19.02.2021 | Les immatriculacions de l’Església valenciana

Part 21 Temporada 1 20 min.
tp

El 1998, el govern espanyol de José María Aznar va aprovar una reforma de la llei hipotecària que facilitava a l'Església ampliar el dret als temples de culte. Segons ha revelat una llista remesa aquesta setmana per part del govern espanyol, en el parèntesi legal de 1998 a 2015, l'Església catòlica va inscriure al seu nom un total de 912 béns immobles a la Comunitat Valenciana. Aquesta xifra representa només un 2,6% de les més de 34.000 propietats registrades en tot Espanya que es van acollir a la norma del govern d'Aznar, derogada el 2015. En terminologia registral, “immatricular” és “posar a nom d’una persona jurídica una propietat que no pertany a ningú emparant-se en la llei”.

De les 912 immatriculacions valencianes, 726 són de temples i edificis de culte. Les 186 restants s'arrepleguen en l'informe com a finques amb altres usos: terrenys, solars, habitatges o locals d'ús comercial. El llistat del govern espanyol desglossa les propietats immatriculades per províncies: la de Castelló en té 212, la de València 522 i la d’Alacant 178. A partir d'aquesta llista s'han començat a fer indagacions. En El dia À Punt hem parlat amb els alcaldes d’algunes de les localitats afectades per aquesta pràctica.

L’església de Sant Bertomeu de Xàbia va deixar de ser del poble el 2009, quan l’Arquebisbat de València la va immatricular al seu nom. Una plataforma ciutadana va recollir firmes perquè el consistori emprenguera accions legals i el temple tornara a mans públiques, però el jutge va ser clar: l’església no tenia propietari fins que l’arquebisbat, que es va acollir a la reforma l’any 1998, la va posar a nom seu.

En una entrevista a El dia À Punt, José Chulvi, alcalde de Xàbia, assegura que l’ajuntament no podia demostrar que en tenia la titularitat: “No sabem per quin motiu l’any 60 desapareix aquest registre”, ha explicat. Ara, el problema recau en el mal estat de la propietat. S'han retardat les obres i ara es dona un conflicte amb els treballs de restauració. Part de la reforma canvia de manera important la fisonomia de l’edifici. “Per això hem fet un requeriment a la Direcció General de Patrimoni perquè es conserve en la memòria col·lectiva com durant els últims 100 anys,” ha explicat l’alcalde.

A Benicarló, al Baix Maestrat, el motiu de disputa és el campanar, que des de 2015 és del Bisbat de Tortosa. El problema, asseguren des de l’executiu local, és que les factures, el manteniment i l’assegurança del rellotge de la torre l’ha pagat sempre l’Ajuntament, com consta en un inventari municipal de 1910.

L'alcaldessa del municipi, Xaro Miralles, ha assegurat als micròfons d’El dia À Punt que tots els grups polítics “amb unanimitat” van presentar una demanda civil per a recuperar la titularitat de l’Ajuntament del campanar de Benicarló. L'alcaldessa s'ha mostrat molt cauta a l'hora de fer declaracions perquè tenen la vista judicial la pròxima setmana. Així que ben prompte se sabrà si el conjunt arquitectònic pertany a l'església o si, com asseguren des del consistori, a partir d'un inventari municipal de 1910, el campanar ha sigut sempre del poble.

"L’informe legitima les actuacions de l’església"

D’altra banda, Raquel Ortiz és la portaveu de l'associació Europa Laica que des de fa anys lluita per a revertir les immatriculacions dutes a terme per l'Església catòlica. El dia À Punt ha parlat amb ella i ha afirmat que no es qüestiona ni l’ús, ni la litúrgia dels immobles, sinó la titularitat.

Reclamen una reforma de la llei de patrimoni històric independentment de l'ús litúrgic que puguen tindre els immobles. També ha assegurat que l’informe legitima les actuacions de l’església.

Tenim memòria Més Arrow Negative
La llanterna màgica Més Arrow Negative
Gent que suma Més Arrow Negative
Putxero de divendres Més Arrow Negative