La potència fotovoltaica domèstica a la Comunitat Valenciana es multiplica per 40 en només quatre anys
S’han instal·lat 365 megawatts, una tercera part de la potència generada per la central de Cofrents
La instal·lació d'energia fotovoltaica domèstica viu un boom que està superant, per molt, les previsions més optimistes. Cada vegada més persones consumidores instal·len plaques fotovoltaiques a les teulades i terrats dels habitatges per a generar una energia neta i més barata.
Segons les dades oferides per la Conselleria de Transició Ecològica, el 2019 aquestes instal·lacions particulars van sumar una potència equivalent a cinc megawatts. Des d'aleshores les xifres s'han multiplicat any rere any: el 2020 es van instal·lar 48 megawatts; el 2021, altres 104; fins al punt que el 2022 la potència va ser 40 vegades més gran: 208 megawatts. La xifra podria ser major, ja que aquestes dades oficials arrepleguen la informació disponible fins a finals de setembre de l'any passat.
En total, en només quatre anys, els valencians i valencianes han instal·lat a les seues llars plaques solars equivalents a 365 megawatts, que suposa la tercera part de la potència que genera la central nuclear de Cofrents.
L'escalada del preu de la llum ha sigut un dels al·licients que ha disparat el muntatge de plaques solars. Les bonificacions de l’IBI, la deducció de l'IRPF a la Comunitat Valenciana i la subvenció als panells solars, amb la qual es pot estalviar fins al 40%, han fet la resta.
Les xifres apunten a una nova tendència basada en l’autoconsum col·lectiu. Les vivendes amb energia fotovoltaica tenen el preu més reduït de la llum a les hores centrals del dia, quan es poden emmagatzemar els excedents si es disposa dels dispositius necessaris. A més, els productors d'energia per a l'autoconsum poden controlar la producció des d'una aplicació i programar els electrodomèstics de casa.
Precisament l'agost passat, la Conselleria va fer un document amb propostes per a l'estalvi energètic, entre les quals suggerien "potenciar la instal·lació de sistemes d'autoconsum en habitatges rurals o segones residències, per a millorar la compensació".
Despeses i beneficis compartits
Un exemple d’aquest tipus d’instal·lació el trobem al terrat de Salvador i el seu gendre, Claudio Machancoses, els quals comparteixen despeses i beneficis al 50% per a gaudir d'energia a les seues cases, situades a 150 metres. La instal·lació els ha costat 9.500 euros, la qual pensen amortitzar en tres anys.
Carlos López Llopis, director d'operacions d'Aldea Energy, ha assegurat que la seua empresa ha augmentat un 400% els treballs d’instal·lacions. “Un 30% són de col·lectius”, afirma.
Aquest model de terrat compartit és un exemple d'economia col·laborativa amb un mercat immens. En el seu cas no ha fet falta tirar cables perquè s'aprofita la xarxa elèctrica ja existent, on va a parar l'energia que es genera i no es consum. Per aquesta energia cobren també i tots guanyen.
