La prudència s’imposa sobre la llibertat: la mascareta continua als espais tancats
En les primeres hores sense l’obligació de portar-la, la majoria de la gent aposta per la cautela i manté la mascareta als interiors
Sembla que ens ha acompanyat tant de temps, 700 dies, que ara ens resistim a entrar a espais tancats sense, a pesar que ha deixat de ser obligatòria. Almenys així s’evidenciava als espais públics, com ara estacions o centres comercials, on des d’aquest dimecres es podia estar sense mascareta, però aquesta continuava cobrint molts rostres.
Malgrat la llibertat per a retirar-la, pareix que ha imperat la prudència davant de les ganes de tornar a mostrar el rostre sencer, llevat de determinats espais, com els centres sanitaris o el transport públic, on continua sent obligatori cobrir-se la boca i el nas amb la mascareta.
La situació epidemiològica ha millorat molt des d’aquell maig de 2020 quan es va imposar a Espanya la mascareta obligatòria en determinats espais, però sembla que el recel al contagi ha fet que moltes persones encara hagen apostat aquest matí de dimecres per dur-la com a mesura de protecció.
Rafael Ortí, president de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, assenyalava aquest dimecres en la ràdio d’À Punt que la clau perquè la mascareta no es vera com una imposició, sinó com una mesura de protecció era el terme “obligatòria”. Des d’aquest dimecres, quan la ciutadania té llibertat per a decidir si portar-la o no, pareix que ha fet prevaldre la cautela.
Des de la motivació per veure que a poc a poc recobrem l’anhelada normalitat, fins a l’oblit d’haver-se pintat els llavis o la sensació d’inseguretat d’eixir sense mascareta. Eren algunes de les sensacions dels vianants que transitaven aquest dimecres pel centre de València, durant les primeres hores en què la mascareta deixava de ser obligatòria en la majoria d’espais tancats.
Fa uns dies vaig estar a Amsterdam, necessitava sentir eixa llibertat que vaig sentir allà, on t’oblidaves que estaves en pandèmia
“Tenia moltíssimes ganes, fa uns dies vaig estar a Amsterdam, on ja no era obligatòria, i necessitava sentir aqueixa llibertat que vaig sentir estant allà, on t’oblidaves que estaves en pandèmia”, recordava Loles, una de les vianants que aquest dimecres caminava pel carrer de Colom de València. De fet, a pesar d’aquesta sensació de llibertat, admetia haver oblidat pintar-se els llavis, un costum que havia quedat desterrat durant els últims 700 dies.
De fet, les perfumeries eren alguns dels locals amb més clientela. Els protectors labials i els pintallavis eren aquest dimecres alguns dels productes més buscats.
Bea Castellano, dependenta en un d’aquests establiments de València, reconeixia que a més del seu propi alliberament, la retirada de la mascareta beneficiava especialment el seu negoci i no només per la venda de productes cosmètics que, des d’aquest dimecres tornaran als tocadors.
Solem dur al rostre els productes que venem, i és un aparador per als nostres clients, que de vegades et demanen per la barra de llavis que portes, per exemple
“Nosaltres solem dur al rostre els productes que venem, i és un aparador per als nostres clients, que de vegades et demanen per la barra de llavis que portes, per exemple”, argumentava.
A aquest avantatge, que les perfumeries recuperen des d’aquest dimecres, s’afig el fet de poder veure tota l’expressió del rostre dels clients. “De vegades els mostres algun producte, i per l’expressió ja saps si li agrada o no i amb la mascareta era més difícil”, exposava davant les càmeres d’À Punt.
A tot açò cal afegir els problemes de comunicació amb els clients. La mascareta, unida al soroll i a les mampares es convertia en una barrera més per entendre’s amb la clientela, com assegurava Bea Castellano.
“Adeu mascareta”, deia amb alegria davant de les càmeres d’A Punt Gersón Guzmán mentre es prenia un café en una terrassa de València. Per a ell, la retirada de la mascareta és més que un gest higiènic, implica la “tranquil·litat i la motivació de veure que torna la normalitat”.
“Trobava a faltar tantes coses que ens passava la mascareta, com la dificultat de respirar i la suor, sobretot a l'estiu”, apuntava.
Continuaré portant-la en molts espais tancats o en zones amb molt de tràfec de gent
La sensació de poder eixir de casa amb la brisa acaronant tot el rostre feia sentir “estrany” un altre dels vianants del centre de València. “Jo continuaré portant-la en molts espais tancats o en zones com la que estic, al carrer de Colom de València, on hi ha molt de tràfec de gent”, argumentava aquest home. Assegurava que, malgrat la llibertat per a retirar-la, no abaixarà la guàrdia i continuarà amb les precaucions, atés que viu amb sa mare, de 92 anys.
“Hem pogut esquivar la covid tot aquest temps i ara hem de continuar igual”, advertia alhora que no deixava de reconéixer que la mascareta s’ha convertit en un element més a l’hora d’eixir al carrer i eixir sense ell. “És com si m’haguera deixat els pantalons a casa”, feia broma.
