El dia À Punt

L’últim ‘Tenim memòria’ abans de tancar la temporada, fem balanç i ens n'anem de ruta per paratges plens de memòria que no poden ser oblidats. Comencem per les terres de l'Ebre i la seua importància històrica per al País Valencià amb l’historiador Andreu Caralt. Visitem el camp d’aviació de Vilafamés i el conegut com Guernica de la Plana amb l’arqueòleg d’ArqueoCas José Albelda. I acabem amb una ruta per la línia XYZ amb la historiadora Lara Cardona.

Fa dos anys, el periòdic cubà Granma publicava una història d'amor i de guerra. Els protagonistes eren una parella que va combatre en les files republicanes durant la Guerra Civil: Alberto Sánchez Méndez, de l'Havana, Encarnación Hernández Luna, veïna de Beneixama. El pròxim dissabte 24 de juliol, l'Ajuntament de Beneixama ret homenatge a la miliciana. Un dels ponents és l'historiador i arqueòleg Luis Antonio Ruiz. Parlem amb ell i amb dos familiars de la parella que encara no es coneixen en persona: Juan Alberto Sánchez i Josep Luna.

Pilar Primo de Rivera i Mercedes Sanz-Bachiller aconseguiren fer-se un lloc en la política durant el franquisme. La primera va transcendir la figura del germà, José Antonio Primo de Rivera, el fundador de la Falange. I la segona al marit, que era Onésimo Redondo, el fundador de les JONS, que es van fusionar amb la Falange.

Ser antifeixista en la Itàlia del segle XX va implicar haver de marxar a l'exili per a milers de persones. Fugien d'una mort quasi segura baix la dictadura de Benito Mussolini, i molts sentiren la crida d'Espanya per a combatre el franquisme. Alguns d’ells i elles continuaren vinculats al País Valencià després de la guerra. Hui ens visita la historiadora Ana de la Rosa, doctoranda de la Universitat Autònoma de Barcelona i veïna de Picanya. I tindrem al telèfon Giorgio Galantini, net del brigadista Amedeo Nerozzi. (Foto:

Hui en ‘Tenim memòria’ el protagonisme el té un fet ocorregut fa 46 anys quan, en les acaballes de la dictadura de Franco, la policia irromp en un convent on es feia una reunió clandestina i deté els ‘10 d’Alaquàs’. Un grup de persones que estava gestant l’autogovern valencià. Ens han acompanyat tres d’elles: Vicent Soler, Juan José Pérez Benlloch i Josep Guia.

Aquest dimecres dediquem ‘Tenim memòria’ a un veí de Vinaròs: José Forner. Jove obrer, fadrí... La família no sap molts detalls perquè amb el seu assassinat, el silenci va envair sa casa. Si tot va bé, 83 anys després de la seua mort en recuperaran les restes. Hem parlat amb Toni Arnau (Fundació Caixa Vinaròs) de l'arxiu que tenen dedicat al període de la Guerra Civil. També amb l’arqueòloga d’ArqueoAntro Arantxa Jansen de l’exhumació i amb la família de José Forne

Josep Almudéver, l'últim brigadista internacional conegut en vida, tenia previst estar a Alcàsser este 29 de juliol. El seu poble li havia preparat un acte per a celebrar el seu 102 aniversari. Però ens va deixar el passat 24 de maig i hui li hem dedicat un homenatge radiofònic.

La mateixa setmana que ens ha deixat Josep Almudéver, l'últim brigadista internacional que quedava viu, es compleixen 80 anys de l'afusellament de Peset Aleixandre. Hui els dediquem el nostre espai sobre la memòria.

El 2 de novembre de 1939 van ser assassinats 12 homes de Gandia; 5 d’Oliva; 7 de Piles; 2 de Xeresa, un de Xeraco i altre de Xàtiva. Els van soterrar a la fossa 100 del cementeri de Paterna. Aquesta és una part de la història, l'altra la van protagonitzar les filles i els fills d'aquells homes que es van encarregar d'assegurar la pervivència de la seua memòria. D'aquestes històries parla el llibre 'Etnografia d’una exhumació. El cas de la Fossa 100 del cementeri de Paterna', obra de María José García Hernandorena, antropòloga social, i Isa Gadea i Peiró, sociòloga.

