El sobrecost de ser fadrí: quan no seguir la norma ix car

Arribar a final de mes és més difícil per a les persones que viuen a soles, 40.000 més al territori valencià a penes en huit anys

El lloguer, les factures, anar al gimnàs o viatjar costen més cars a les persones fadrines

Les ofertes al gimnàs, les vacances, les rebaixes en l'assegurança o en la fiscalitat estan pensades per a les parelles i famílies tradicionals, i no seguir la norma ix car. Amb una inflació pels núvols i els preus de l'habitatge desorbitats, el problema s’accentua quan una persona es planteja viure a soles

Els problemes de les persones fadrines arriben, fins i tot, als restaurants. Alberto Martínez, treballador de l’hostaleria, reconeix que tindre una taula ocupada per a un comensal només no els interessa, ja que a l’hora de preparar “una paella, per exemple, costa el mateix que per a dues persones”.

Pel que fa als viatges, una persona sola pot arribar a pagar una quantitat similar a la d’una parella. Aleix Juanes, cap de recepció de l’hotel One Shoot Mercat de València, afirma: “una persona que ve a soles a l’hotel haurà de pagar pràcticament el preu de l'habitació sencera perquè la diferència que hi ha entre una i dues és molt xicoteta”.

Davant d’aquesta situació que beneficia les persones que tenen parella o que formen part d’una unitat familiar tradicional, trobem també iniciatives que pretenen reduir aquesta bretxa. Elisa Belmar d’Esplai Viatges es dedica a posar en contacte persones que viatgen a soles perquè puguen compartir gastos.

El repte de viure a soles

La qüestió, però, més delicada la trobem amb l'habitatge i l’economia domèstica: el preu de l’habitatge de lloguer s’ha disparat en les grans ciutats en els últims temps i l’accés a crèdits hipotecaris per a una persona sola requereixen sous prou alts davant de la suposada falta de seguretat que al·leguen els bancs.

A més, les persones fadrines no poden accedir a beneficis fiscals com la reducció per declaració conjunta en l’IRPF, l'impost de successions o donacions. 

Tot un repte per a un nombre creixent de persones que s’inclinen per viure a soles. El nombre de llars unipersonals al territori valencià ha crescut, entre el 2013 i el 2020, en vora 40.000 vivendes, que suposen un creixement d’un 8% a penes en huit anys en aquest tipus d’habitatges.

També et pot interessar