Toni Pau: “La plaça d’Hondures és el Magaluf de València”

El portaveu de l’Associació de Veïns de la Plaça d'Hondures reivindica en el programa 'Zoom' que el barri es declare com a zona acústicament saturada (ZAS)

MAGALUF
El reconeixement com a zona ZAS atorgaria mesures protectores com ara la de no donar més llicències a bars i locals d'oci nocturn o la d’intensificar els controls policials / Zoom À Punt | Efecte Botellot
12 d'octubre 2021 - 11:09

L’alçament de les restriccions provocades per la pandèmia ha incrementat la intensitat i el vigor de les celebracions del botellot. Zoom, l'espai de reportatges d'investigació d'À Punt ha indagat en les conseqüències de les reunions massives a la via pública per a consumir alcohol.

Tindre els joves tancats durant tant de temps provoca un efecte d’olla de pressió que en algun moment esclata Rafael Castelló - Sociòleg

‘Zoom’ ha parlat amb alguns dels veïns afectats que asseguren que la situació que travessen és insostenible i demanen solucions immediates. Toni Pau, portaveu de l’Associació de Veïns de la Plaça d'Hondures, ha explicat com aquest barri s’ha convertit en l'epicentre de la venda d’alcohol barat i assegura, fins i tot, que el pati de sa casa sembla “una barra de bar” durant les nit d'aglomeracions de joves que fan botellot.  

Els veïns  alerten dels problemes de salut que comporta la falta de descans en els principals barris afectats, com ara la plaça d'Hondures, el barri del Carme, Ciutat Jardí, l'Illa Perduda o Beteró
Els veïns alerten dels problemes de salut que comporta la falta de descans en els principals barris afectats, com ara la plaça d'Hondures, el barri del Carme, Ciutat Jardí, l'Illa Perduda o Beteró / 'Zoom' À Punt

Brutícia i vandalisme: el rastre del botellot

La pràctica del botellot és un problema en tot l'estat que és notícia cada cap de setmana pel rastre de brutícia i vandalisme que deixa al seu pas, i per un component molt perillós: la violència que genera al seu voltant.

Orinen, criden i ballen damunt dels capós dels cotxes Maria A. Checa - Veïna de la plaça d'Hondures afectada
El veïnat dels barris afectats ha eixit al carrer i als balcons per a protestar amb una casserolada massiva contra el soroll i el botellot
El veïnat dels barris afectats ha eixit al carrer i als balcons per a protestar amb una casserolada massiva contra el soroll i el botellot / 'Zoom' À Punt

Els residents del barri de Ciutat Jardí i dels voltants de la plaça d'Hondures de València, dos dels barris més afectats per l'envaïment de l'espai públic dels joves, afirmen estar "farts". Obligats a conviure amb la brutícia i el vandalisme, les dues associacions veïnals s'han unit per a reclamar a l'Ajuntament que pose solució al problema i que declare els barris afectats com a zones acústicament saturades (ZAS). El reconeixement com a zona ZAS atorga mesures protectores com ara la de no donar més llicències a bars i locals d'oci nocturn o la d’intensificar els controls policials, a més d'accions correctores com suprimir les terrasses, limitar els horaris d'activitat dels negocis i fins i tot reurbanitzar la zona o implementar un pla per a dispersar l'activitat. Mentrestant, el veïnat de la zona de la plaça d'Hondures protesta amb cassolades des dels balcons, per a denunciar la "insostenible" situació que travessa. 

89 decibels, com si passara un tren al costat

L'equip encapçalat per Bérnar Giménez ha volgut comprovar de primera mà els nivells de soroll que pateix el veïnat de la plaça d'Hondures. El presentador del programa ha accedit a l’immoble de Maria A. Checa (veïna afectada), on el volum del soroll supera els 80 decibels. Una intensitat de soroll equivalent a un tren de rodalia passant al costat de l’habitatge. Maria A. Checa apunta que aquesta pràctica afecta el dret fonamental del veïns al descans.

Una falta de descans a causa del soroll dels botellots que pot provocar greus problemes de salut. El veïnat afectat per les aglomeracions dels joves pot patir des de falta de concentració, fins a vessaments cerebrals o Parkinson a llarg termini.

Per què es rebel·len els joves?

El programa aporta una mirada de reflexió i anàlisi a aquesta problemàtica que va més enllà de la criminalització generalitzada del col·lectiu juvenil. Per què es rebel·len els joves? El sociòleg Rafa Castelló assenyala la necessitat de comprendre la frustració que el context socioeconòmic genera en els joves.

El fet de tindre un 40% d’atur és important, hem de reconéixer la dificultat dels joves de trobar perspectives de futur Rafa Castelló - Sociòleg

Les limitacions, per tant,  d’accés al treball, les altes xifres d’atur i la falta d’alternatives d’oci presenten un escenari advers per a una generació sense perspectives que, segons el sociòleg, pot reaccionar amb rebel·lia. Assegura que els joves no se senten compromesos amb una societat "que no els facilita els que els havia promés".

Castelló obri un camí a la reflexió sobre la falta d’empatia que caracteritza la societat. Apunta que els joves són acusats sistemàticament, però la reflexió hauria de ser conjunta i passaria per una autocrítica del comportament i el valors de la nostra societat en general.

Quina és la solució, doncs? Destruir el botellot o lluitar contra la necessitat dels joves de fer-lo?

Totes les respostes, en Zoom: Efecte botellot.

També et pot interessar

stats