Grècia acudeix a les urnes amb els conservadors com a favorits

Vora deu milions de grecs estan convocats aquest diumenge a les urnes per a renovar el parlament i el govern, en un moment en què la principal preocupació dels votants és la inflació, que a Grècia es va situar el mes passat en el 3% interanual, encara que els aliments van pujar més de l'11%.

Després del col·lapse econòmic i financer del país el 2010 per un endeutament desorbitat, doloroses reformes per a aconseguir enormes rescats dels seus socis europeus i dels organismes financers internacionals, Grècia albira la llum al final del túnel.

No obstant això, el país continua lluitant per a tindre una economia competitiva enmig de l'actual elevada inflació, atribuïda a la crisi energètica i la invasió russa d'Ucraïna. Alguns problemes interns, com la corrupció, una burocràcia poc eficaç i l'envelliment de la població, continuen sent els grans desafiaments per a la política.

Cap a un parlament molt fragmentat

Els principals partits que es presenten als comicis són la força conservadora, en el govern, Nova Democràcia del primer ministre Kyriakos Mitsotakis, que aspira a guanyar per segona vegada consecutiva; la progressista Syriza d'Alexis Tsipras, cap de l’anterior executiu que pretén desbancar la dreta en aliança amb els socialdemòcrates; i la socialista Pasok-Kinal, liderada per Nikos Androulakis.

A més, es presenten el comunista KKE, el nacionalista Solució Grega i l'antisistema Front Europeu de la Desobediència Realista (MeRa25), del mediàtic exministre de finances Yanis Varoufakis. 

Mitsotakis assegura que amb la seua política el país seguirà la senda del creixement econòmic i es vana d'haver aconseguit frenar la immigració il·legal al país. Tsipras, per la seua banda, l’acusa de postures comparables a les de polítics ultranacionalistes d'altres països i d'acceptar pràctiques il·legals com les expulsions en calent de refugiats.

Syriza i Pasok-Kinal critiquen la suposada implicació del govern de Mitsotakis en un escàndol d'escoltes telefòniques, en el qual s'haurien punxat telèfons d'opositors polítics. A més, acusen el seu partit per la greu col·lisió de trens que va matar 57 persones al febrer.

Les claus de les eleccions

Després de dotze hores d'obertura, les urnes es tancaran a les 18:00 hores (19:00, hora local) i les primeres dades de l'escrutini dels vots s'esperen al voltant d'una hora i mitja després. Nova Democràcia lidera les enquestes amb un 33% de la intenció del vot, seguida de Syriza, amb el 26%, i els socialistes, amb el 9%.

Tot indica que cap partit aconseguirà el percentatge mínim del 45% necessari per a obtindre la majoria absoluta de 151 dels 300 escons de la cambra, especialment després d’eliminar-se la bonificació de cinquanta escons que s'atorgava fins al 2019 al partit més votat, fet que podria complicar la formació d'un nou executiu.

Si cap partit aconsegueix formar un govern, les eleccions es podrien repetir al principi de juliol, que tornaran a tindre aquesta bonificació de fins a cinquanta diputats per al guanyador, per la qual cosa el partit de Mitsotakis podria comptar llavors amb suficients escons per a poder formar govern.