Sagunt recorda els quaranta anys del tancament dels Alts Forns

L'Ajuntament i diverses entitats evoquen un fet crucial de la nostra història recent amb la mirada posada a reactivar la indústria a la zona

Desmantellament dels Alts Forns del Mediterrani / Jesús Císcar

El tancament dels Alts Forns, el 1984, va marcar un punt d'inflexió per a Sagunt, la comarca (Camp de Morvedre) i tota la Comunitat Valenciana. Un abans i un després en la nostra història econòmica, social i reivindicativa. Sagunt commemora este dissabte el 40é aniversari d'un fet històric emmarcat en un context internacional, europeu i nacional que va tindre unes grans repercussions no sols econòmiques, sinó també personals i comunitàries.

Mobilitzacions contra el tancament dels Alts Forns de Sagunt
Mobilitzacions contra el tancament dels Alts Forns de Sagunt / Ana Torralva

La festa està organitzada per diversos departaments de l'Ajuntament de Sagunt, en col·laboració amb associacions i entitats, i tindrà lloc des de les 10:30 hores a la zona dels Alts Forns del Mediterrani, concretament a l'avinguda d'Adolfo Suárez, al costat dels jardins de la Gerència i el Museu Industrial i l'Albereda.

Segons afirma l'organització, l'acte "pretén ser un espai de retrobament, commemoració i record d'uns fets que van sacsejar la vida de la ciutat i van suposar uns dels moments de resistència col·lectiva més destacats de l'últim quart de segle al nostre país". Una jornada plena d'activitats festives per a recordar un fet històric que quaranta anys després encara perdura en la memòria col·lectiva dels saguntins i les saguntines.

Una indústria que va donar treball directe a 6.000 persones

Per a recordar què va passar a Sagunt ens hem de remuntar als inicis de la indústria a la zona, el 1917, quan l'empresa Altos Hornos de Vizcaya es va instal·lar a la població del Camp de Morvedre. En aquell moment el mineral de ferro que s'extreia de les mines de Sierra Menera, a Terol, es transportava en el ferrocarril d'Ojos Negros fins al port de Sagunt.

Durant la Guerra Civil, el caràcter estratègic de la siderúrgia va fer que el govern de la República la gestionara i la dedicara a fer material militar. Però l'exèrcit colpista de Franco, sabedor de la clau estratègica que suposaven estes instal·lacions, les va bombardejar amb intensitat.

Treballadors dels Alts Forns de Sagunt
Treballadors dels Alts Forns de Sagunt / Antonio Tiedra

Des dels anys quaranta, el creixement de la siderúrgica va ser incessant, i amb la factoria també van créixer les instal·lacions que donaven servei als treballadors que arribaven d'arreu de l'Estat espanyol i que van configurar en gran mesura el que hui dia és el Port de Sagunt. S'hi van construir escoles, centres de formació per als aprenents, centres de salut, espais esportius i, per descomptat, els espais d'ús industrial van anar engrandint-se.

L'empresa va arribar a donar treball directe a més de 6.000 persones. S'organitzaven tot tipus d'actes per a esplai dels treballadors: festes, concerts, competicions esportives, falles i cercaviles.

Però els canvis en l'economia mundial del segle XX van reestructurar els sectors productius en tot el món, i Sagunt no va ser una excepció; el model dels Alts Forns començava a mostrar signes d'esgotament i en el govern espanyol ja no ho veien tan necessari.

Tot un poble unit en contra del tancament

El 4 de febrer del 1983, el Consell de Ministres va decretar el tancament de la IV planta siderúrgica dels Alts Forns, fet que implicava desmantellar les instal·lacions. Des del moment en què Sagunt va ser conscient de la decisió, es van succeir les manifestacions. "Quan parlem del 40é aniversari del tancament de la fàbrica, parlem d'un moment històric en el qual absolutament tota la ciutadania es va mobilitzar, independentment que treballara o no a la fàbrica", diu Darío Moreno, alcalde de Sagunt.

Ningú comprenia com es podia tancar una empresa com els Alts Forns. Les dones, treballadores o família de treballadors, es van mobilitzar amb força, i van arreplegar firmes per València, Madrid, Barcelona i tantes altres ciutats d'Espanya. Una de les mobilitzacions més recordades per les treballadores és quan van anar a Madrid i van portar les seues reivindicacions a la Puerta del Sol, amb el lema "No a la mort d'un poble".

Mobilitzacions contra el tancament dels Alts Forns de Sagunt
Mobilitzacions contra el tancament dels Alts Forns de Sagunt / Jordi Vicent

"La gent es va bolcar amb nosaltres, no només al Port de Sagunt, sinó també a València", recorda José Pérez, de 86 anys, que va treballar a la factoria des dels 14 anys fins que va tancar. "Inclús a Madrid i Barcelona quan anàvem en autobusos ens estimaven com si foren d’allà. Jo crec que va ser general en tot Espanya, llevat del nord, que era la nostra competència", comenta Pérez.

L'Informe Kawasaki, que era el nom d’un estudi elaborat per una empresa auditora independent, la japonesa Kawasaki Steel Corporation, justificava el manteniment de l’activitat. Però el govern d'aquell moment, del socialista Felipe González, no va fer cas de les recomanacions de l'auditora i va seguir avant amb la decisió de desmantellar els Alts Forns.

A pesar de les mobilitzacions dels treballadors i de la ciutadania de Sagunt, l'activitat va cessar finalment el 5 d'octubre del 1984 i la societat Alts Forns del Mediterrani es va dissoldre vint anys després, el 13 de gener del 2004.

Una nova vida per als Alts Forns

Però arriben vents de canvi a Sagunt, que es prepara per a una "transformació radical", segons apunta l'alcalde Moreno, amb l'arribada de la gigafactoria de bateries de PowerCo, que situarà el municipi com a referència en electromobilitat a Europa i farà d'efecte tractor d'inversions industrials, però també de població. La planta arriba acompanyada de grans xifres: una inversió de 3.000 milions, donarà treball directe a 3.000 persones i de manera indirecta a 30.000, i estarà operativa el 2026.

De moment, el projecte ja està canviant la fisonomia del municipi, on s'han activat quatre grans obres: la connexió entre les carreteres CV-309 i V-23, l'estació intermodal de Parc Sagunt II, "que permetrà la millor connexió ferroviària industrial de la Unió Europea", la urbanització del polígon i les pròpies de la gigafactoria.

Un conjunt de canvis que, segons admet, es projecten en forma "d'autoestima i orgull" entre una població que encara "sagna" per la ferida que es va obrir el 1984 amb el desmantellament de la indústria siderúrgica al voltant dels Alts Forns. Una ferida que està més prop que mai de cicatritzar, quaranta anys després.

També et pot interessar

stats