La violència de gènere no coneix classes socials, nacionalitat ni nivells d’estudi

L'únic que tenen en comú els agressors és ser home i tindre creences masclistes fortament arrelades, mentre que l’únic que tenen en comú les víctimes és el fet de ser dona

L'últim assassinat masclista demostra que la violència de gènere no té classes socials ni nacionalitats / À Punt NTC

L’últim assassinat masclista, ocorregut a València la setmana passada, desmunta moltes falsedats i estereotips sobre la violència masclista que estan fortament arrelats en l’imaginari col·lectiu.

En contra del que pensen moltes persones, la violència de gènere no respecta classes socials, ni nacionalitats, ni les circumstàncies de la víctima i de l'agressor. El crim de dissabte ho demostra.

Totes les veus expertes coincideixen que aquest feminicidi demostra que l'únic que tenen en comú els agressors és ser home i tindre creences masclistes fortament arrelades, mentre que l’únic que tenen en comú les víctimes és el fet de ser dona. De fet, de l'examen dels mil primers casos que va elaborar l'any passat el Consell General del Poder Judicial s'extrau que no hi ha un perfil d'assassí masclista més enllà de compartir la causa de la violència de gènere: les creences masclistes, el desig de dominació i control sobre la dona que consideren seua.

La directora general de l’Institut Valencià de les Dones, María Such, ha explicat a À Punt que la violència de gènere no respecta ni classe social ni nivell d'estudis. Per això, es parla sempre d’un problema estructural. De fet, aquesta violència és més invisible en les classes mitjanes o altes perquè normalment les dones busquen altres alternatives per a eixir de les situacions de violència de gènere, puntualitza.

En aquest sentit, la periodista especialitzada en temes de violència de gènere i membre del col·lectiu Les Beatrius, Anna Gimeno, recomana que ens desfem de la concepció que la violència contra les dones només es dona en situacions de marginalitat, de dificultats econòmiques o d’addiccions, perquè és errònia. S’ha traslladat una idea d’excepcionalitat cap als crims masclistes —explica— i moltes vegades s’ha fet des dels mitjans de comunicació, quan es mostren imatges del veïnat de l’agressor que se sorprén que haja assassinat la dona. Una imatge d'excepcionalitat que no s’ha de mostrar perquè el masclisme està normalitzat en tota la societat, i així es contribueix a normalitzar-lo encara més, afegeix.

La portaveu de l’associació Alanna de suport a dones víctimes de violència de gènere, Virginia Sancho, va més enllà i assegura que la violència masclista és una violació dels drets humans que, per desgràcia, està globalitzada i pot afectar qualsevol dona. 

Per què la societat reacciona de manera diferent?

Una altra qüestió que aquest crim ha posat en relleu és que la reacció social és diferent en casos com aquest. De fet, aquest dijous hi ha hagut tres concentracions diferents a la ciutat de València en memòria de l’assassinada i la convocada per la família a la plaça de l’Ajuntament ha aplegat un gran nombre de persones, sense dubte moltes més de les que es reuneixen al mateix lloc cada primer dimecres de mes exactament per la mateixa raó: mostrar el rebuig social cap a les violències masclistes. 

Anna Gimeno apunta que podria deure’s al fet que aquests tipus de casos fan pensar que l’assassinada podria ser una dona del nostre entorn i això sempre mou més gent que quan es considera un fet llunyà que no es podria tocar mai. 

També et pot interessar