La memòria històrica ens sorprén, de vegades, en llocs que no imaginem... Per exemple en uns grans magatzems... És el punt de partida de l'espectacle Agua, que es representa aquesta setmana al Centre Cultural la Nau de València.

‘Ai, Carmela!’ és un clàssic del teatre escrita pel valencià José Sanchis Sinisterra, que també es va convertir en una celebrada pel·lícula dirigida per Carlos Saura. La versió teatral està representant-se al Teatre Micalet de València, dirigida per Joan Peris i protagonitzada per Pilar Almería i Josep Manel Casany.

Obrim l'agenda oblidada pel 5 de maig de 1945, dia de l’alliberament dels camps nazis de Gusen i Mauthausen. Un homenatge amb Aquil·les Rubio (Casal Popular Tio Cuc) i Adrián Blas (Amical Mauthausen) i familiars de les víctimes. I acabem amb dues propostes culturals: 'Agua' tracta històries reals sobre dones empresonades per la dictadura; i 'Ay, Carmela' és un matrimoni d'artistes que es passa al territori franquista per equivocació.

Hui tenim l'IES Doctor Faustí Barberà d'Alaquàs com a protagonista. Allí duen a terme el projecte 'La memoria de los dedos', on tracten el període de la postguerra, la resistència del veïnat durant la dictadura i l'enorme repressió. Ens acompanya el professor encarregat del projecte, Paco Teruel, i les alumnes Paula i Isaura. També parlem amb Benjamín Ruiz Martí i amb JJ Pérez Benlloch.

Conversem amb el periodista i escriptor alacantí Mariano Sánchez Soler, autor del llibre 'La familia Franco S.A.: Negocios y privilegios de la saga del último dictador de Occidente' i parlarem del documental 'Encontres d'exili' amb Jaume Durà i Jorge Ramos.

En 'Tenim memòria', que hui coincidix amb el 90 aniversari de la proclamació de la Segona República, parlem amb la historiadora de l’educació Carmen Agulló. Conversarem amb algunes 'guardianes de la memòria', descendents de víctimes franquisme: Amparo Belmonte, Pilar Taberner i Maria Navarro. També, amb la fotoperiodista Eva Máñez. I ens endinsarem en la història de Florencio Pla Meseguer.

Elena Tamarit està al Centre del Carme de València on aquesta setmana es posa el punt final a l'exposició 'Objectes (des)apareguts', en què veiem una selecció de pertineces personals de víctimes del franquisme assassinades i soterrades en fosses comunes a Paterna. Parlarem amb la creadora de la mostra, Maria Gomar, i amb alguns dels familiars dels protagonistes.

Recordem Miquel Cervelló Bay, veí de Planes mort al camp d'extermini de Mauthausen. Reben la visita de l'historiador Joan Carles Colomer per a parlar de l'Aula de Memòria Històrica de la Universitat de València i acabem amb un homenatge radiofònic al poeta oriolà Miguel Hernández.

El març de 1939, comença l'exili de milers de republicans als ports de València i Alacant, ho hem parlat amb l'historiador i professor de la Universitat Miguel Hernández Miguel Ors. També ens ha acompanyat Venanci Ferrer, nebot d'Edmundo Ferrer i net de Conrado Ferrer, veïns de Bunyol. Edmundo, afusellat el 27 de juliol de 1939 a Paterna. I Conrado, mort per la tortura franquista.

A Llíria, acaben de recuperar un dels accessos al refugi del Col·legi Públic Sant Vicent. L'equip arqueològic ens conta a peu d'obra com van els treballs. Fem un homenatge radiofònic a Luis García Berlanga i parlem de bebés robats durant el franquisme amb Pablo Català. Son pare va ser un d'ells i ara busca la mare biològica del seu progenitor que ja ha faltat.

Principis de 1939: les tropes franquistes avancen. El territori sota el control del govern legítim de la República es redueix i els nostres municipis ofereixen avantatges estratègics. Entre ells, Elda i Petrer. Parlem de l'aeròdrom de Monòver, tenim visita especial de l'historiador Vicent Gabarda.