaria revalidar la presidència i per a Le Pen ser la primera dona a ostentar el càrrec.

Banquer en la seua joventut i ministre d'Economia amb François Hollande, Emmanuel Macron va presentar un projecte polític alternatiu quan encara no havia deixat la seua cartera, l'abril de 2016. La República en Marxa! va irrompre en el panorama polític francés en les eleccions presidencials del 2017 i, amb només 39 anys, Macron es va convertir en el dirigent més jove que ha tingut França des de Napoleó.

Entre les fites més sonades del seu quinquenni en el govern de la República destaca el viatge que va fer a Ruanda el maig de 2021 per a reconéixer la responsabilitat política de França en el genocidi que s'hi va produir el 1994. També l'entrada de Josephine Baker –ballarina afroamericana que va col·laborar amb la resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial– al Panteó el novembre del mateix any. "La meua França, és Josephine", va afirmar Macron aquell dia.

Quan li pregunten si és de dretes o d'esquerres recorre al liberalisme social, però la població l'acusa de governar per a l'elit econòmica, i també de ser altiu i distant. Potser per això, els últims dies ha fet un gir de guió i s'ha deixat voler per les masses, sobretot pel jovent d'esquerres, que té la clau de la victòria. A més, ha promés que França serà la primera nació que eixirà del gas, el petroli i el carbó, i que l'edat de jubilació es quedarà en 64 i no en 65 com afirmava fins fa uns dies.

Per la seua banda, Marine Le Pen fa dècades que s'obri pas cap a l'Elisi, concretament des que el 2011 la van elegir presidenta del Front Nacional. El partit que va fundar son pare, Jean-Marie Le Pen, en els anys setanta, tot i que en va ser expulsat el 2015 per ser massa radical.

Set anys després, el 2018, va decidir desvincular-se del Front Nacional i de son pare i va rebatejar el partit com a Agrupació Nacional. Així començava el que s'ha anomenat la "desdemonització" de Le Pen i la seua formació, un procés de normalització i acceptació de l'extrema dreta a França.

Però, la base és pràcticament la mateixa: euroescepticisme i contra la immigració. Talment, porta en el seu programa mesures com prohibir el vel en tots els espais públics o reservar les ajudes estatals a qui considera que són vertaders francesos.

Malgrat això, i al contrari de Macron, Le Pen és vista per la ciutadania com algú que es preocupa dels problemes quotidians. Una etiqueta que ha aprofitat molt en campanya, en què ha afirmat coses com "davant l'oligarquia que encarna Macron, està el poble. I el poble és més nombrós que la casta".

Reconeguda admiradora de Vladímir Putin, Le Pen ha hagut d'ajustar el seu discurs arran de la guerra a Ucraïna.

Més de 24 hores de votacions

Aquesta segona volta de les eleccions va començar aquest dissabte als territoris d'ultramar que, des de 2007 voten un dia abans per a evitar que ho facen coneixent ja el resultat continental, cosa que podria afavorir l'abstenció.

Així, les primeres meses electorals per a decidir el duel entre el candidat a la reelecció, Emmanuel Macron, i la ultradretana Marine Le Pen obriren a les 10:00 hores a l'arxipèlag de Saint-Pierre-et-Miquelon, situat enfront de les costes del Canadà.

Gradualment, a mesura que va avançar el dia, es va començar a votar en la resta de territoris francesos del Carib, la Polinèsia Francesa, Nova Caledònia, l'illa de la Reunió i a l'arxipèlag de Mayotte, a l'Índic. En total 1,96 milions de persones estan inscrites per a votar en aquests territoris, un poc més del 4% del cens, mentre que vora 1,5 milions de francesos i franceses resideixen a l'estranger.

A la França continental, els col·legis electorals han obert aquest diumenge a les 8:00 h; tancaran a les 17:00 h a les zones rurals i a les xicotetes ciutats, i a les 18:00 a les grans urbs.