80 dones assassinades per violència de gènere a la Comunitat Valenciana des de 2010: així és el mapa per municipis

La desigualtat entre costa i interior és notòria, però la sociòloga Julia Sanchis, de La Comarca Científica, assegura que no es deu només a la diferència de població

Dones assassinades per violència de gènere a la Comunitat Valenciana
Dones assassinades per violència de gènere a la Comunitat Valenciana / Marta Galindo

En els darrers onze anys la violència masclista ha posat fi a la vida de 80 dones a la Comunitat Valenciana (malgrat que hi ha registres oficials per municipis des de 2007, la Conselleria d’Igualtat només ens ha facilitat les dades des de 2010), però aquests assassinats es distribueixen de manera desigual pel territori valencià.

D'entrada s’observa una gran diferència entre la zona de la costa i la de l’interior, però també trobem eixa divisió si es fa una anàlisi de la taxa de feminicidis per cada 100.000 habitants (a excepció del cas d’Elx): 

Guadassuar (Ribera Alta), on des de 2010 hi ha hagut dos feminicidis, té una taxa de 34 feminicidis per cada 100.000 habitants, la més alta dels municipis de més de 5.000 habitants. Un cas similar és el de Museros, a l’Horta Nord, que amb 1 feminicidi des de 2010 té la segona taxa més alta dels municipis d’aquesta categoria, 31 per cada 100.000 habitants.

Entre les ciutats de més de 20.000 habitants, a Calp s’han produït 4 assassinats masclistes en els últims deu anys i, per tant, té una taxa de 18 feminicidis per cada 100.000 habitants, la més alta. També el Campello i Vinaròs, amb 3 feminicidis cadascun, tenen unes taxes destacables, d’11 i 10 casos per cada 100.000 habitants, respectivament.

Pel que fa a les grans ciutats, cal destacar que a Castelló de la Plana no s'ha registrat cap víctima mortal per violència masclista en els últims onze anys i que a Alacant se n’han registrat 2, per la qual cosa la taxa de feminicidis de la capital de l’Alacantí per cada 100.000 habitants és d’1. És cridaner també el fet que, malgrat que València és el municipi amb un nombre més elevat de dones assassinades, 13, té una taxa d’assassinats per cada 100.000 habitants de 2, exactament la mateixa que Elx on hi ha hagut quatre feminicidis des de 2010 (tenint en compte també els dos de l'Altet).

Es deu aquesta diferència entre costa i interior exclusivament a la densitat de població? La sociòloga membre de La Comarca Científica, Julia Sanchis, admet que la línia vertical que separa l’interior de la costa és cridanera i que, efectivament, la densitat de població és un factor a tindre en compte. Però considera que no és l'únic factor pel qual hi ha aquesta distribució dels feminicidis. 

Piràmide poblacional

Sanchis apunta que cal tindre també en compte la piràmide poblacional. A la Comunitat Valenciana les zones urbanes i àrees metropolitanes, que concentren la major part de la població activa, coincideixen en gran manera amb la costa. Aquesta és una dada molt important a tindre en compte perquè la violència masclista existeix més enllà dels assassinats i té múltiples manifestacions que no es veuen reflectides en aquest mapa perquè mostra només els feminicidis. Moltes d’aquestes altres violències es concentren en xicotets municipis o en àrees rurals, ja que es donen més en dones grans, que són les que habiten aquestes zones, mentre que la major part de les dones assassinades per violència masclista tenen entre 20 i 45-50 anys, que viuen majoritàriament en les grans ciutats i àrees metropolitanes.

Aquesta diferència -indica Sanchis- es deu al fet que en les àrees rurals hi ha més control social i les dones tenen més por perquè exposar aquesta situació en un municipi menut on tothom es coneix, per tant, no és igual que denunciar-ho en una ciutat on és més fàcil passar desapercebuda. També influeix el fet que les dones de major edat s’han socialitzat amb altres patrons i, en algunes ocasions, són menys conscients dels drets humans de les dones, han tingut menys marge de maniobra pel que fa a la independència econòmica i, en definitiva, toleren més aquesta violència. I és molt més probable que hi haja un assassinat quan la dona es rebel·la a la violència i el maltractador sent que perd el control.

Diferència en les polítiques públiques

Un altre factor a tindre en compte a l’hora d’analitzar el mapa, assenyala, és que existeixen grans diferències territorials pel que fa a les polítiques públiques de sensibilització i prevenció que es duen a terme. Tindre més o menys pressupost per a formar tant les professionals que han d’actuar davant de les situacions de violència masclista com les mateixes dones perquè sàpien identificar-la i tinguen recursos per a previndre-la o fugir-ne, marca una gran diferència a l’hora d’arribar a l’assassinat, que és la màxima expressió de la violència masclista.

Assassinats dins de la llar

Pràcticament, tots els assassinats de violència masclista i més concretament de violència de gènere, que és la que es dona entre parelles o exparelles i l’única que s’ha computat als registres oficials fins ara, es donen dins de la mateixa llar, indica Sanchis. Per tant, tenint en compte que quasi la meitat de la població es concentra a les zones urbanes i àrees metropolitanes, s’estableix una correlació. 

Procedència geogràfica

Segons explica Sanchis, l’origen dels assassins i assassinades també influeix en la diferència territorial de la quantitat de feminicidis. El percentatge de població migrant que viu a la Comunitat Valenciana no es correspon amb el percentatge de casos de violència masclista, sinó que és més elevat el segon. Territorialment, la població migrant sol estar més present en les zones urbanes o els seus voltants per diferents motius com ara les oportunitats laborals i l’accés a serveis d'assessorament, per tant, ací s’estableix una altra correlació. 

En conclusió, Sanchis afirma que el que es veu al mapa coincideix amb les estadístiques que afirmen que a les zones rurals hi ha molta violència masclista invisible i que no es manifesta sempre necessàriament com a feminicidi. Una qüestió en la qual coincideix amb ella la professora de Sociologia de la Universitat de València, Marcela Jabbaz, que afirma que no s’ha de perdre de vista el fet que els assassinats masclistes són l’extrem més dramàtic de la violència de gènere, que no és més que un contínuum de violència que, en alguns casos, va in crescendo fins a l’assassinat, i que s’ha de tindre en compte que les violències masclistes es manifesten de forma diferenciada entre territoris i per edats. 

També et pot interessar