Sanitat manté el protocol del possible contagi de virus de Marburg detectat a València

El Ministeri de Sanitat ha informat aquest dissabte que el test genètic per a virus de Marburg fet pels científics de l'Institut de Salut Carlos III, que s'ha de repetir 48 hores més tard, descarta la presència d'aquest virus i del de l'ebola en la mostra del cas sospitós detectat a València.

La Conselleria de Sanitat, però, es planteja si cal repetir el test genètic al pacient sospitós. La bona evolució de l'estat de salut de l'ingressat fa pensar, fins i tot, que podria rebre l'alta en els pròxims dies. El conseller Miguel Mínguez ha remarcat la rapidesa amb què s'ha activat el sistema d'alertes. 

L'home feia poc havia estat a Guinea Equatorial, zona on hi ha actiu un brot de la malaltia, i presentava símptomes compatibles amb el virus. Els més comuns són "el mal de cap, la febra, la diarrea, els vòmits i l'aparició de sang als fluids", explica Salvador Peiró, epidemiòleg de Fisabio. L'expert, però, es mostra segur del fet que no ens enfrontem a una situació com la de la covid, ni que la mortalitat de la malaltia siga tan alta ací com a Àfrica, ja que "la diferència entre estar a Europa o a Àfrica és que ací mor el 25% i allí el 90%".

El pacient ha estat traslladat des d'un hospital privat i ha sigut ingressat en la unitat d'aïllament d'alt nivell de l'Hospital La Fe de València, on només s'hi poden acostar sanitaris amb un equipament més sofisticat que els EPI.

Què és el virus de Marburg?

Aquest brot s’ha detectat a la província de Kié-Ntem, a l'oest de la part continental de Guinea Equatorial i fronterera amb el Camerun i el Gabon, després que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) confirmara la mort d'almenys nou persones per la malaltia.

Els Centres per al Control i Prevenció de Malalties d'Àfrica (Àfrica CDC) de la Unió Africana (UA) van assegurar el passat dia 16 que el brot no ha de "sembrar el pànic" i van destacar que els experts estan treballant per a contindre l'epidèmia.

Aquest virus causa una febra hemorràgica vírica de gravetat en l'ésser humà i és de la mateixa família que l'ebola. La taxa mitjana de letalitat de la malaltia oscil·la entorn del 50%. Durant els últims brots, detectats a Ghana, la República Democràtica del Congo, Kenya o Uganda, entre altres països, les taxes han oscil·lat entre el 24% i el 88% en funció de la soca i del tractament dels casos. S'estima que a Àfrica ha causat la mort de més de 3.500 persones.

Quins són els símptomes?

La malaltia afecta bruscament el cos, amb febra elevada, cefalàlgia intensa, molt de malestar i dolors musculars freqüents. Al tercer dia pot aparéixer diarrea aquosa intensa, que pot persistir una setmana, dolor i còlics abdominals, nàusees i vòmits. A més, en molts casos els ulls s'afonen, es pateix inexpressivitat facial i una letargia extrema.

En el brot europeu registrat el 1967 a Marburg i a Frankfurt (Alemanya) i a Belgrad (Sèrbia), la majoria dels pacients van presentar una erupció cutània no pruriginosa de dos a set dies després de l'inici dels símptomes.

Molts malalts tenen manifestacions hemorràgiques greus als cinc a set dies i els casos mortals solen presentar alguna forma d'hemorràgia, sovint en diversos òrgans. La presència de sang fresca en els vòmits i la femta sol acompanyar-se d'hemorràgia pel nas, les genives i la vagina.

La rehidratació i l'administració ràpida de tractament simptomàtic milloren la supervivència. De moment no s'ha demostrat l'eficàcia de cap tractament per a neutralitzar aquest virus, si bé s'estan desenvolupant diversos tractaments immunològics, farmacològics i amb hemoderivats.

Com es transmet?

Inicialment, la infecció humana pel virus es deu a l'estada prolongada en mines o coves habitades per colònies de rates penades Rousettus. La transmissió entre persones ocorre per contacte directe de la pell lesionada o les mucoses amb sang, secrecions, òrgans o altres líquids corporals de persones infectades, així com amb superfícies i materials contaminats amb aquests líquids, com la roba personal o de llit.

Com es detecta?

Pot resultar difícil distingir aquesta malaltia infecciosa d'unes altres com la malària, la febra tifoidal, la shigel·losi, la meningitis i més febres hemorràgiques víriques. Per a confirmar que la causa dels símptomes és el virus de Marburg s'empren mètodes com una prova d'immunoadsorció enzimàtica (ELISA), proves de detecció d'antígens, prova de seroneutralització, reacció en cadena de la polimerasa amb transcriptasa inversa (RT-PCR), microscòpia electrònica i aïllament del virus en un cultiu cel·lular.

El maneig de mostres dels malalts exposa a un risc molt alt i les proves analítiques de mostres no inactivades han de realitzar-se en condicions de biocontenció màxima. Totes les mostres biològiques per a transport nacional o internacional s'han d'envasar amb el sistema de triple envàs.