El Tribunal Suprem anul·la el decret de la Generalitat que va restringir la mobilitat al gener de 2021

L’alt tribunal assegura que la disposició era "proporcionada" per la pandèmia, però al·lega la inconstitucionalitat de part de l'estat d'alarma

Façana del Tribunal Suprem
Façana del Tribunal Suprem / Europa Press

El Tribunal Suprem (TS) ha estimat un recurs interposat contra el decret de la Generalitat pel qual es van establir, al gener de 2021, restriccions a la mobilitat en la Comunitat Valenciana per a combatre la pandèmia i, per tant, l'anul·la.

L'alt tribunal diu en la resolució que el contingut de la disposició era "adequat i proporcionat" tenint en compte el context sanitari, però conclou que "falta el pressupost en què va descansar la decisió" del cap del Consell, Ximo Puig, per a dictar la norma en haver declarat inconstitucional el Tribunal Constitucional part del decret pel qual el govern espanyol va decretar el segon estat d'alarma.

D'aquesta manera, el Suprem ha decidit estimar el recurs contenciós administratiu interposat pel lletrat Curro Nicolau contra el decret de Puig pel qual limitava la permanència de grups de persones en espais públics i privats, es prorrogava la mesura de restricció a l'entrada i eixida de persones en el territori valencià i es limitava, durant els caps de setmana i els festius, l'entrada i eixida dels municipis i grups de municipis amb població superior a 50.000 habitants.

El TS descarta que el decret tinguera deficiències formals i passa a analitzar les possibles mancances de caràcter material, una qüestió en la qual es remet al criteri fixat per dues sentències prèvies del Tribunal Constitucional.

D'aquestes sentències estima que, en primer lloc, manquen de fonament les al·legacions del recurrent que exigeixen una llei orgànica per a limitar drets fonamentals, perquè totes dues sentències admeten que els reials decrets que declaren i prorroguen l'estat d'alarma, el valor de llei de la qual afirmen, poden limitar-los.

Respecte dels arguments que li serveixen per a rebutjar la consideració dels presidents autonòmics com a autoritats delegades del govern espanyol i la seua competència per a establir les mesures, el Suprem recorda que les raons que han portat el Constitucional a declarar inconstitucionals els preceptes que els atribuïen la condició no són les que ofereixen la demanda.

També et pot interessar

stats