Seixanta-cinc anys de la Gran Riuada de València, el desastre natural més gran en la història de la ciutat

La catàstrofe va deixar almenys 81 víctimes mortals, milers de persones damnificades i danys materials inquantificables

Seixanta-cinc anys de la Gran Riuada de València

Fa seixanta-cinc anys València va viure el desastre natural més gran que es recorda en la seua història. El 14 d'octubre del 1957 el Túria va tindre la crescuda més gran registrada fins a l’actualitat, i el desbordament dins del Cap i Casal va deixar la ciutat “sumida en una catàstrofe”, almenys amb 81 víctimes mortals, milers de persones damnificades i danys materials inquantificables. 

El Túria ja se n'havia eixit en altres ocasions, però mai amb conseqüències tan greus. L'aigua, a més d'inundar part de Ciutat Vella, i fer molts danys al barri del Carme, va arrasar els ravals del marge esquerre, i es va obrir pas violentament als barris marítims.

Tot va començar el dia previ, el 13 d’octubre, quan van caure en bona part de la conca més de 300 mm en 24 hores, però no a València. Ja a la mitjanit, el riu portava 1.000 metres cúbics per segon (m³/s) i l’aigua superava en dos metres i mig el nivell habitual. Segons detalla Aigües de València, a les 4 de la matinada ja del dia 14, l’aigua arribava a la ciutat i superava un cabal de 2.700 m³/s. 

Comparant amb la pantanada de Tous (1982), les pluges torrencials van fer que la presa rebentara. En aquest episodi, el cabal va arribar a un màxim de 15.000 m³/s, dels més grans registrats a Espanya, i cinc vegades més que el registrat a la capital. 

València es va despertar negada i incomunicada, però això només seria un avanç d’allò que anava a passar. Al migdia, segons dades que publica l'Aemet, una trompada d’aigua va deixar 100 l/m² per metre quadrat en només una hora. Aquesta pluja torrencial va provocar una segona onada de crescuda del riu, que superava en quatre metres l'altura habitual i portava un cabal de 3.700 metres cúbics per segon. 

Riuada de València
Riuada de València / Fotografia exposada al Muvim

Tots els rius entre el Magre i el Palància es van desbordar 

Aquest fet històric no només va afectar el Cap i Casal. Tal com apunta l’Agència Estatal de Meteorologia en un fil en Twitter, els pluviòmetres manuals de tipus Hellmann —el 1957 no hi havia radars, ni satèl·lits meteorològics, ni estacions meteorològiques automàtiques— van arribar a registrar 400 l/m² en zones de serra del nord de la província de València i del sud de Castelló. Tots els rius, rambles i barrancs entre el Magre i el Palància, inclòs el Túria, es van desbordar fa seixanta-cinc anys. 

Precipitació acumulada entre el 13 i el 14 d'octubre de 1957
Precipitació acumulada entre el 13 i el 14 d'octubre de 1957 / Aemet

Un fet determinant per al desenvolupament urbanístic de València

Tal com apunta un estudi de la Universitat Politècnica de València sobre la Riuada, el personal tècnic es va afanyar a plantejar mesures per a evitar que es repetiren els fets, i pocs mesos després es va aprovar el Pla Sud. El riu es desviaria al sud de la ciutat des del pas per Quart de Poblet, on està l’assut del Repartiment, fins a la desembocadura al Mediterrani, amb una llargària de dotze quilòmetres. 

Actualment, l’antic llit per on passava el Túria és un gran jardí que travessa València, on estan situats, entre altres, la Ciutat de les Arts i les Ciències, el parc de Capçalera i el parc Gulliver. 

Nou llit del riu Túria
Nou llit del riu Túria / UPV

També et pot interessar