La Comunitat Valenciana puja el nivell 2 d’alerta per covid: risc mitjà

El nivell de risc d’alerta per covid a la Comunitat Valenciana ha pujat aquesta setmana al nivell 2 (risc mitjà) segons les dades la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, a causa de l’increment dels indicadors epidemiològics de transmissió (increment percentual de diagnòstics en majors de 60 anys) i gravetat (taxa d’hospitalitzacions a 7 dies per cada 100.000 habitants).

Mentre que dimecres passat la transmissió havia crescut un 55,14% respecte a la setmana anterior, aquest dimecres ha augmentat un 77,85%, sobrepassant la barrera del nivell d’alerta 2 i arribant al 3 (risc alt). Pel que fa a la gravetat s’ha passat de 13,54 d’hospitalitzacions per cada 100.000 habitants a 18,78, pujant del nivell d’alerta 1 al 2. 

Paradoxalment, l’indicador que més s’ha incrementat, que és la incidència, es manté en el nivell d’alerta 2, en el qual ja estava la setmana passada. Així, el 26 de juliol hi havia una incidència acumulada entre majors de 60 anys a 14 dies de 674,86 casos per cada 100.000 habitants, mentre que hui és de 1.029,75, és a dir que quasi s’ha duplicat. 

Risc molt alt en el departament de salut de Sagunt

L'evolució de la pandèmia és desigual en el territori valencià i presenta diferències notables si s’analitza cada departament de salut per separat. El de Sagunt és el que es troba en una pitjor situació, ja que la taxa d’ocupació de llits d’hospital per persones amb covid és de 41,70 per cada 100.000 habitants. Això fa que se situe en el nivell d’alerta 4 (risc molt alt).

Per darrere hi ha quatre departaments més que estan en el nivell d’alerta 3: Doctor Peset, Alacant Hospital General, Elx Hospital General i Oriola, que tenen una taxa d’ocupació hospitalària que oscil·la entre els 27 i 35 llits per cada 100.000 habitants. En el cas dels hospitals de València i Alacant, però, cal tindre en compte que es tracta d’hospitals grans que reben pacients greus d’altres hospitals més menuts i que, com que la taxa d’ocupació es calcula sobre la població de referència de l’hospital, solen tindre taxes més altes. Així ho ha explicat a À Punt NTC el doctor Juan Francisco Navarro, de la Societat Valenciana de Medicina Preventiva. 

En l’altra cara de la moneda està el departament d’Elx-Crevillent, que té la major part dels indicadors epidemiològics en el nivell 0 (circulació controlada) o en l'1 i, per tant, està en el nivell d’alerta 0.

Situació preocupant

L’increment tant de la incidència acumulada en majors de 60 anys com dels ingressos per covid als hospitals preocupa i molt al sector sanitari sobretot per la velocitat en què estan creixent aquests indicadors epidemiològics, afirma Juan Francisco Navarro. 

Especialment en un moment com l’estiu en què als hospitals hi ha molta gent de vacances i es preveuen xifres de turisme properes a les prepandèmiques. Això suposa milions de persones susceptibles de contraure la covid que, si es fan malaltes, aniran a uns hospitals valencians amb menys personal que de costum. 

Per això el doctor Navarro pensa que ha arribat el moment d’explicar a la ciutadania que cal protegir-se i, especialment, a les persones més vulnerables. De fet, des de la Societat Valenciana de Medicina Preventiva, consideren que s’hauria de tornar a prendre alguna mesura de seguretat “i això no impedeix gaudir de l’estiu i les vacances”, i ajudaria a frenar la saturació hospitalària que ja s’està començant a veure en alguns departaments de salut, assenyala. 

Un sistema sanitari en risc

En aquest sentit, Navarro assegura que està comprovat científicament que, a partir d’un 25% d’ocupació mitjana de llits per covid, es comprometen seriosament l’assistència i la cirurgia d’un hospital. Segons els seus càlculs, amb les taxes de conversió actuals, el percentatge d’ocupació no deu estar molt per damunt del 15%-20%, però aquesta “és una xifra molt propera al 25% i a alguns hospitals comença a fer-los mal tindre tants pacients de covid”. 

“Quan comprometem l’assistència sanitària hi ha moltes modalitats d’atenció sanitària que no es realitzen, com les intervencions quirúrgiques, l’atenció al càncer o la prevenció de malalties greus”, adverteix el doctor. Per això es calcula, que les 110.000 morts causades directament per la covid podrien ascendir a 140.00 o 150.000 morts si es tenen en compte altres causes de mort derivades de la desatenció que ha comportat la sobrecàrrega del sistema, explica. 

Davant d’aquest escenari, el doctor subratlla la necessitat de donar vacances al personal sanitari, ja que “ha assumit tota la sobrecàrrega de feina derivada d’haver tornat a fer vida normal”, i demana cuidar el sistema sanitari. Per això considera “irracional” haver eliminat tots els recursos extra que tenien per a tractar la covid a partir del 30 d’abril. Assegura que s’han posat en contacte amb la Conselleria de Sanitat Universal i també amb el nou conseller, Miguel Míguez, però que no se’ls ha atés.