Olletes per a tots els gustos

Aprofundim en tres receptes diferents del plat de cullera valencià per excel·lència.

Olletes per a tots els gustos
Prepara un bon perol.
09 de gener 2023 - 13:55

No podem entendre la cuina tradicional valenciana sense les seues olletes. Parlem del plat familiar per antonomàsia en dies de fred, aquell que ens reuneix al voltant de la taula quan necessitem un bon caldo per a entrar en calor. Qui diu caldo, diu també fesols, arròs, verdures i carn. Tot i que antigament era una recepta lleugera i més “pobra”, amb el pas del temps s’ha anat carregant el perol amb més ingredients que han fet de l’olleta un plat ben contundent. 

Estan tan vinculades a la cuina casolana, que no se’n solen trobar als restaurants i, per això, són poc conegudes fora de la Comunitat. Però ni falta fa! Gràcies a la seua forta vinculació al calendari, les estacions i les festes, el futur de l’olleta està més que assegurat. Tant és així que arreu del territori podem trobar diferents versions segons el lloc o la persona que la cuine. Per a mostra, tres exemples:

Olleta de músic

Si Alcoi fora un plat, seria l’olleta de músic. Una recepta imprescindible en les seues internacionals festes de Moros i Cristians, que se celebren en abril. Porta fesols, botifarres, penques de carxofa, característiques de la zona, i molts ingredients més, però rep aquest nom perquè no porta arròs, ja que en aquesta celebració mai se sap a quina hora tornen els músics a la “filà” per a menjar, per tant, si es fa amb arròs, este pot esclatar-se i llançar a perdre el plat. 

En la ciutat dels ponts és costum menjar-la a les “filaes” per a sopar el primer dia de festes, el “dia dels músics”, per a agafar energia. De fet, en altres localitats de la zona, com Cocentaina, aquest dia rep el nom de “la nit de l’olla”. El sopar té lloc després de la tradicional desfilada de bandes, que acaba en la plaça de l’Ajuntament amb totes elles tocant l’himne a l’uníson, mentre els alcoians el canten tots a una veu. I no sols això, en octubre té lloc un concurs d’olletes, on cada “filà” presenta la seua i s’escull una guanyadora per a celebrar el Mig Any. 

Olleta de la Plana

Anem d’Alcoi a Castelló per a conéixer l'olleta de la Plana, que aprofita molt bé les verdures de la tardor i l’hivern, i es composa de fesols, creïlles, tomaques, bledes, naps, carabassa dolça, carlotes, cebes i penques. Com pot ser? Una olleta sense carn? Sí, així és, la recepta de la Plana no necessita de cap tros de carn per a estar deliciosa. No penseu que la cuina vegana és un invent modern, entre les receptes més tradicionals podem trobar opcions com aquesta. 

És fàcil provar diferents versions d’aquesta olleta pels pobles de la Plana, fins i tot amb altres noms. De fet, també  hi ha qui l’anomena “olleta de cardets”. Donat el seu origen, tan lligat a l’abastiment que ofereix el camp, no és estrany que la recepta estiga sotmesa a tantes variacions. Les trobem amb carn de corder, botifarra, ceba, naps, fesols, cards i xirivia; amb carn de porc; amb bledes; amb cards i col. Hi ha per a tots els gustos, però totes elles tenen la mateixa essència, la de la tradició ben feta a foc lent. 

Olleta benicarlanda

Fem l’última parada d’aquesta ruta d’olletes a Benicarló, on també en tenen una autòctona. Tot i la distància, l’olleta benicarlanda s’assembla més a l’alcoiana que a la castellonenca, ja que també omplin bé l’olla amb cansalada, botifarres o inclús pernil. A més, els benicarlandos i les benicarlandes també tenen costum de cuinar-la durant les seues festes, en aquesta ocasió, les Falles. 

Si parlem dels ingredients, i tractant-se de Benicarló, hi ha qui inclou fins i tot la carxofa en el perol, però és impossible establir una recepta estàndard de qualsevol olleta. Pot ser eixe siga un dels majors inconvenients de la cuina tradicional, però no és bonic que les receptes pertanguen a les persones? 

També et pot interessar