Suspens en alimentació per als valencians

La qualitat de la dieta cau en picat i la factura de la pandèmia és de més brioxieria i ultraprocessats i problemes de conducta alimentària

La pandèmia ha empitjorat els hàbits alimentaris de la població valenciana
La pandèmia ha empitjorat els hàbits alimentaris de la població valenciana / À Punt NTC

Els valencians suspenen en alimentació. La dieta dels valencians cau en picat i està lluny de l’aprovat. La pandèmia ha passat factura a l’alimentació dels valencians, que no sols han empitjorat els seus hàbits alimentaris, sinó que han augmentat el consum de brioxieria industrial i els ultraprocessats entre els menors i presenten més problemes de conducta alimentària.

Són algunes de les conclusions de l’estudi que ha fet el Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de la Comunitat Valenciana (Codinucova) i que revela que l’alimentació dels valencians, que obtenia una puntuació de sis punts sobre deu el 2018, ara se situa en un tres sobre deu.

"Ni tan sols freguem l'aprovat”, lamentava el president d’aquest col·legi de professionals, Luis Cabañas. El motiu d’aquest retrocés és que hi ha “massa passos arrere”, com admet Cabañas, qui s’ha referit a hàbits com el sedentarisme, la qualitat dels aliments, les conductes compulsives sobre el menjar, que acaben sent causa d’obesitat.

El suspens dels valencians en alimentació es reflecteix en les consultes de nutrició i els professionals alerten, la realitat és pitjor que la que recullen les dades.

“Les dades oficials diuen que el sobrepés afecta un 36% de la població valenciana i l'obesitat un 18% d'homes i un 14% de dones, però podem afirmar que aquestes xifres són, quasi amb total seguretat, superiors”, apunten des del col·legi de nutricionistes.

Els nutricionistes consideren que l’alimentació va empitjorar durant 2020 i 2021, principalment a causa del confinament, les restriccions de mobilitat i la limitació de reunions.

Passar més temps a casa ens ha fet menjar pitjor Luis Cabañas - President del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de la Comunitat Valenciana

"El fet de passar més temps a casa ens ha fet menjar pitjor", indica Luis Cabañas, que subratlla que les visites a la nevera, la fam emocional o l'avorriment suplit amb menjar "han sigut bastant habituals", igual que les situacions d'estrés i ansietat generades per la pandèmia, que han provocat un augment dels trastorns de la conducta alimentària.

Aquests hàbits s’han traduït en tres problemes cada vegada més freqüents en les consultes dels especialistes: l'obesitat i el sobrepés, els trastorns alimentaris entre els joves i les patologies cròniques i, per tant, de pèrdua de qualitat de vida. Circumstàncies que, a mitjà termini, es converteixen en “anys de vida potencialment perduts”, com ha alertat el president del col·legi de nutricionistes.

Xiquets i adolescents

En l'anàlisi per edats, els menors de díhuit anys tornen a ser la franja de població amb la pitjor alimentació per les males eleccions de compra de les famílies. Des de la publicitat enganyosa fins a la idea que els menuts han de menjar coses diferents dels adults, són algunes de les causes de la mala alimentació dels menors.

"Si alguna cosa no és sa per a tu, tampoc ho és per al teu fill o filla", ha recalcat Inma Girba, vocal de Restauració Col·lectiva del Col·legi Oficial de Nutricionistes, que afig que el desdejuni continua sent la pitjor ingesta dels menors, amb productes amb excés de sucre i ultraprocessats.

La pasta i l’arròs guanya espai en el rebost dels joves

Pel que fa als joves de 18 a 30 anys, s'apunta a la falta de temps o a la mala organització dels menjars com el principal motiu perquè la seua alimentació no siga "bona", seguit dels menjars fora de casa. Aquest col·lectiu consumeix més pasta i arròs que fa quatre anys, i també més carn i de menjar ràpid i productes congelats.

En la franja de 30 a 45 anys el cansament comença a aparéixer com a tercer motiu de la mala alimentació. Aquest col·lectiu millora en certa manera els desdejunis, ajudats per un "corrent  saludable", però empitjoren els sopars per falta de temps i males eleccions en les compres.

No obstant això, a partir dels 45 anys, segons l’estudi dels nutricionistes, augmenta el consum de carn, peix, fruites, verdures i hortalisses respecte als més joves i, en línies generals, “la seua alimentació és més variada i equilibrada", com explica Inma Girba.

Els llegums, l’assignatura pendent

En totes les franges d'edat, hi ha un "compte pendent" amb els llegums "que hauríem de consumir-les entre 3 i 4 vegades per setmana". Entre els 45 i els 60 anys es detecta, una falta de lactis i ous i apareix el cansament com a motiu a l'hora de saltar-se el sopar, la pitjor ingesta que fan els adults.

També et pot interessar