Deu anys de la catàstrofe de Fukushima

Deu anys després de l'accident atòmic, el govern del Japó afirma que no hi ha hagut repercussió en la salut de la població de la zona.

Imatge de satèl·lit de la central nuclear de Fukushima Daiichi després de l'accident
Imatge de satèl·lit de la central nuclear de Fukushima Daiichi després de l'accident / Maxar Technologies (Efe)

L'11 de març de 2011 un terratrémol de 8,9 punts en l'escala de Richter enfront de les costes del nord-est del Japó va sacsejar l'arxipèlag durant alguns minuts i va causar un tsunami.

El desastre natural va deixar més de 18.000 morts i desaparicions i, a més, va provocar la major crisi nuclear de la història recent després de la de Txernòbil.

Les onades, que arribaren a 10 metres d'alçària i entraren uns 5 quilòmetres terra endins, arrasaren tot al pas i colpejaren fortament la central nuclear de Fukushima Daiichi, a la prefectura de Fukushima. Per això el nom pel qual es va conéixer mundialment aquesta catàstrofe.

A causa de l'impacte es va danyar el sistema de refrigeració d'un dels reactors de la central, i la fallada va acabar causant tres explosions: una el mateix dia 11 i les altres dues, el 14 i el 15 de març.

Les autoritats japoneses tardaren un mes a reconéixer l'accident però, quan ho feren, li atorgaren el nivell 7 en l'escala internacional d'accidents nuclears, igualant-lo en gravetat a l'accident de Txernòbil de 1986.

Segons l'ONU i el Japó, no ha afectat la població

Amb el motiu de l'aniversari de l'incident, l'ONU ha publicat un informe sobre els seus efectes en la salut de la població de la regió, que coincideix amb la versió oficial del govern nipó, del qual discrepen algunes organitzacions independents.

Tant l'executiu japonés com el Comité Científic de les Nacions Unides sobre els Efectes de la Radiació Atòmica (Unscear) sostenen que no hi ha proves que demostren un vincle entre l'accident atòmic i una major incidència de càncer o leucèmia a la zona però, així i tot, les autoritats nipones han mostrat la intenció de continuar investigant a mitjà i llarg termini.

L'energia nuclear continua sent polèmica

Els objectius en matèria energètica establits per la Unió Europea obliguen a invertir més recursos en l'eficiència energètica, que se situa com un dels pilars fonamentals del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima. A més, la Comunitat Valenciana pretén ser referent a assolir aquests propòsits i el president de la Generalitat, Ximo Puig, va anunciar l'estiu passat el desig que en 2030 quasi la totalitat de l'energia generada al territori valencià siga neta.

En aquest context està obert el debat sobre la pròrroga del funcionament de la central de Cofrents perquè, d'una banda, el Consell de Seguretat Nuclear va informar a favor de renovar-la fins a 2030 fa unes setmanes, mentre que d'una altra, tant el govern del Botànic com la Plataforma Tanquem Cofrents (PTC) en reclamen el tancament immediat.

Actualment el govern d'Espanya estudia l'informe del Consell de Seguretat Nuclear seguint tres prioritats: la seguretat de la planta, del procés de desmantellament i del subministrament elèctric.

També et pot interessar