Supervivents de la prostitució i entitats abolicionistes demanen a les Corts plans integrals i sancions

Supervivents del sistema prostitucional i organitzacions abolicionistes s'han mostrat a favor de lleis que prohibisquen la prostitució i han reclamat conjuntament plans integrals per a ajudar les dones que preveuen ajuda psicològica i jurídica, entre altres matèries: “Els prostíbuls són autèntics camps de concentració exclusius per a dones empobrides”, ha lamentat la ponent Amelia Tiganus.

Les representants s’han pronunciat així aquest dimarts durant la Comissió de Polítiques d'Igualtat de Gènere i del Col·lectiu LGTBI a les Corts, en què han participat associacions feministes abolicionistes de la prostitució i de supervivents del sistema prostitucional i la violència masclista. Juntament amb elles, han assistit les diputades Verònica Ruiz (Compromís), Rosa Peris (PSPV), Verónica Marcos (PP) i Ángeles Criado (Vox). Les compareixences s'emmarcaven en el procediment d'elaboració de dues proposicions de llei presentades pels socialistes i relacionades amb aquesta matèria. 

Moments abans de començar la comissió, el Front Abolicionista del País Valencia —que aglutina una cinquantena d’associacions feministes— s’ha concentrat per a donar suport a les companyes que han comparegut davant de la comissió i per a exhortar els grups parlamentaris a “continuar avançant en la legislació abolicionista”, per la qual consideren que “cal fer més coses”.

La veu de les supervivents

Amelia Tiganus, activista feminista de l'associació Emargi i supervivent del sistema prostitucional, ha sigut una de les participants en la comissió. Ha començat la intervenció amb com la vengueren per 300 euros a un espanyol que “omplia bordells amb dones de Romania” i com la van explotar sexualment per tot el país. “Ara lluite i em pose enfront del sistema”. 

Tiganus, que va nàixer a Romania, ha assegurat que a les dones se les “fabrica com a putes” i ha narrat el seu historial de violència sexual, per a explicar-ho. Amb set anys, el seu oncle va abusar d’ella i amb tretze anys la violaren entre cinc en un portal. Totes aquestes agressions li van fer aprendre que la seua sexualitat no era per a gaudir i no li pertanyia, sinó que era “una moneda de canvi per a rebre atenció, mirades, reconeixement i –més tard– diners amb la prostitució”. També va aprendre sotmetre's per a sobreviure, “cosa que perversament es diu consentiment”, ha sentenciat.

Pel que fa als prostíbuls —va passar per més de quaranta incloent-hi alguns valencians— els ha definit com a “autèntics camps de concentració exclusius per a dones empobrides”. Allí “som grapejades i penetrades per tots els forats mentre els puters es diverteixen i es lucren i la societat mira cap a un altre costat”, ha lamentat.

Amb el pas del temps, Tiganus ha pogut abandonar el sistema prostitucional i ha decidit plantar-li cara i treballar pel seu fi. Per això ha reclamat lleis que reconeguen els puters com a agressors sexuals. I una legislació abolicionista “per a garantir els drets de les dones prostituïdes i per a aconseguir la dignitat de la societat”. 

Per la seua banda, Carolina López, víctima supervivent del sistema prostitucional i membre d’Alanna, ha manifestat que està molt bé legislar, perseguir el proxeneta i la demanda, i establir lleis, “però no podem deixar les dones arrere”, ha advertit. Per això ha destacat la necessitat de preparar plans efectius amb l'adequada perspectiva. “La prostitució és violència extrema per a les dones i cal acompanyar-les adequadament”, ha demanat. Sobre aquest cas, ha reclamat a les institucions que “paren l’orella” i compten amb les dones supervivents, que són dones “resilients amb una perspectiva real” del que és el sistema i com danya les dones i que sàpien els passos que han de seguir.

Actuar en tots els fronts

La “necessària” legislació i de mitjans materials i personals també l'han reclamada les portaveus de les organitzacions que han comparegut a les Corts. La psicoterapeuta María Consuelo Álvarez, presidenta d’Alanna, ha advocat per perseguir el proxenetisme “en totes les seues formes”. És a dir, sancionar la demanda i la compra de sexe com ja fan alguns municipis valencians, com ara Albal (Horta Sud). També ha reclamat una resposta “integral” que castigue tots els tipus de proxenetisme i que articule diferents mesures per a garantir els drets d'aquestes dones.

Per la seua part, Tamara Kelppler, d'Amar Dragoste, també ha mostrat el suport de la seua entitat a les propostes de llei del Grup Socialista i ha presentat algunes esmenes relacionades amb la necessitat d'incloure suport psicològic i jurídic a les víctimes, i cursos de sensibilització complementaris a les sancions.

En aquesta línia, Concha Hurtado, portaveu del Front Abolicionista, ha reclamat un estudi “rigorós” en la Comunitat sobre l'impacte de la prostitució en la salut i ha mostrat el suport a les dues modificacions de llei, que ha considerat “un pas molt necessari”, tot i que ha afirmat que ha d'anar acompanyat de més recursos per a les víctimes. “Us demanem fer història i que ajudeu a posar fi a tant de sofriment”, ha reclamat a les diputades presents.

Davant d'aquestes intervencions, la diputada Verònica Ruiz ha insistit en la “necessària” posada en marxa d'un pla integral per a les dones víctimes de la prostitució que acompanye la reforma legislativa, mentre que la socialista Rosa Peris ha coincidit amb les entitats que cal perseguir el proxenetisme “en totes les seues formes” i ha advocat per penalitzar la compra, desincentivar la demanda i millorar la qualitat de vida de les dones sotmeses a la prostitució.

D’altra banda, la diputada de Vox ha coincidit en el “greu problema” que suposa la prostitució i s'ha interessat per si les entitats compareixents atenien xiquets i homes i no sols dones víctimes de la prostitució. La diputada del PP Verónica Marcos també ha subratllat la importància de la legislació, juntament amb plans integrals sociolaborals o d'habitatge. Així mateix, ha reclamat que siga un assumpte “nacional”.