Deu anys de la Primavera Valenciana: què ha canviat?
El panorama polític valencià ha canviat més que l’avanç en drets socials, segons veus expertes
Una dècada després de les mobilitzacions i manifestacions de la coneguda Primavera Valenciana, el panorama polític és distint en la societat valenciana, però pel que fa a drets socials, les veus expertes indiquen que no hi ha una gran diferència.
Agustín Arenas va ser l’advocat que va defensar desenes d'estudiants després de l'onada de detencions i sancions que es van aplicar als manifestants, una de les quals va portar al Tribunal Europeu d'Estrasburg. Per a ell, la Primavera Valenciana ha deixat un mal record en la memòria col·lectiva, segons assenyala en declaracions a À Punt NTC, però reconeix que considera que els detinguts "aprengueren molt".
Per contra, Rosana Montalbán, sociòloga que es va implicar en les mobilitzacions, l’ha descrita com una bona experiència de compromís col·lectiu.
L'esclafit de violència, de mobilitzacions i de protestes han deixat marca en la situació actual. En l'arxiu de les mobilitzacions, sovint en reunions oficials o agafant les pancartes, es veuen persones que hui en dia són els polítics que dirigeixen les institucions autonòmiques i locals. “Sempre que hi ha una societat organitzada i mobilitzada, d’alguna manera acaba tenint un impacte en les institucions” ha explicat Montalbán.
Una altra conseqüència va ser policial: van multar fins a 232 persones per aquelles manifestacions. Arran d’aquelles mobilitzacions, les gravacions dels telèfons mòbils començaren a ser un problema, com ha explicat Arenas: “Les imatges que es publicaven diàriament van produir un efecte crida de solidaritat”.
La Primavera Valenciana i les conseqüències a tot Espanya significaren l'arribada de la coneguda com a llei mordassa, encara en vigor. “És una llei molt limitant quant a la possibilitat de la ciutadania de defensar els seus drets” ha assegurat Montalbán.
L’estudiantat que llavors s'enfrontava a la policia va cap a la trentena i molts asseguren que la lliçó principal és la fragilitat dels drets aconseguits, que “es poden tornar a perdre”, ha advertit Montalbán.
