Els onze patrimonis de la humanitat valencians
La Llotja de València va ser el primer reconeixement de la Unesco per a la Comunitat Valenciana
El 18 d'abril de cada any se celebra Dia Internacional dels Monuments i Llocs, una iniciativa del Consell Internacional de Monuments i Llocs (ICOMOS), aprovada per l'Assemblea General de la UNESCO en 1983. L'objectiu d'aquesta jornada és promoure la consciència sobre la diversitat del patrimoni cultural de la humanitat, de la seua vulnerabilitat i dels esforços que es requereixen per a la seua protecció i conservació.
A la Comunitat Valenciana trobem deu distincions de la Unesco distribuïts de nord a sud del territori. El primer reconeixement va arribar el 1996, amb la Llotja de la Seda de València, i des d'aleshores diferents béns materials i immaterials valencians s'han afegit a la llista dels tresors mundials.
Patrimoni material
La Llotja de València (1996)
Construïda entre 1482 i 1533, és una de les més belles mostres de l'arquitectura gòtica civil europea. A la plaça del Mercat de la ciutat, aquest és el llegat patrimonial del poder i la riquesa de la gran ciutat mercantil que va ser València durant els segles XV i XVI.
L’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica (1998)
La Comunitat Valenciana té més de 300 abrics amb pintures rupestres d'art llevantí, alguns visitables com els jaciments de Morella la Vella, la Sarga, Valltorta-Gasulla, la cova de l'Aranya o el pla de Petracos.
El Palmerar d’Elx (2000)
Diuen que Elx, la tercera ciutat en població de la Comunitat Valenciana, té més palmeres que habitants. El seu palmerar és el vestigi de les avançades tècniques de regadiu del passat, no n'hi ha cap més gran en tot el continent europeu.
L'art de la pedra en sec (2018)
La construcció de casetes, refugis o altres estructures sense cap altre material més que pedres estratègicament amuntegades és una tècnica ancestral que encara està present de nord a sud de la Comunitat Valenciana. D'aquest reconeixement formen part altres països europeus com Xipre, Grècia, Croàcia, Suïssa, Eslovènia, França, Itàlia i Espanya.
Patrimoni immaterial
El Misteri d’Elx (2001)
Aquest drama líric d'origen medieval sobre la mort, l'assumpció i la coronació de la Mare de Déu que es representa de manera continuada des del segle XV a la basílica de Santa Maria és la segona distinció de patrimoni que la Unesco va reconéixer la capital del Baix Vinalopó. Cada mes d'agost arriben a Elx milers de visitants per a gaudir d'aquesta representació.
El Tribunal de les Aigües de València (2009)
Aquesta institució jurídica de gestió de l'aigua va ser introduïda pel costum i encara preval actualment des de l'època de l'al-Àndalus. Es reuneix cada dijous a les 12 del migdia des de fa més de mil anys per a aclarir el repartiment dels cabals del riu Túria, les huit séquies i els canals.
La festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí (2011)
Algemesí, a la Ribera Alta, es vesteix de gala al setembre i ix al carrer per a retre homenatge a la patrona del municipi, la Mare de Déu de la Salut. Aquesta celebració originària del segle XIII converteix Algemesí en un museu vivent on admirar la muixeranga o les torres humanes, els tornejants, els bastonets, les pastoretes o les llauradores.
Les Falles (2016)
Quan arriba el mes de març, València es transforma i s'ompli de color, soroll i alegria. La pólvora, la música i els monuments fallers són els protagonistes a peu de carrer. Les Falles propicien la creativitat col·lectiva i la salvaguarda de les arts i l'artesania tradicionals, així com la perdurabilitat i la difusió de la cultura i la llengua dels valencians.
Les tamborades de l'Alcora i d'Alzira (2018)
Les tamborades són repics rituals intensos, prolongats i compassats de milers de tambors que redoblen alhora. D'aquesta candidatura formen part 17 municipis de cinc comunitats autònomes espanyoles, entre les quals es troben l'Alcora (Alcalatén) i Alzira (Ribera Alta). La festa de la Rompuda de l'Hora de l'Alcora té lloc cada Divendres Sant des de 1939, mentre que la tamborada d’Alzira té el seu origen en les celebracions de la Setmana Santa, que estan documentades per primera vegada l’any 1539.
Toc manual de campanes (2022)
Tradició heretada dels històrics campaners d'Albaida que, després de la conquesta de Jaume I, començaren a tocar les campanes. Un patrimoni que es manté intacte des de fa huit segles, les campanes es toquen a mà de forma diària i ininterrompuda des del segle XVIII. El toc manual de campanes és el paisatge sonor dels pobles i les ciutats valencianes, un mitjà de comunicació carregat d'emocions i un llenguatge universal, perquè les campanes parlen de tot i per a tots i totes.
La Maerà en aigües del Xúquer (2022)
L'aprofitament de les aigües d'alguns rius valencians, com ara el Xúquer o el Cabriol, per a traslladar els troncs des de la Serranía de Conca fins als municipis aigües avall també està protegit per la Unesco com a patrimoni immaterial de la humanitat. Es tracta d'un patrimoni etnogràfic, que divulguen cada estiu pobles com Antella i Sumacàrcer. Gràcies a aquest treball de recuperació etnogràfica, a les aigües del riu Xúquer cada estiu es tornen a veure homes i dones, amb camisa blanca, faixa i barret de palla, proveïts de ganxos –per a espentar els troncs més grans- per a celebrar aquesta tradició ja desapareguda. Els ganxers actuals, com els seus avantpassats, baixen pel riu amb una mena de rai, el que es coneix com navata, unes construccions que garantien que els troncs no es dispersaven i era més fàcil conduir-los fins a molts quilòmetres més avall.
Registre de bones pràctiques
A més, la Unesco ha destacat dos patrimonis més dins del seu registre de bones pràctiques:
Museu Escolar de Puçol, a Elx (2009), bones pràctiques de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial
El projecte pedagògic del Centre de Cultura Tradicional-Museu Escolar de Puçol, es desenvolupa des del 1968 a l'escola unitària pública del districte rural de Puçol, al Camp d'Elx. És un projecte educatiu d'integració de l'escola en el medi, orientat a l'aprenentatge significatiu i l'educació en valors que té com a eina pedagògica primordial el patrimoni cultural i natural. El projecte fomenta l'autonomia, la responsabilitat i el treball en equip de l’alumnat en l'acció de salvaguarda (treball de camp, inventari, museografia, conservació, difusió i sensibilització). Les criatures aprenen en contacte directe amb el medi i les persones que custodien les tradicions, amb el suport de mestres i de col·laboradors externs.
El Bou Ferrer (2017), bones pràctiques de patrimoni cultural subaquàtic
El Bou Ferrer, dit així en honor als descobridors, Antoine Ferrer i Pepe Bou, és el derelicte d’una nau romana que va naufragar davant de la costa de la Vila Joiosa (Marina Baixa). El vaixell anava carregat amb unes 4.000 àmfores —de les quals se n’han recuperat unes 500— i un carregament de lingots de plom que pesen uns 65 quilos. Les àmfores anaven plenes de garum, una salsa concentrada a base de peix, molt utilitzada com a condiment en la cuina romana, però també com a medicament, cosmètic i fins i tot afrodisíac. És molt probable que la nau haguera salpat d'algun dels ports del sud de la Península amb destinació a Roma i per a alguna persona realment poderosa.
