Salvador Peiró: "La diferència d'estar malalt de Marburg a Europa o Àfrica és que ací mor el 25% i allí el 90%"
Parlem amb aquest epidemiòleg, que ens explica com es contagia el virus de Marburg i quins són els protocols que se segueixen
Just quan es compleixen tres anys del primer positiu de covid a la Comunitat Valenciana saltaven totes les alarmes la nit de divendres davant el possible contagi del virus de Marburg d'un home de 34 anys, aïllat a l'Hospital La Fe de València. Les primeres proves, que s'han de repetir d'ací a 48 hores, descarten aquest virus i el de l'ebola.
L'home feia poc havia estat a Guinea Equatorial, zona està on hi ha actiu un brot de la malaltia, i presentava símptomes compatibles amb el virus. Els més comuns són "el mal de cap, la febra, la diarrea, els vòmits i l'aparició de sang als fluids", explica Salvador Peiró, epidemiòleg de Fisabio. L'expert, però, es mostra segur de què no ens enfrontem a una situació com la de la covid, ni que la mortalitat de la malaltia siga tan alta ací com a Àfrica, ja que "la diferència entre estar a Europa o a Àfrica és que ací mor el 25% i allí el 90%".
"No es tracta d'un virus respiratori", detalla en comparació a la covid, "les persones contagiades busquen atenció mèdica quan comencen a trobar-se malament i fins aquest moment la malaltia no és contagiosa".
Peiró aclareix que el virus de Marburg s'incuba entre una setmana i deu dies i durant aquest període no es pot contagiar, sols en el moment que es comencen a notar els símptomes. En cas de tindre sospita, com era el cas de l'home aïllat a La Fe que ha donat negatiu en la primera prova, es fa un control a la família i al personal mèdic que l'ha atés en un primer moment.
"Es detecten els contactes estrets, els que s'haurien pogut contagiar per contacte directe amb la pell, se'ls fa una enquesta i se'ls demana que reduïsquen la vida social, però no és necessari que es confinen a casa". Si algun dels contactes desenvolupara algun símptoma el derivarien a aïllament i es faria un control als contactes estrets.
Malgrat que la prova del virus haja donat negatiu, l'home continua en aïllament, un protocol que s'ha de seguir perquè "una prova negativa no descarta, la que descarta és la segona", aclareix Peiró. Si la sospita és alta sols hi ha dues maneres de descartar la malaltia: fent una prova 48 hores després de la primera o diagnosticar amb seguretat quina altra malaltia podria causar els símptomes.
Fins llavors, caldrà continuar el confinament del pacient en una unitat d'alt aïllament, les quals es troben en hospitals terciaris i sols s'hi poden acostar sanitaris amb un equipament més sofisticat que els EPI.
Pel que fa al tractament, l'epidemiòleg també confirma que de moment no n'hi ha, però que el més efectiu és la hidratació i la transfusió de sang si fora necessari.
