Torna el debat al voltant de la 'llei mordassa', la llei de seguretat ciutadana
La norma, que data del 2015, s'enfronta a la seua primera reforma i moltes veus es pregunten si garantirà la seguretat ciutadana o amenaçarà drets constitucionals com el de reunió i manifestació o el d'informació
En un moment en què el govern espanyol es planteja reformar la llei de seguretat ciutadana, aprovada el 2015 i més coneguda com a llei mordassa, cal preguntar-se si aquesta norma garanteix la seguretat ciutadana o amenaça els drets constitucionals, com el de reunió i manifestació o el d'informació? La raó de reprendre aquest debat: la multitud d'opinions enfrontades que genera ara com ara.
La reforma d'aquesta llei sembla no acontentar ni a majoria de les forces de seguretat ni els agents socials. Al carrer, les organitzacions i les veus especialitzades manifesten opinions de tota classe, testimonis que ha sigut arreplegat l'equip del programa Zoom.
Divergència d'opinions
Mentre uns diuen que amb la reforma de la llei de seguretat ciutadana tindrem "policia manipulable, on els delinqüents tenen més dret que la mateixa policia", altres veus expertes han negat que el professional policia quede desprotegit. "La reforma dona una protecció jurídica a tota la ciutadania", ha dit a Zoom David Antonio López, portaveu de l'Agrupació Reformista de Policies.
Maria Josep Martínez, advocada de l'assemblea feminista, és de l'opinió que "va ser un intent de controlar el moviment generat a partir del 15M, des de les plataformes d'afectades per la hipoteca, el moviment Envolta el Congrés entre altres d'ocupació de les places". Eugenio Mata, advocat de Jupol (sindicat majoritari de la Policia Nacional), ha afirmat que tant dret tenen els que volen manifestar-se com els que no volen, i trien seguir amb la seua vida "amb normalitat".
David Antonio López, portaveu de l'Agrupació Reformista de Policies ha explicat que encara que en general els moviments dels 15 M eren pacífics "també es van produir aldarulls greus, on van ser agredits membres i cossos de seguretat de l'Estat".
Recentment, la ponència del Congrés encarregada d'analitzar la reforma de la llei va acordar nous articles sobre escorcolls en la via pública i garanties judicials.
Punts més conflictius de la proposta de reforma
Les gravacions policials, el temps de retenció a persones no identificades, la comunicació de les manifestacions, la presumpció de veracitat per als agents, la quantia proporcional de les multes, són alguns dels punts més conflictius de la proposta de reforma.
Com cal interpretar el principi de veracitat?
Així mateix, la llei recull el principi de veracitat, pel qual la paraula d'un agent és considerada una prova. En el programa Zoom s'han preguntat i han preguntat si això, en la pràctica, significa que la versió policial està per damunt de la d'un ciutadà qualsevol.
L'esmena també planteja que s'utilitze material antidisturbis "menys lesiu que les pilotes de goma".
En el programa ha parlat Ester Quintana, una de les persones que va perdre un ull per culpa d'una pilota de goma. El projectil va ser disparat en una manifestació durant la vaga general del 14 de novembre del 2012. Després d'ella hi ha hagut més víctimes. L'última afectada va ser una altra dona en una manifestació en suport de Pablo Hasél.
El programa Zoom també ha abordat la qüestió de la Primavera Valenciana amb les accions dels estudiants de l'Institut Lluís Vives de València. Respecte de la intervenció de les forces i cossos de seguretat, Irene Molina, membre de l'assemblea feminista de València, les ha qualificades "d'una violència extrema quan eren mobilitzacions d'estudiants reivindicant calefacció a les aules". Silvana Carrera ha dit a Zoom que, en general, moltes vegades "el que fan és criminalitzar i violentar a les dissidències, com per exemple, el moviment feminista".
