Quins són els trastorns alimentaris i com es detecten

La Conselleria de Sanitat Universal ha atés 14.444 pacients amb algun tipus de TCA des de gener fins a l’octubre d’enguany

Els transtorns alimentaris a la Comunitat Valenciana en 2021
Els transtorns alimentaris a la Comunitat Valenciana en 2021 / Marta Pascual

Menjar d’amagades, fer exercici de manera constant o reduir les hores de son són algunes de les senyals que poden fer saltar les alarmes. Aquestes accions, que poden semblar innocents, poden deixar entreveure algun tipus de trastorn de l’alimentació que, de manera generalitzada, té un origen comú: una insatisfacció corporal que desemboca en un desig d’aprimar-se.

Aquest dimarts se celebra el Dia Internacional contra els Trastorns de Conducta Alimentària (TCA), una jornada que busca visibilitzar la importància de la prevenció i la detecció precoç de tots els tipus d’alteracions alimentàries, entre les quals destaquen l’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa i la ingesta compulsiva. 

Des del gener fins a l’octubre d’enguany, la Conselleria de Sanitat Universal ha atés 14.444 pacients amb algun tipus de TCA, 10.476 d’elles dones, i 3.968 homes. En concret, 1.845 eren persones menors, entre 15 i 19 anys. Unes xifres que van en augment i que la pandèmia ha accentuat, ja que s’estima que han pujat un 20% des de 2019 fins l’actualitat. 

Segons apunta Creu Roja, ser dona és, “quasi per excel·lència”, el factor de risc per a patir aquests trastorns juntament amb l’edat, ja que l’edat oscil·la entre els 13 i els 23 anys. Encara que aquests trastorns, any rere any, van guanyant terreny també entre els homes. Tot i que no hi ha una única causa que justifique un TCA, hi ha molts factors que hi poden influir, com psicològics (desig d’aprimar-se, perfeccionisme), familiars (divorcis o mala relació amb els pares), socials (males influències, assetjament) i fins i tot factors genètics. 

En vista a aquest escenari, les associacions que lluiten contra les alteracions en les conductes alimentàries incideixen en la importància de visibilitzar-les, desestigmatitzar-les i conscienciar la ciutadania perquè, recorden, un diagnòstic precoç pot salvar vides. Per a poder reconéixer quins són els TCA i com detectar-los, l’Associació Valenciana contra els Trastorns Alimentaris Avcota presenta en el web quins són els símptomes i diagnòstic de cadascun d’ells. 

Anorèxia nerviosa

En un 80% dels casos d’anorèxia, aquesta comença amb una dieta per a perdre pes i, a mesura que no s’aconsegueix, perdre pes es converteix en l’objectiu central, segons detalla Creu Roja. “Res té més importància que aquest propòsit, per damunt de recomanacions i qualsevol altra meta”. Els mètodes per baixar de pes poden anar des de consumir poca quantitat d’aliments fins a fer exercici de manera excessiva. 

Els símptomes que poden indicar anorèxia són, entre d’altres: canviar la conducta alimentària, com menjar lentament, tallar el menjar en trossos xicotets o rebutjar certs aliments; vestir amb roba més ampla; disminuir les hores de són; augmentar el nivell d’activitat física; alta irritabilitat; bradicàrdia, arrítmia i/o hipotensió; canvi de caràcter; aïllament del grup d’amics o distorsió de la imatge corporal. 

Bulímia nerviosa

En aquest tipus de TCA, el perfil de la pacient és una dona jove amb un pes que es troba dins de la normalitat, ja que menja de manera compulsiva i després es provoca vòmits o usa laxants de manera abusiva per tal de contrarrestar l’aliment ingerit. D’igual manera que en l’anorèxia, existeix una preocupació “obsessiva” pel control del pes. 

En aquest cas, els malalts presenten símptomes com una irritació crònica de la gola, fatiga i dolors musculars, oscil·lació de pes, debilitat muscular i enrampades, ulls unflats o pèrdua de l’esmalt de les dents. A més, és comú que eviten anar a menjar a llocs públics, es dirigisquen al lavabo després de menjar o tinguen canvis bruscos d’humor. 

Ingesta compulsiva

La ingesta compulsiva o el trastorn per fartada es caracteritza per grans ingestes de menjar però, a diferència de la bulímia, no va acompanyada d’una compensació (vòmits, laxants, exercici…), per la qual cosa l’augment de pes és una de les principals conseqüències. 

Els malalts acostumen a ocultar el menjar en llocs amagats per a menjar-la més endavant, augmenten de pes, presenten insomni, s’avergonyeixen d’allò que han menjat, tenen una autoestima baixa, s’aïllen de manera sovint i tenen por de menjar davant d’altres persones.