Voro Peiró (Fisabio): "Amb la variant britànica predominant, una vegada comença a pujar la corba és molt difícil parar-la"

La variant britànica del coronavirus copa ja la pràctica totalitat de contagis a la Comunitat Valenciana (94,5%), segons evidencia l'últim informe del Ministeri de Sanitat publicat aquest dilluns. Amb una presència predominant en el territori i un context de repunts generalitzats a quasi tot Espanya després del pont festiu de Setmana Santa, són molts els experts que aconsellen gestionar la desescalada de les pròximes setmanes amb molta prudència. L'epidemiòleg i investigador de Fisabio, Voro Peiró, integrant del grup que assessora la Generalitat en matèria de Covid-19, s'ha mostrat partidari aquest dimarts en Les notícies del matí de no precipitar-se en la flexibilització de les mesures sanitàries, i esperar a conéixer l'impacte real de les vacances de Pasqua. 

Amb una incidència acumulada a catorze dies de 36 casos per cada 100.000 habitants, la Comunitat Valenciana encadena ja cinc setmanes en risc baix per transmissió de coronavirus, i és la més baixa de tot l'Estat, però encara es manté entre les autonomies amb restriccions més severes. Un escenari epidemiològic optimista i que, per a Peiró, permetria seguir fent passos avant en la desescalada sempre que la incidència del virus no superara els 50 casos per cada 100.000 habitants quan es manifesten els efectes dels ponts. Si això passa, l'elevada incidència de la variant britànica, molt més transmissible, podria complicar molt les coses en el territori valencià, alerta l'expert: "Amb la variant britànica, quan comença la pujada resulta molt difícil parar-la", ha advertit.

En contrast amb l'increment de casos que està registrant l'Estat, la pandèmia s'està contenint de moment a la Comunitat Valenciana, tot i que hi ha hagut un xicotet augment de vora cinc punts en la incidència. Com explica Peiró, l'impacte del pont de Sant Josep ja s'ha visibilitzat amb lleus repunts en algunes parts del territori, però ha sigut per ara reduït. I si la tendència continua igual a partir d'aquesta setmana, quan comence a eixir a la llum la factura de Pasqua, no sembla que aquests períodes festius tindran "un efecte molt important", afegeix l'investigador, en línia amb els experts que pronostiquen una quarta onada "més moderada" a la Comunitat Valenciana. 

La vigència de mesures restrictives "encara importants" és la clau principal en la gestió valenciana de la pandèmia. Van més enllà del tancament perimentral, en vigor des del passat més d'octubre, i s'han centrat especialment en la limitació dels contactes socials: "Està clar que la diferència amb Espanya es deu a les restriccions", afirma, contundent, Peiró. Però, a banda, destaca un segon factor, la virulència de la tercera onada en el territori, que va arribar a superar els 1.400 casos d'incidència acumulada: "Ací ha sigut brutal, tan important com va ser la primera en altres comunitats. La gent encara té en la memòria el que s'ha patit en la tercera onada, i això contribueix al fet que adopten comportaments més raonables", argumenta. 

Però, tot i haver estat entre les més colpejades per l'onada que va esclatar després de Nadal, la Comunitat Valenciana "té encara molt de combustible per cremar", adverteix l'epidemiòleg de Fisabio. El motiu? Que no és de les autonomies que en conjunt han patit més una pandèmia que s'allarga ja més d'un any. Per això, els especialistes coincideixen a apostar per la prudència. El fet, a més, que en èpoques festives s'infradiagnostiquen els casos fa pensar a Voro Peiró que els 36 casos per cada 100.000 habitants que el Ministeri de Sanitat atribueix al territori valencià està per davall de la xifra real. "Hem de veure què passa en els pròxims dies", ha afirmat.  

Situació "ideal" en el rastreig de casos

L'expert ha destacat també el bon funcionament del sistema de rastreig, integrat per quasi 2.000 professionals, que estaria ara en una situació "ideal". El motiu pel qual la Comunitat Valenciana presenta una taxa prou inferior al conjunt d'Espanya en realització de proves diagnòstiques (626 i 1.497 PCR per cada 100.000 habitants, respectivament) s'explica, senzillament, per la baixa incidència del virus. "El rastreig no ha deixat de funcionar perquè caiguen els casos, ben al contrari, ara és el moment en què millor funciona perquè es detecten tots els casos i es poden aïllar dels seus contactes abans que els contagien", ha assenyalat. Quan augmenten els positius, ha afegit Peiró, és quan el rastreig "perd valor".