La llei de llibertat educativa, a debat a les Corts: arracona el valencià o equitativa en les dos llengües?
Diverses veus expertes compareixen en la comissió parlamentària dins del procés de participació pública sobre la futura norma, impulsada per PP i Vox, que derogarà el model del plurilingüisme
Margina el valencià o dona el mateix pes a les dos llengües cooficials de la Comunitat Valenciana. Són les dos postures, diametralment oposades, que s'han defensat este dilluns en la comissió de les Corts que aborda la llei de llibertat educativa, promoguda pel PP i Vox per a derogar l'anterior model del plurilingüisme que va instaurar el Botànic. La futura norma, inclosa en el paquet legislatiu registrat pels dos socis del govern valencià, permetrà que a partir del curs 2024-2025 siguen els progenitors de l'alumnat els que decidisquen en quina de les dos llengües rebrà l'ensenyament, de manera que les escoles recuperen el model de les línies en valencià i castellà.
Hui ha començat formalment la tramitació parlamentària amb el procés de participació pública, que obri el contingut de la proposició legal a la ciutadania per a escoltar les aportacions de representants de la societat civil. Els discursos de la vora desena d'especialistes de l'ensenyament i representants de les famílies de l'escola concertada i de la pública que han comparegut en la comissió parlamentària ràpidament han dibuixat dos visions contraposades de la llei, amb arguments a favor i en contra.
Perjudica la llengua minoritzada
Un dels que ha rebutjat obertament la norma és el catedràtic honorari en didàctica de llengües de la Universitat de Ginebra (Suïssa) Joaquim Dolz, en considerar que és "molt negativa per a la llengua minoritzada, el valencià". L'expert considera que l'articulat és "irresponsablement discriminatori" amb este idioma i ha defensat l'ensenyament plurilingüe com un model més "encertat", perquè és important des del punt de vista cognitiu, social i fins i tot financer. "L'aprenentatge precoç de diverses llengües és una riquesa enorme si es fa en bones condicions", ha defensat. A més, ha considerat que el principal problema de la llei serà la "viabilitat" en les aules, és a dir, com organitzar la progressió curricular si són les famílies aïlladament les que decideixen.
En la mateixa línia, el president de la Confederació d'Ampes Gonzalo Anaya, Rubén Pacheco, ha insistit que la proposició de llei promoguda pel PP i Vox "és perjudicial per al valencià" i que s'ha plantejat únicament i específicament —ha opinat— per a minvar la presència d'esta llengua en el sistema educatiu fins a l'eliminació absoluta en alguns espais. "No és una llei educativa, és una llei contra el valencià, punt", ha asseverat Pacheco.
El professor de Sociologia de la Universitat de València Rafael Castelló, per la seua banda, ha afirmat que agreuja la caiguda de l'ús del valencià. I amb això, "la llibertat lingüística dels castellanoparlants suposa la mort lingüística dels valencianoparlants", ha alertat.
Llei igualitària i equitativa
En l'extrem contrari se situen les veus que veuen les virtuts al text redactat pels socis del Consell. Per al portaveu de la Confederació de Pares d'Alumnes de la Comunitat Valenciana (Concapa CV), Rafael Araujo, estem davant d'una llei "molt positiva", que és "igualitària i equitativa" perquè permet que pares i mares escullen la llengua d'estudi dels fills i això, a parer d'ell, afavoreix que els immigrants s'incorporen al sistema educatiu valencià de forma "més justa". Este expert entén que, amb la nova norma, la "màxima diferència" que pot haver-hi entre el valencià i el castellà en l'ensenyament "és d'un 20%, pràcticament molt poc". "El valencià, sens dubte, és part de la nostra cultura i no apostaríem per atacar-lo en cap moment", ha assegurat.
La presidenta de la Confederació Valenciana d'Associacions de Pares d'Alumnes (Covapa), Sonia Terreros, ha indicat que esperaven la llei des de feia anys perquè la vigent del Botànic "no recollia l'opinió de les famílies" i la que es tramita ara, sí. Tot i això, retreu al PP i Vox que els ha faltat valentia per a anar encara més lluny, perquè creu que hi ha punts a millorar. Per exemple, que es puga triar la llengua d'examen no sols en secundària, sinó en totes les etapes educatives. Així, Terreros ha reclamat canviar la llei d'ús i ensenyament del valencià del 1983, a parer d'ella "antiquada", per a "millorar" les exempcions i les "necessitats de les famílies".
Finalment, el president del Col·legi de Pedagogs, Enrique Castillejo, veu raonable que l'elecció de la llengua d'inici dels estudis siga un dret, i ha qualificat de decisió "pedagògicament encertada" el fet de permetre que l'alumnat trie examinar-se en l'idioma que domina. De fet, ha cridat a aplicar també este criteri en la primària, que és on comença el fracàs escolar.
Les famílies contràries a la norma, juntament amb l'STEPV, el sindicat majoritari entre els docents de l'escola pública, han assegurat que estan disposats a portar esta futura llei als tribunals.
