Departaments d'Història Moderna i Contemporània de la UV, la UA i l’UJI rebutgen la llei de concòrdia del PP i Vox

Identifiquen “greus mancances científiques” en la norma, “pròpia d’un nacionalisme ranci”

Paretó Paterna
Imatge d'arxiu d'un homenatge al paretó de Paterna (Horta Nord) / À Punt NTC

Veus expertes en història i memòria democràtica han mostrat este dijous el rebuig a la "llei de concòrdia" registrada pel PP i Vox, i la preocupació davant d'una norma que consideren que té "greus mancances científiques pel desconeixement dels fonaments bàsics de les qüestions que aborda".

Així ho han traslladat en una declaració conjunta que signen els departaments d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València (UV), Humanitats Contemporànies de la Universitat d'Alacant (UA) i Història, Geografia i Art de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló.

La declaració té les adhesions de la junta de la Facultat de Geografia i Història, l'àrea de Didàctica de les Ciències Socials i l'aula d'Història i Memòria Democràtica de la UV, l'equip deganal de la Facultat de Filosofia i Lletres i la revista Pasado y Memoria de la UA i la càtedra d'Història i Memòria Democràtica de l'UJI.

Al seu entendre, la norma pot redundar en la implementació de polítiques públiques en este àmbit "clarament insuficients i fins i tot contraproduents per als objectius buscats". Així, demanen als grups parlamentaris que no l'aproven i es mostren disposats a reunir-se per a dialogar sobre el cas.

Els historiadors i historiadores asseguren que la concepció de la història en el text "resulta clarament pròpia d'un nacionalisme ranci i sense cap mena de sentit crític". A més, denuncien que el PP i Vox pretenen fer creure que "en la historiografia tot és relatiu al punt de vista de l'historiador. Això suposa ignorar en què consisteix l'ofici". Per contra, recalquen que és impossible que hi haja "un únic relat sobre el passat", però sí uns "consensos molt bàsics" entorn de la Segona República, la Guerra Civil, el franquisme i la Transició.

Més mencions al terrorisme que al franquisme

Segons expliquen, en la proposició manca "l'objectivitat i imparcialitat que s'afirma buscar", perquè "no es diu res ni es valora la dictadura franquista, fins al punt que mai la nomenen com a tal". De fet, sostenen que en el text es fan més mencions a la "República" (cinc vegades) i al "terrorisme" (huit vegades).

Paral·lelament, adverteixen que el text "jerarquitza entre terrorismes", per centrar-se només en el d'ETA i no esmentar el d'extrema dreta, el dels GAL ni els atemptats islamistes del 11M, i també "jerarquitza entre víctimes" quan afirma que "no importa el bàndol, ni l'origen, ni les creences".

Mentre que de les víctimes del franquisme "no diu res", de les del terrorisme es parla en cinc ocasions, a més d'"inventar la categoria de víctima de la Segona República", quan al seu parer no té sentit, com tampoc es podria parlar de "víctimes de la monarquia borbònica".

Confusió entre memòria personal i memòria social

Una altra de les crítiques és que la llei mostra una "falsa equiparació" entre dictadura i democràcia, per confondre "la memòria personal-familiar amb la memòria social i la commemoració per part d'institucions".

Les veus expertes remarquen que en democràcia hi ha dret a recordar els familiars morts durant la guerra i postguerra, amb "l'única diferència que milers de famílies de víctimes de la repressió franquista encara no saben on estan".

També et pot interessar

stats