Una cinquena part de la població valenciana és al·lèrgica, però anirà a més

En els últims anys ja han augmentat en tot el món, sobretot als països industrialitzats, però el 2050 la meitat de la població mundial serà al·lèrgica

Una cinquena part de la població valenciana és al·lèrgica / À Punt NTC

Quasi una cinquena part de la població valenciana conviu amb una al·lèrgia, però es preveu que en els pròxims anys aquesta proporció cresca. Els al·lergòlegs són pessimistes i adverteixen que factors com la contaminació o els canvis d’estil de vida, que afavoreixen el consum de certs productes alimentaris o estar en contacte amb substàncies químiques, com els detergents, augmentaran les al·lèrgies en un futur no massa llunyà.

És l’advertència que llancen els experts coincidint amb el Dia Mundial de l'Al·lèrgia, una jornada establida per a conscienciar sobre la importància que té detectar-les d’una manera precoç per a poder establir un bon tractament i a tindre una millor qualitat de vida. Les dades de la Conselleria de Sanitat Universal indiquen que entre el 15 i el 20% de la població valenciana té alguna al·lèrgia actualment.

L’increment de les al·lèrgies és una cosa generalitzada. En el territori valencià s'evidencia des de fa 15 anys, però al conjunt del món, sobretot als països industrialitzats és la tendència. De fet, s'estima que el 2050 la meitat de la població mundial serà al·lèrgica.

Des de l’Hospital la Fe de València, el cap de servei d'Al·lèrgia, el doctor Miguel Ángel Díaz, apunta que a causa de nous factors presents en les nostres vides, sorgiran noves reaccions exagerades del sistema immunitari en entrar en contacte amb certes substàncies ambientals, alimentàries, farmacològiques o per culpa de picades d'insectes, que és el que, al cap i a la fi, són les al·lèrgies.

Díaz apunta que "factors ambientals, com la contaminació, i també els canvis en l'estil de vida, amb implicacions per a l’alimentació o el contacte amb substàncies com detergents, poden alterar les barreres protectores de la pell, de l'aparell respiratori i digestiu, el que pot suposar major risc per a desenvolupar una malaltia al·lèrgica".

En el cas concret de les al·lèrgies respiratòries, com la rinitis o l’asma, una quarta part de la població espanyola les pateix, com assenyalen des de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona.

La meitat del món serà al·lèrgic d'ací a menys de trenta anys

A més, els últims anys, el nombre de persones amb alguna mena d'al·lèrgia ha augmentat en tot el món, sobretot als països industrialitzats i, de fet, s'estima que el 2050 la meitat de la població mundial serà al·lèrgica.

Així mateix, també s'ha observat un canvi en el patró del pacient al·lèrgic, abans ho eren només a una font al·lergògena, però ara hi ha un gran nombre amb diverses al·lèrgies, la qual cosa complica l’abordatge.

Ara bé, en l’altra cara de la moneda estan els avanços en la detecció de les al·lèrgies, i els desencadenants són cada vegada més. Uns d’aquests sistemes de detecció són les tècniques diagnòstiques moleculars, a més d'analítiques per a la identificació d'al·lèrgies específiques a aliments, de detecció de marcadors en sang i de proves en la pell.

La detecció diagnòstica molecular "està permetent un coneixement més profund de la patologia, tractaments més precisos i, en definitiva, més control de la malaltia", assenyalava el cap del servei d’Al·lèrgies de l’Hospital la Fe.

Pel que fa a les teràpies per a mitigar les al·lèrgies, els progressos se substancien en la immunoteràpia amb al·lergògens, és a dir, vacunes que indueixen tolerància a l'al·lergogen i que poden arribar a modificar l'evolució natural de la malaltia i tindre un efecte preventiu.

Les al·lèrgies repercuteixen en la qualitat de vida, afecten el rendiment laboral i escolar dels pacients i tenen un component genètic i ambiental important. Al conjunt d’Espanya, les al·lèrgies més comunes són a pòl·lens, àcars, fongs de la humitat i epitelis dels animals.

La humitat de la Comunitat Valenciana juga en contra

En el litoral mediterrani i altres zones costaneres existeix una concentració més alta d'al·lergògens com el pol·len o els àcars de la pols que en altres zones d'Espanya. A més, aquestes zones es caracteritzen per un índex d'humitat i temperatura alt que, entre altres coses, poden potenciar en els menors els símptomes d'al·lèrgia.

En climes humits, els fongs estan molt presents tot l'any, per això, alguns xiquets que pateixen al·lèrgies als fongs empitjoren quan viatgen a la costa Teresa Romero - Pediatra especialista en al·lèrgies del departament de salut de Manises

De fet, els al·lergòlegs de l'Hospital de Manises adverteixen a viatgers i estiuejants d'aquestes zones que poden veure agreujades les seues al·lèrgies si trien el territori valencià per a passar uns dies.

"En climes càlids i humits els fongs estan molt presents al llarg de tot l'any, per això, alguns xiquets que pateixen al·lèrgies als fongs empitjoren quan viatgen a la costa, a causa de l'elevada humitat en aquestes zones", explica la doctora Teresa Romero, pediatra especialista en al·lèrgies del departament de salut de Manises.

A més, els especialistes adverteixen que la humitat en aquestes zones no es limita únicament als espais exteriors, sinó que també afecta les llars i els llocs d'interior. "Els fongs creixen en ambients exteriors, en llocs on hi ha vegetació i també en els espais foscos on s'acumula brutícia o deixalles", explica.

També et pot interessar