La Unesco decideix si el toc manual de campanes i la tradició dels ganxers esdevenen patrimoni de la humanitat

Aquesta setmana es decideix a Rabat quines de les 56 candidatures s’inclouran en la llista del patrimoni immaterial universal

La Unesco decideix si el toc manual de campanes i la tradició dels ganxers esdevenen patrimoni de la humanitat / À Punt NTC

El toc manual de campanes i la tradició dels ganxers o maeros estan més a prop de convertir-se en patrimoni cultural immaterial de la humanitat. La Unesco es reuneix entre aquest dilluns i dissabte a Rabat (Marroc), on examinarà les 56 candidatures que s’han presentat a la convocatòria d’enguany, entre les quals figuren aquestes dues tradicions valencianes. Les dos s'integren en candidatures conjuntes: en el cas de la primera, compartida amb altres territoris espanyols, i en el cas de la segona, europeus.

L’associació de Campaners d’Albaida, Hispània Nostra i el Museu Internacional del Toc Manual de Campanes d’Albaida, el Mitmac, lideren la candidatura que representa des de la capital d’aquesta pràctica totes les campaneres i campaners de l’estat espanyol.

L’any 2019 el Ministeri de Cultura va declarar el toc de campanes manifestació representativa del patrimoni cultural immaterial, un reconeixement de la candidatura que es va veure reforçat amb la visita de l'ambaixador d'Espanya en la Unesco, José Manuel Rodríguez Uribes, a l’acte de promoció que es va celebrar a Albaida el mes de setembre passat.

L’altra candidatura amb representació valenciana és la de la tradició de la maderada, el descens fluvial de troncs de la mà dels ganxers que es manté viu en poblacions com Cofrents o Antella i que es presenta conjuntament amb pràctiques semblants de Catalunya, Aragó, Castella-la Manxa i Navarra. 

L’Associació Internacional de Raiers i Ganxers, que inclou 38 associacions d’Alemanya, Àustria, Txèquia, Letònia, Polònia i l’estat espanyol, ha sigut l’encarregada de promoure el reconeixement d’aquesta tradició a través d’una candidatura multinacional.

La tasca dels ganxers o maeros és fonamental per a preservar els ecosistemes fluvials i els boscos, a banda de rescatar elements culturals propis com la indumentària tradicional.

El patrimoni immaterial valencià universal

De moment, les manifestacions valencianes incloses en la llista de patrimoni cultural immaterial de la humanitat són el Misteri d’Elx (2001), el Tribunal de les Aigües de València (2009), la dieta mediterrània (2010), la festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí (2011), les Falles (2016), les tamborades de l'Alcora i Alzira (2018, dins d'una candidatura) i els coneixements i tècniques de l'art de la pedra en sec (2018).

Les altres candidatures

Un total de 50 candidatures s’han presentat per a formar part de la llista del patrimoni immaterial de la Unesco, de les quals n’hi ha quatre que requereixen mesures urgents de salvaguarda. Cinc propostes més es debatran abans d'incloure-les en el Registre de Bones Pràctiques de Salvaguarda i també s’ha presentat una sol·licitud d’assistència internacional.

El jurat encarregat de decidir aquesta setmana quines seran les noves incorporacions està format per 24 representants triats entre els 180 estats que han ratificat la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial i estarà presidit enguany pel Regne del Marroc.

La jota prepara la seua candidatura per al 2023

En paral·lel, el Consell de Patrimoni Històric espanyol, l’òrgan de col·laboració entre les administracions estatal i autonòmiques en matèria patrimonial, presentarà la música i el ball de la jota com a candidata en l’edició del 2023.

La jota es presentarà com al gènere tradicional “més estés, divers, dinamitzat i reinterpretat” dels que integren el “variat mapa sonor i musical” de l’estat espanyol. En aquest expedient estan implicades quinze comunitats autònomes, inclosa la valenciana.

També et pot interessar