Un informe de la UV veu “discriminatòria” i “innecessària” la llei de llibertat educativa del PP i Vox

El text considera que la norma “podria ser un colp de gràcia” contra el valencià i condemnar-lo “a un estat residual d'incert desenllaç”

Imatge d'arxiu del rectorat de la Universitat de València
Imatge d'arxiu del rectorat de la Universitat de València / UV

El Consell de Govern de la Universitat de València (UV) ha aprovat un informe sobre la proposició de llei de llibertat educativa —que impulsen els partits que integren el govern valencià, PP i Vox— en el qual es qualifica la futura norma com a “innecessària, discriminatòria i recessiva” i avisa que trenca el consens conformat al voltant de la llei d'ús i ensenyament del valencià al llarg de quaranta anys. Augura, a més, que “podria ser un colp de gràcia” contra el valencià i condemnar-lo “a un estat residual d'incert desenllaç”.

El document avalua la proposta legislativa, tant en l'esperit com en la literalitat del text; és a dir, en l'exposició de motius, l'articulat normatiu i els annexos que l’acompanyen. S'hi analitza la nova llei des de tres perspectives complementàries: la sociolingüística, la pedagògica i la jurídica, explica la institució acadèmica. Finalment, hi ha un apartat de conclusions, referències bibliogràfiques i annexos.

En les conclusions se sosté que, vista des de la triple perspectiva, la proposta de llei registrada a les Corts constitueix “un clar retrocés” quant a l'ordenament de l'educació plurilingüe. “Invocant el valor suprem de la llibertat d'elecció lingüística, arracona en la pràctica els valencianoparlants, que no podran fer valdre els seus drets”, postil·la.

Entre les raons que s'esgrimeixen per a titlar la norma “d’inapropiada” figura que parteix de dos premisses errònies, com que el valencià és una llengua normalitzada que conviu harmònicament amb el castellà, en una situació de bilingüisme simètric i que, a conseqüència de l'ordenament legal vigent, s'ha discriminat els castellanoparlants de manera genèrica, sense indicar les circumstàncies ni els fets concrets. En este sentit, fa notar que es proposa una nova norma, quan encara no s'han avaluat els resultats de l'aplicació de la llei anterior als centres escolars. 

Així mateix, l'anàlisi afirma que la futura llei entra en conflicte amb la jurisprudència actual del Tribunal Constitucional, especialment a la zona de predomini lingüístic castellà, “amb el dret de l'alumnat a conéixer les dos llengües oficials per a poder usar-les de manera lliure”. Quant al dret de les famílies a triar la llengua vehicular o d'instrucció, recalca que “la llibertat d'elecció lingüística només es fa efectiva per als castellanoparlants, mentre que l'elecció del valencià es veu dificultada”, al mateix temps que “s'exclou la resta de la comunitat educativa del procés de decisió”.

Una altra objecció és que prescriu de manera arbitrària una reducció del temps lectiu en valencià, “quan esta és la llengua base de l'ensenyament”, imposant el topall del 20% màxim entre la franja d'escolarització en la llengua pròpia i la que es verifique en castellà, sense cap mena de fonamentació pedagògica”.

En definitiva, la promulgació de la llei —insisteix l'informe— tindria “múltiples efectes negatius per al valencià en l'àmbit educatiu”, entre altres “desincentivar l'aprenentatge dels neoparlants, establir una jerarquització dels centres educatius, ampliar l'hegemonia actual del castellà, devaluar els títols de coneixement del valencià expedits per la mateixa Generalitat, per mitjà de la JQCV, i per les entitats acreditades, així com reforçar els prejudicis negatius cap al valencià i agreujar un doble allunyament, entre comunitats de parlants i entre territoris”.

Segona llei que alça crítiques a les universitats valencianes

No és la primera vegada que una institució acadèmica es posiciona en contra de les cinc proposicions de llei que han presentat el Partit Popular i Vox. Departaments d'Història Moderna i Contemporània de la UV, la UA i l’UJI han rebutjat la coneguda com a llei de concòrdia, després de detectar “greus mancances científiques” en la norma, “pròpia d’un nacionalisme ranci”.

També et pot interessar

stats