L'obra de Miguel Hernández passa a ser de domini públic des de principis de 2023
A Espanya, els drets d'explotació d'una obra subsisteixen durant setanta anys després de la mort de l'autor
L’obra del poeta oriolà Miguel Hernández ha passat a ser de domini públic i, per tant, està lliure de drets amb l'inici de 2023. Com cada any, la Biblioteca Nacional d'Espanya (BNE) ha publicat la relació d'autors espanyols l'obra dels quals està en aquesta institució i ha passat a ser de domini públic.
A Espanya, els drets d'explotació d'una obra subsisteixen setanta anys després de la mort de l'autor, encara que el termini és de huitanta anys per als autors morts abans del 7 de desembre de 1987. Enguany, el llistat de la BNE inclou als artistes morts el 1942.
Dels 177 autors de la biblioteca, entre els quals es troben escriptors, periodistes, artistes i músics de tot el país, destaca enguany especialment Miguel Hernández (Oriola, 1910 - Alacant, 1942), poeta i dramaturg que als 20 anys va publicar Perito en Lunas (1933).
Les seues famoses Nanas de la cebolla (1939), que l'autor de la Generació del 36 va dedicar al seu segon fill, tanquen el Cancionero y romancero de ausencias, l'últim poemari de l'autor, escrit en la presó en trossos de paper higiènic el 1938 i publicat a Buenos Aires després de la seua mort.
Altres obres que passen a domini públic
També passen a ser de domini públic les obres de Federico Urales (Reus, 1864- França 1942), polític i mestre espanyol que va fundar La Revista Blanca, gràcies a la qual va estar en contacte amb intel·lectuals com Leopoldo Alas, Jacinto Benavente o Unamuno, per a exiliar-se a França el 1939, on va morir el 1942.
Així mateix, les del destacat escultor i pintor Julio González (Barcelona, 1876- París, 1942), qui durant els seus estudis a París va col·laborar amb Pablo Picasso, i les de Leonor Serrano (Hinojosa de Calatrava, 1890 – Madrid, 1942), inspectora d'educació i impulsora del mètode Montessori, advocada i feminista, que durant la Guerra Civil va fugir a França i a la qual, a la seua tornada, no li van permetre exercir la docència.
L'advocat, polític i historiador Ferran Valls i Taberner (Barcelona, 1888- Barcelona, 1942), director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó; el marqués de la Vega-Inclán (Valladolid, 1858- Madrid, 1942); la compositora i violinista Luisa Casagemas Coll (Barcelona, 1873- Madrid, 1942), una de les primeres autores d'òpera a Espanya, o la cantaora Lola Cabello (Màlaga, 1905- Castelló de la Plana, 1942) són uns altres dels autors les obres dels quals han passat a ser de domini públic.
